Com sabeu des de fa uns anys porto dins meu el cuquet de sortir a córrer, els entrenaments i les curses s’intenten compaginar amb la famili, la feina i els amics, i amb tot no puc fer una crònica de cada cursa que faig, però en aquest cas vaig quedar tant impactat que val la pena explilar-ho.
Si mires a la Web
www.aamp.cat ens diu: ALMOGÀVER MUNTANYES DE PRADES 2013. MARXA DE RESISTÈNCIA
Aquesta marxa de resistència és tot un repte: vol emular l’esperit de sacrifici, la força i la determinació dels antics almogàvers. Aquests guerrers catalans van batallar i conquerir mitja mar Mediterrània durant l’edat mitjana. Només uns pocs escollits han estat capaços d’aconseguir gestes similars. L’Almogàver Muntanyes de Prades ofereix l’oportunitat d’experimentar les sensacions i les vivències que representa el gran repte de completar el recorregut.
FITXA TÈCNICA ALMOGÀVER MUNTANYES DE PRADES 2013.
Espai natural: Muntanyes de Prades
Punt de sortida: Prades
Dia: Dissabte, 4 de maig de 2013
Hora sortida: 7:00 del matí
Distància: 74 km
Desnivell total acumulat: 6.400 m
El repte me el plantegen el cap de setmana abans, en un entreno l’amic Lluís ens comenta que ell farà aquesta cursa i ens convida a anar-hi, sense pensar-ho massa el Joan (l’altre company d’entreno) i jo diem que sí.
En principi el plantejament és molt conservador, donat que encara no estem a tope de forma i lo llarga de la cursa no pot ser d’un altra manera. El recorregut de l’Almogàver Muntanyes de Prades és d’allò més atractiu. Et dóna a conèixer les raconades més desconegudes i espectaculars de les Muntanyes de Prades, es passa per bona part dels nuclis hàbitats de l’interior de les Muntanyes de Prades i per les seves tres valls (Brugent, Glorieta i Siurana), resultant un recorregut de descoberta integral d’aquest territori.
El dia 4 de maig del 2013 sortim de casa a ¾ de 5 del matí, breu paradeta a fer un cafè a la Masia Salat de Borges i a les 6 arribem a Prades, al poble no hi volta ni un mosquit, només algun jove que arriba d’una altra marxa. A la plaça del poble comencen a muntar la paradeta al cantó de l’església i en 10 minuts ja comencen a distribuir els dorsals. No sembla que hagi de ser una marxa multitudinària i al final som uns 50 atrevits que volem intentar aquest repte. Un moment abans de sortir l’organització ens dóna quatre instruccions i avisos, un dels avisos es que donades les pluges dels últims dies tindrem dificultats al creuar tres rius, i ens recomanen portar quelcom per canviar-nos.
A les 7 en punt comença la cursa, decidim fer la cursa junts, el Lluís, el Joan i jo i al final s’afegeix el David. La sortida de Prades es fa per pista en direcció surt, a aquest hora tenim les mans gelades, fins que arribem a un trencall i el desnivell comença a escalfar tot el cos, frescos com estem en poca estona hem fet la primera pujada, al Pla de la Guàrdia. El primer impacte visual del dia es veure a la llunyania el massís del Montsant, continuem camp a través fins al fons del pla, enfilem cap a baix tot seguint el Barranc de la Gritella, tornem a trobar un tros de pista, on ens perdem per primer cop i a fons ja veiem el plantà de Siurana.
Passem pel primer control i ens desvien a la dreta per tal de pujar per la part de darrera de la població de Siurana per un caminet mig esculpit a la roca, donem un tomb al bonic poble i desprès d’un segon control amb avituallament inclòs ( Pa en nocilla, pastissos, cafè, fruita i begudes isotòniques) donem una volta per sota de la població, per tornar al barranc de Siurana d’on havíem vingut.
Al fons del barranc hem de creuar el riu Siurana, i desprès de supervisar les possibilitats toca descalçar-se i passar el riu descalç, queden molts Kms per anar amb el peus mullats!, comencem un desnivell de 375 m i ens perdem per segona vegada entre els corriols, un cop retrobats arribem al alt de Gallinat on hi trobem també l’antic nucli de població actualment derruït
Estem frescos i gaudint del matí , ara toca baixar fins al Gorg, un salt d’aigua de tipus cua de cavall, on trobem algun excursionista entranyat per la quantitat de corredors que passen per l’indret. A partir d’aquí pujada un altre cop en un terreny trencacames i molt lent, amb els corriols en més mal estat de tot el recorregut, passant per sota les cingleres i amb una vista a tota la zona de les poblacions al voltant de Reus i al fons la mar mediterrània. Passem també per un antic campament militar de Castillejos, un últim pas amb escaletes, fabricades am troncs, pel mig d’una escletxa a la roca, fins arribar a les runes del nucli de la Mussara, on també hi trobem al costat del refugi el cinquè control, cinc minutets de refresc, sals minerals pel cos amb les begudes isotòniques i fruita fresca.
Agafem un camí per sota les cingleres de la Mussara on trobem força escaladors. El corriol ens fa baixar i tornar a pujar, el David comença a tenir problemes a les pujades i ens deixa marxar. Arribem al autocontrol de la font del Roure i ja una mica desgastats fins arribar a la població de l’Albiol. Som a mig camí i fem una parada de 15 minuts, un bocata de pa de Prades amb pernil, fruita, begudes i ens seiem a reposar les cames.
