EDITORIAL XVI

El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val!
és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país. 
El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí. 
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,tenen por de ser
 massa grans, tant se val!
és així com m’agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petitque sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquíi ens fem
 contrabandistes,
mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país. 
El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.

(Lluís Llach)

BARCLAY JAMES HARVEST

EVERYONE IS EVERYBODY ELSE” 1974

Relegados por lo general a las notas a pie de página de la historia del rock, BARCLAY JAMES HARVEST (a quienes la prensa ha puesto por los suelos, acusándolos de plagio de los MOODY BLUES) sobrevivieron a la mayoría de sus críticos y siguieron probando durante las de un cuarto de siglo con una formación prácticamente intacta.

El cuartero compartía el sello Harvest de EMI con Pink Floyd, los dos eran aficionados al blues y ofrecían una versión melódica del mundo subterráneo, aunque el coctel de folk, música clásica y arte rock de los Harcest, con teclados barrocos arreglos orquestales en vivo y el entonces novedoso melotorn, nunca llego a triunfar comercialmente. Su  LP “FONE TO EARTH”, de 1977, contenía un tema que era una réplica verbalmente “POOR MAN’S MOODY BLUES” (Moody Blues de segunda), pero por aquel entonces ya debían de contemplar el éxito mundial de PINK Floyd con cierta envidia. Aun así, han seguido con fieles y fervientes incondicionales. BARCLAY JAMES HARVEST (BJH) es un grupo etiquetado con la más pura tradición del progresivo de los 60 principios de los 70. 

Es difícil no encontrar influencias en el sonido característico de los grupos, a no ser que se trae de un grupo que haya surgido original y para esto, se necesita haber sido creado entre 1965 y 1975. Una década llena de movimientos nuevos  “BARCLAY” encontró un sentido estético muy peculiar, si bien se escucha como lo más amable de GENESIS en sus inicios, son las reminiscencias a la Pink Floyd y sus composiciones originales lo que hacen de BJH un grupo original muy valioso, aunque sean más apreciados en Alemania que en la Gran Bretaña.

Se trata de un grupo que ofrece su progresivo sinfónico, melódico pero nunca aburrido, eventualmente con algún pasaje orquestal.

“EVERYONE IS EVERBODY ELSE” es una de las obras cumbre de BJH. Se trata de un álbum que marca con claridad las intenciones sinfónicas del grupo, a diferencia del anterior “BAY HAMES HARVEST” en que se  desviaron momentáneamente del rumbo. La lista de clásicos es aquí extensa, destacando el himno antibelicista “FOR NO ONE” además de “CHILD OF THE UNIVERSE” y “CRAZY CITY”

“THE FREAT 1974 LLIMINIG DISASTER” otro de los mejores temas del álbum, es un tributo a un tema de las Bee Gees titulado “NEW YORD LLIMING DISASTER 1971, incluido en su primer álbum de 1967, precisamente uno de los grupos que influenciaron a BJH.

No debemos olvidarnos tampoco de otros excelentes temas todos ellos muy sinfónicos como “NEGATIVE EARTER” Y “SEE ME SEE YOU”. además de como es habitual en ellos, pequeñas incursiones en otros temas semi-acusticos que quedan fusionados, “POOR BOY BLUES” “MILL BOYS”. Ignoro el motivo pero este es el único álbum en el que no aparece ningun tema compuesto por Wooly Wohtenholme.

Paraula d'una Stone

Per escoltar "Child of the Universe" CLIQUEU AQUI

HOPPER, EL PINTOR DE LA SOLEDAT I DEL SILÈNCI

Edward Hopper (1882- 1968) tracta d’explicar amb els seus quadres les pors, la tristesa, les incerteses, la solitud... Per això, força escriptors han reflexionat sobre l’obra d’aquest gran pintor nord-americà. Una part significativa d’aquestes reflexions han estat recollides en el monogràfic de Compartir (1) .

 A El Sol del Matí, una dona, -la mateixa que hem vist, nua, en un altre quadre, Matí a la ciutat-, en camisa de dormir i asseguda al llit, mira per la finestra oberta com surt el sol. Si al quadre Matí a la ciutat existeix un erotisme tens, a l’altre quadre el sol que surt il·lumina discretament el rostre de la dona que rep, alleugerida, la claror matinal desprès de la llarga nit: l’habitació s’omple d’una llum que recorda també la del cap      vespre. Hopper sembla suggerir que entre el matí i la tarda no hi ha diferència per aquesta dona, sola, fràgil.

