Badostain, Navarra, 15-03-1883 - Berlín, República Democràtica d’Alemanya, ?).
El 16 d’abril de 1921, el diari La Vanguardia informava que Josefa Uriz Pi havia guanyat el concurs de trasllat per a la plaça de professora de pedagogia de l’Escola Normal de Lleida, a la qual s’incorporà el 21 de maig. Uriz, més coneguda actualment per la seva faceta sindical i la seva implicació política amb la Segona República, pertanyia llavors a un grup de pedagogs renovadors propers a la Institució Lliure d’Ensenyança (ILE), i des de bon començament xocà amb els mètodes tradicionals de la directora de l’Escola de Mestres de Lleida, Lilia Heras.
Pepita Uriz fou lleidatana d’adopció, ja que havia nascut a Navarra, havia estudiat a Madrid,vivia a Barcelona i havia treballat a la normal de Girona, però desenvolupà la plenitud del seu magisteri a Lleida de 1921 a 1939.
Pepita Uriz, té l’honor de ser la millor i més preparada pedagoga que passà per Lleida fins el 1930, tenia una definida vocació de mestra.
Estudià a la secció de ciències de la primera promoció de l’Escuela Superior de Magisterio de Madrid (1909-1912) becada per la JAE (Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1907-1934), una associació creada pel ministeri d’Instrucció Pública perquè els alumnes espanyols més destacats viatgessin per Europa (ella estudià a França i Alemanya) i aprenguessin nous mètodes per renovar el sistema educatiu i científic del país.
Uriz, en acabar els estudis el 1912, era una professora preparada i implicada amb el canvi cultural o egeneració que necessitava el país, però quan es proposà dur a terme la teoria que havia après sovint
topà amb obstacles per desenvolupar-la.
La seva implicació sindical es manifestà ben aviat i, segons sembla, una celebració amb els alumnes i la seva germana Elisa, també professora de música de l’escola de Girona, de l’1 de maig fou la causa que propicià el seu trasllat a Lleida.