Enfilem la segona part del trajecte trotant per una pista de baixada, amb una mica de calor, encara que uns núvols ens van acompanyant durant tot el dia i ens l’estan fem mes suportable, al 1km i 1/2 corriol a la dreta i apujar toca, al fons ja veiem el nucli poblat de Mont-ral, però es enganyós, perquè en mig ens toca baixar el riu Glorieta, recomanable pels seus magnífics gorgs i una forta pujada fins a Mont-ral.
Passem el control de Mont-ral i el proper objectiu es la Població de Farena, que està a escassos 5Km, per carretera però, els Almogàvers sembla ser que tenen prohibit xafar la carretera. El camí ha de ser molt més dur per corriols lents, per sobre de les cingleres, amb vistes espectaculars, però amb el cansament comences a no mirar-les massa, tenim una agradable sorpresa al passar per tres espectaculars forats que hi ha a les roques.
El Joan comença a tenir molèsties a la cama, fa estona que veiem el poble però no arribem. Passem per la font del Rei i baixem al autocontrol de Cadeneta, i finalment a la bonica població de Farena.
Avituallament, de amanida de pasta, uns panadons recent trets del forn, fets per la gent del poble, de cabell d’àngel espectaculars!, fruita, begudes i deu minutets de descans ens han de servir per acometre els 18 Kms últims amb una pujada de 700m de desnivell.
Un primera pujada de 100 m deixa entreveure que la pasta ha fet que el Joan es refès i jo començo a patir més de lo normal, baixem al riu Brugent per creuar-lo, és una passada! aigua fins al genoll, l’organització ha posat una corda de seguritat, ens descalcem i passem en una mà les sabatilles, mitjons i pals, i a l’altra m’agafo a la corda, en un punt entremig al no estar molt tensada la corda caic cap al cantó oposat i una remullada espectacular, sabatilles incloses, fresquet i xop dels peus continuem pel barranc de Brugent creuant tres vegades més el riu, però ara sí que sense patir, caminant calçat per dins de l’aigua.
Des de el Toll de l’Olla fins a Mas de Gravat una pujada eterna en que vaig fen la goma constantment, quin patir!.Fem últim control/avituallament, i comencem 9 kms de baixada trotant, a intervals, per una pista, girem a la dreta per passar per la ermita de la Mare de Deu de l'Abellera, molt venerada a Prades, i ens queden dos Kms fins a Prades.
Arribem a Prades, el Lluís, el Joan i jo amb 13 hores 50 minuts 1 hora mes tard arribaria el David, encara de dia a la plaça del poble hi ha força gent, joven i famílies, la gent de l’organització ens aplaudeix i ens atenen, és l’últim control, un entrepà de xoriço, una cervesera, pastissos i fruita, la veritat es que tinc l’estómac tancat i he de fer esforços per menjar. Una foto a la font de la plaça dels tres plasma l’emoció del moment, una dutxeta i cap a casa.
Esgotament, un repte aconseguit, moments de patiment, impactes visuals que perduraran, de fred i de calor, de riure, i de compartir esforços i projectes, son d’aquelles situacions moltes vegades difícils d’explicar on es barregen emocions i on jo ho he de reconèixer, sóc molt patós, així que ni ho intentaré!
FINS A LA PROPERA!!!
Jordi
Nota: les fotos no són meves, ja m’hagués agradat tenir la paciència de haver-les fet, però una cosa si us he de dir, les tinc a la retina!
Si realmente hablamos de música electrónica (elektronische musik) o porg electrónico, Klaus Schulze sin duda alguna ocupa el primer lugar. Quien escuche sus más recientes obras tal vez no sepa que Klaus fue baterista y miembro de TANGERINE DREAM, co-fundador de ASH-RA-TEMPEL y productor de dos LPS de la aclamada banda japonesa FAR EAXT FANI BAND donde KITARO se hacia cargo de los teclados.
Hores d’ara és “lucha sin igual” – com diria Don Quixot al enfrontar-se als molins de vent. Més aviat, no és ni tan sol una lluita. Ara no. Fa molts segles que els dèbils tracten de sortir de la seva posició d’inferioritat respecte d’altres individus de la mateixa espècie. Tants segles com els que els dominants de l’espècie han mutat els mecanismes per continuar predominant. I segueixen guanyant. Podem fer un volt per la història de les diverses civilitzacions –formes d’organització social o col·lectiva- arreu del planeta (i qui sap si en altres mons interplanetaris!) A totes hi ha hagut els que manen i els que han de creure. Tampoc ho sé molt del cert però, més o menys és una constant, no soc ni historiador ni antropòleg. Pot ser si que en algun lloc del temps i del espai ha existit una organització social-col·lectiva que no tenia aquesta característica en la que predominen clarament uns individus sobre els altres. Pot ser si. En tot cas si hagués existit segur que era en un lloc-territori-espai vital petit, reduït a un nombre raonable d’individus. Raonable en el sentit en el sentit de la relativa facilitat de comunicació directa de les seves sensacions, opinions, anhels, neguits, etc. No ho sé si ha existit. Ara dubto que pugui existir un lloc inexplorat com aquest.
Gallarta, Vizcaya, 1895 – Madrid, 1989)
Los alimentos transgénicos son aquellos que están manipulados genéticamente en laboratorios para mejorar sus cualidades nutritivas y su resistencia a las plagas.
Ingredients per 6 persones