Sola, fràgil? No hi ha algú que l’observa, i que no som nosaltres? El mateix pintor, sens dubte, però potser algú més.

“Hopper sempre va més enllà de l’anècdota: ens parla de la fragilitat de la condició humana, de fins a quin punt som efímers. Precisament per això, en les seves obres, no hi passa gran cosa.”(2)

 

 

 Antoni Boneu Puig

Unitat de Distribució
 
(1) Compartir- Revista del cooperativisme sanitari, número d’octubre, novembre i desembre de 2012.
(2)  Jordi Coca (Barcelona, 1947), escriptor i dramaturg català

 

 

I – INDE – IN...DEPENDÈNCIA....?

Us deixo aquí el discurs d’en Salvador Seguí i Rubinat “El Noi del Sucre” (1886-1923) pronunciat a l’Ateneu de Madrid, l’1 d’Octubre de 1919. Deixant de banda la distància temporal, te un contingut força actual. Feu l’exercici de canviar els noms propis de la política d’aquell temps que menciona al discurs, per uns altres d’actuals. És molt fàcil; fins i tot divertit. Trobareu recanvis; segur.

Rafel Baitg (http://lodeltraster.blogspot.com.es/ ) 

Discurs de Salvador Seguí i Rubinat a l’Ateneu de Madrid el 1-10-1919

" A Catalunya , els elements reaccionaris del catalanisme , sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes , en un sentit nacionalista . I quan més soroll fan és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància , talment com si busquessin la intervenció de les autoritats de l'Estat espanyol per combatre els treballadors catalans . Nosaltres , ho dic ací a Madrid , i si convé també a Barcelona , som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana , no per assolir la llibertat de Catalunya , sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre atentes a malmetre les reivindicacions del proletariat català . I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes el que més temen és la recrudescència nacionalista de Catalunya , en el supòsit que Catalunya no ho fos sotmesa . I com que saben que Catalunya no és un poble insensible , ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l'espanyola . En canvi , nosaltres , els treballadors , com sigui que amb una Catalunya independent no perdríem res , més aviat el contrari , guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por .
Estigueu segurs , amics madrilenys que m'escolteu , que si algun dia es parla seriosament d'independitzar Catalunya de l'Estat espanyol, els primers i potser els únics que s'oposarien a la llibertat nacional de Catalunya , foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Foment del Treball Nacional. Així i hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament . que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona . Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de benestar de la seva classe , embogits i corre-cuita van cap a Madrid , per oferir els seus serveis a la Monarquia centralista , i més d'una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre . És , potser , amb la col · laboració ministerial com és poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya , sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l'emancipació del pobles hispànics ? Per sort la Catalunya vexada i injuriada , privada de la seva llibertat nacional , coneix bé els seus detractors i sap de quin costat estan els seus veritables amics i defensors . Una Catalunya , alliberada de l'Estat espanyol us asseguro , amics madrilenys , que seria una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme , temen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars . Per tant és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista . I és que aquesta gent anteposa els seus interessos de classe , és a dir els interessos del capitalisme , a tot interès o ideologia . Estic tan cert del que dic , que sense pecar d' exagerat , puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers , si no els únics , que li posaran traves , seran els homes de la Lliga Regionalista , perquè a Catalunya com per tot arreu, el capitalisme està mancat d'ideologia "

 

Iesso

Avui anirem fins a la població de Iesso (Guissona), molts de vosaltres coneixereu el nom per la
Avui parlem de l’antiga ciutat romana de Iesso, mencionada pels autors clàssics Plini el Vell i Ptolemeu, s’identifica amb el jaciment arqueològic conservat a la vila de Guissona.
Iesso va ser fundada al voltant de l’any 100 aC aprofitant els recursos naturals de la plana de Guissona: l’abundant presència d’aigua i la facilitat per a l’explotació agrària de les terres properes. Aquesta ciutat va desenvolupar durant més de set segles una important activitat constructiva i comercial.
Al segle II aC i principi del segle I aC, es produeix la fundació de la ciutat romana de IESSO. Una ciutat perfectament organitzada i estructurada amb carrers ortogonals, amb una muralla que protegeix el recinte urbà, amb àrees de necròpolis i espais públics. La seva economia es basa en l'agricultura, encara que també existeixen petites manufactures, com la ceràmica i els telers domèstics.
Aquesta ciutat té una perduració molt llarga que arriba fins al s. VI dC. A partir d'aquesta data hi ha un període poc conegut arqueològica
ment i històricament, que s'allarga fins al s.XI. És el període d'enfrontament entre el món àrab i els comtats feudals catalans, i la nostra terra esdevé "terra de ningú", on s'estableix la frontera entre els dos móns.

1-Muralla i torre de defensa
La ciutat de Iesso ocupava una gran superfície urbana, d'entre 15 i 18 ha, que era protegida per una muralla d'entre 2,5 i 3 m d'amplada. Les excavacions de l'any 2000 trobaren la torre de defensa que protegia l'entrada a la ciutat.

2-Porta nord i carrer principal
Es descobreix la porta que donava accés al carrer principal, el cardo maximus. L’ urbanisme s'estructura a partir de dos eixos viaris principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest), a partir dels quals neix tot 'l'entramat de carrers.

 

3-Una casa del s.I aC

Es poden veure les diferents fases constructives des de l'any 100 aC. fins al s. VI dC.

4-Restes dels segles V i VI dC al cardo maximus
En aquest punt el carrer tenia 14 m d'amplada i uns 500 m de llargada. Entre els s.V-VI dC va ser ocupat per una instal·lació agroindústria destinada a produir vi. Això va comportar la destrucció de la casa del s. I aC i l'ocupació de la totalitat del carrer d'una manera ben curiosa.

5-Casa senyorial dels segles I i II dC
La gran estructuració urbanística que hi va haver al s. I aC va destruir moltes de les cases existents per fer-ne de noves. Situats en aquest punt, trobem una vivenda d'uns 90 m, de la qual veiem clarament l'organització a partir d'un pati central.

L’estat actual de la investigació permet assenyalar que la ciutat romana de Iesso és emmurallada i
forma una planta poligonal d’unes 15 i 18 ha d’extensió, amb un urbanisme regular caracteritzat per una xarxa ortogonal de carrers, d’acord amb els models de les ciutats romanes de l’època.
Una vista mol recomanada per poder entendre els nostres orígens i molt de la nostra cultura.

famosa cadena alimentaria , però no es el nostre objectiu parlar d’aquest gran holding.

Mercè

 

 

Frederica Montseny

Madrid 1905 – Tolosa 1994)

Filla dels també anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l’escola moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.
L’educació de Frederica va ser impartida per la seva mare i la va contemplar d’una manera autodidacta llegint literatura i teatre clàssics i contemporanis. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Amb 18 va publicar el seu primer article “Solidaridad Obrera” i va mantenir una continuïtat en l’escriptura, col·laborant freqüentment en “La Revista Blanca” i en les seves col·leccions de narrativa “La Novel·la ideal” i “Voluntat”.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va escriure tres novel·les centrades en l’emancipació femenina. Es desmarcava de les feministes de la seva època que només pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat capitalista. Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Frederica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern socialista de Francisco Largo Caballero. En pocs mesos planejà llocs d’acollida per la infància, menjadors per embarassades, una llista de professions exercides per persones discapacitades i el primer projecte de llei d’avortament a Espanya. Pràcticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se.
 Va exiliar-se a França en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu treball sindical de la CNT. Retorna a l’Estat Espanyol al 1977 per participar en la reconstrucció del sindicat.


"Una toma de conciencia individual que lo mismo puede producirse en el campesino iletrado que en el obrero rebelde, que en el intelectual o el aristócrata inquieto y atormentado por el problema de la justicia y de la felicidad entre los hombres."

Mercè

Emma Goldman

(Kaunas, 1869 – Toronto, 1940)

Coneguda anarquista pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenvolupament de la filosofia anarquista de la primera meitat del segle XX a Amèrica del Nord i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista.A Nova York Goldman esdevé una assagista de renom i escriptora de filosofia anti-capitalista i redacta articles sobre l’emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Goldman va ser arrestada diverses vegades per “encoratjar motins” i per la distribució il·legal d’informació sobre l’anticoncepció. El 1906, va fundar el diari anarquista “Mother Earth“. El 1917, Goldman i el seu company Alexander Berkman van ser condemnats a dos anys de presó per conspirar per “induir a les persones a defugir” el servei militar obligatori, que s’havia establert recentment als Estats Units. Posteriorment va ser deportada a Rússia durant la Revolució Soviètica. Inicialment simpatitza amb la revolució bolxevic, però ràpidament expressa la seva oposició a l’ús de la violència per part dels soviets i la repressió de les veus independents. A l’inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936, amb més de 60 anys, viatja a Espanya per donar suport a la revolució anarquista.Els seus escrits i conferències abasten una gran varietat de temes incloent el sistema penitenciari, l’ateisme, la llibertat d’expressió, el militarisme, el capitalisme, el matrimoni i l’emancipació de la dona.

"Abans de que puguem perdonar-nos uns als altres, hauríem d’entendre’ns."

Mercè

DES DE SES ILLES

Tinc la gran sort de viure just on comença Sa Serra, la Serra de Tramuntana (o on acaba depen del costat des d'on ho miris). Tinc unes vistes privilegiades des del vitrall del menjador, però, tristament des de fa uns tres mesos, part de les vistes son taques negres i esquelets de pins cremats.

La nit del 26 de juliol les flames de l' incendi de la serra es veien desde casa meva, un incendi que va cremar més de 2000 hectàrees i que va obligar a desallotjar masies i algún nucli urbà.
Mallorca compta amb un patrimoni natural inmens, últimament bastant castigat pels incendis, la gran majoria provocats, i molts d'ells, sota sospita de requalificació de terrenys per poder-hi construir cases en zones ben llamineres pels excèntrics adinerats extrangers.
La Serra de Tramuntana fou declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco al juny de 2011, està situada al noroest  i alberga els tres grans embassament de l'illa: Cúber, Gorg Bblau i el militar Puig Major. Les montanyes més altes son el Puig Major (1445m), i el Puig de Massanella (1348m).
De formació calcàrea, proliferen numeroses coves en tot el seu llarg, també hi trobem el famós Torrent de Pareis (més conegut encara si cap, per sortir en un conegut anunci de cervesa mediterràneament), amb parets verticals de fins a 700m. Torrent perillós, no solament per la carretera que hi duu, sino per la inconsciència de molts turistes de voler descendre pel torrent amb xancletes i sense habituallament.
La carretera de la serra es estreta, i curvejada, però ens ofereix unes vistes inigualables i uns miradors que valen la pena descobrir.
A part de la serra, també trobem altres espais naturals com S'albufera, el parc natural de Mondragó i l'illa de Cabrera.

S'albufera es un parc natural situat a l'extrem oposat de Palma, al est de l'illa, es una zona humida, extensa, d'unes 1700 hectàrees. És una antiga llacuna separada del mar per dunes. La seva condició d'humidal la fa una zona molt rica en vegetació, fongs, animals, etc.

Aquest parc es pot visitar de 9 a 18 hores tots els dies de l'any, amb permís, però gratuit, es solicita al centre de recepció del propi parc (no obert els dies de Nadal i any nou). L'accés al parc es peatonal o bé amb bici.

El parc de Mondragó es troba al sud de l'illa al municipi  de Santanyí i ocupa prop de 800 hectàrees. Unes 95 son de propietat pública, i la resta, privada, dedicades al conreu de secà.

Hi abunden parets de pedra en sec i barraques de roter (refugis de pedra seca).
La vegetació es la típica d'una zona més aviat àrida. Hi ha força aus.
Hi trobem la famosa i paradisíaca cala Mondragó, però alerta, fan pagar 5 euros per aparcar el cotxe.

L'illa de Cabrera es troba al sudoest de Mallorca. S'hi pot accedir en vaixell des de Palma, o desde la Colònia de Sant Jordi. Des del far de Ses salines, es tenen unes bones vistes de l'illa també. Fou declarada parc nacional marítim terrestre de l'illa de cabrera l'any 1991.

És una zona amb força afluència de fondeig d'embarcacions i freqüentada pels amants de busseig.
Destaca una gran cuantitat d'aus marines.
Està prohibida la pesca, la caça i la recolecció de vegetals.

Tot aquest patrimoni del que disfrutem a Mallorca es de tots, els que hi som, els que el volen visitar i les generacions futures que vindran i entre tots, l'hem de cuidar i mantenir. Hem de pendre consciència d'això, i els governs, els que hi ha ara i els que vindran han d'entendre la importància de prevenir. No s'hi val a retallar en tot.

A disfrutar!

Mònica Rius"

 

RESPETAR LA NATURALEZA

Este verano me he movido un poco y he visto como poco a poco vamos destruyendo la poca naturaleza que nos queda. La naturaleza puede ser infinita pero si la explotamos como hasta ahora no durará siempre. Un ejemplo puede ser nuestra Vielha, lugar bonito, lo fue, actualmente el cemento y el ladrillo ha quitado espacio a la naturaleza y ya no es el lugar acogedor de antaño o la costa donde otra vez el ladrillo ha quitado espacio a la naturaleza. La naturaleza da tranquilidad, paz y libertad pero para ello hay que saber amarla y respetarla. Me gusta la naturaleza y soy consciente de que hay que quitar un poco de espacio a ella para mejorar las comunicaciones y otras cosas pero no así, hay formas y formas, siempre se puede minimizar los daños y corregir los destrozos, pero nosotros como animales depredadores tenemos lo que nuestras acciones hacen y ella se defiende muchas veces de la forma más brutal: con destrucción. Nos quejamos de incendios, de inundaciones sin darnos cuenta que somos nosotros quien lo provocamos. Nosotros tiramos la basura allá donde nos viene en gana, encendemos fuego en el peor de los sitios, si necesitamos cortar una montaña para hacer una carretera, la cortamos como un pastel, si nos molesta un rio, desviamos su cauce y no nos damos cuenta que ella quiere volver a sus orígenes. Ella es la que en realidad tiene libertad y no nosotros que la necesitamos a ella para  vivir. Es ella la que nos da lo que más necesitamos para vivir: el oxigeno. Al final tendremos que fabricar oxigeno en laboratorio si queremos seguir viviendo, porque sin oxigeno, no hay vida.

Tenemos unas ciudades del todo inhóspitas y la nuestra es una de ellas, poco jardín y mucho asfalto. Hacen unas plazas y unos “parques” donde lo verde reina por su ausencia, donde en días de sol abrasador no se puede estar, total por no poner nada de vegetación, ponen cuatro arboles que no encajan pues no son autóctonos y los pobres están de una languidez que dan pena, ellos también sufren y cuando hay naturaleza la quitan para hacer centros comerciales, no buscan otros sitios que no impacte tanto a la naturaleza, no, el estudio de marketing dice que ese es un buen sitio y se acabó.

¿Y nosotros que hacemos? Nada. Nos quejamos en petit comité, pero nada más. Y a los que protestan, les llaman locos. Los que se atreven en ir en bici por la ciudad se encuentran con un montón de trabas, no tienen donde dejar las bicis seguras, eso en el mejor de los casos si hay un lugar de aparcarlas, la calzada es para los coches, molestan a los conductores y las aceras para los peatones. Un buen sitio para ir en bici en ciudad es el carril bus, si se respetase. Los amantes de los animales son muy amantes de los animales pero todavía hay muchos que no respetan a los demás dejando toda suciedad, perdón no me daba cuenta que lo que hacen es biomasa.

Todavía se va a comprar sin bolsa,total dan de plástico, vaya no me daba cuenta, luego se convierten en una nueva especie de medusas.

Hay un montón de recomendaciones y Prohibiciones pero nosotros caso omiso.
Como dicen en Inglaterra “Dios salve a la Reina” y yo lo cambio “Dios salve a la NATURALEZA”, de nosotros.

M Jose

 

Visualització d'histogrames

Sobre els histogrames
El histograma es una eina que ens facilitarà  poder fer amb mes precisió les correccions de una imatge i ara serà la introducció per al proper tema.
Un histograma il·lustra en un gràfic com estan distribuïts els píxels de la imatge mostrant la quantitat de píxels en cada nivell d’intensitat del color . L'histograma indica si la imatge conté suficients detalls en les ombres ( a la part esquerra de l'histograma ) , els mitjans tons (al centre ) i les il·luminacions ( a la part dreta ) per fer una correcció correcta .
L'histograma també ofereix una imatge ràpida de la gamma tonal , o tonalitat , de la imatge . El detall d’una imatge amb tonalitat dominant fosca es concentra en les ombres , el detall d’una imatge amb tonalitat dominant clara es concentra en les il·luminacions i el detall d’una imatge amb tonalitat mitjana es concentra en els mitjans tons . Una imatge amb una gamma tonal completa té una quantitat de píxels en totes les àrees . Identificar la gamma tonal ajuda a determinar les correccions tonals corresponents .

Mode de lectura d’un histograma

 

 

 

 

A. Fotografia sobreexposada B. Fotografia exposada correctament amb tonalitat completa C. Fotografia subexposada

La paleta Histograma ofereix moltes opcions per veure la informació tonal i de color d’una imatge . Per defecte, el histograma mostra la gamma tonal de la imatge completa . Per mostrar dades de l'histograma d’una part de la imatge , seleccioneu primer aquesta part .
Podeu veure l'histograma d’una imatge com una superposició en el quadre de diàleg Corbes si seleccioneu l’opció de histograma a Opcions de visualització de corba .

Descripció general de la paleta Histograma

❖ Seleccioneu Finestra > Histograma o feu clic a la fitxa Histograma per obrir la paleta Histograma . Per defecte , la paleta Histograma s’obre a Vista compacta sense controls ni estadístiques , però és possible ajustar la vista .

  
Paleta Histograma

A. Menú Canal   B. Menú de la paleta C.  Botón Actualizar sin almacenar en caché  D. Icono de aviso de datos almacenados en caché   E. Estadísticas

 

Ajust de la vista de la paleta Histograma
❖ Seleccioneu una vista del menú de la paleta Histograma .
Vista expandida Mostra l' histograma amb estadístiques i controls per triar el canal representat per l'histograma , veure les opcions de la paleta Histograma , actualitzar l'histograma per mostrar dades sense emmagatzemar en memòria cache i seleccionar una capa específica en un document de diverses capes .
Vista compacta Mostra un histograma sense controls ni estadístiques . L'histograma representa tota la imatge .
Vista de tots els canals Mostra histogrames individuals dels canals més de totes les opcions de la vista expandida . Els histogrames individuals no contenen canals alfa , canals de tintes planes ni màscares

Paleta Histograma amb tots els canals
visualitzats i les estadístiques

Visualització d’un canal específic en l'histograma
Si seleccioneu Vista expandida o Vista de tots els canals de la paleta Histograma , podeu triar un ajust al menú Canal.
Photoshop recorda l’ajust de canal si torna a canviar de Vista expandida o Vista de tots els canals a Vista compacta .
• Seleccioneu un canal individual per veure un histograma dels canals individuals del document , inclosos els canals de color, els canals alfa i els canals de tintes planes .
• Segons el mode de color de la imatge , seleccioneu RGB , CMYK o Compost per veure un histograma compost de tots els canals . Aquesta és la vista per defecte la primera vegada que es selecciona Vista expandida o Vista de tots els canals .
• Si la imatge és RGB o CMYK , seleccioneu Lluminositat per veure un histograma amb els valors de luminància o intensitat del canal compost .
• Si la imatge és RGB o CMYK , seleccioneu Colors per veure un histograma compost dels canals de color individuals en color .
En la vista de tots els canals , si seleccioneu una opció del menú Canal, només afecta el histograma superior de la paleta .


Visualització d'histogrames de canal en color
❖ A la paleta Histograma , feu una de les accions següents :
• A Vista de tots els canals , seleccioneu Mostrar canals en color al menú Paleta .
• A Vista expandida o Vista de tots els canals , seleccioneu un canal individual al menú Canal i , al menú Paleta , seleccioneu Mostra canals en color . En canviar a Vista compacta , el canal es segueix mostrant en color .
• A Vista expandida o Vista de tots els canals , seleccioneu Colors al menú Canal per mostrar un histograma compost dels canals en color . En canviar a Vista compacta , l'histograma compost es continua mostrant en color .

Visualització d’estadístiques de l'histograma
Per defecte , la paleta Histograma mostra estadístiques a la vista expandida i a la vista de tots els canals .
1 Seleccioneu Mostrar estadística al menú de la paleta Histograma .
2 Realitzeu una de les accions següents:
• Per veure informació sobre un valor de píxel específic , poseu el punter en l'histograma .
• Per veure informació sobre un rang de valors , arrossegament en l'histograma per ressaltar el rang.
La paleta mostra la següent informació estadística sota l'histograma :
Promig Representa el valor d’intensitat mitjà .
Dev est. ( desviació estàndard ) Representa l’amplitud de variació dels valors d’intensitat .
Mitjana Mostra el valor mitjà del rang de valors d’intensitat .
Píxels Representa la quantitat total de píxels utilitzats per calcular l'histograma .
Nivell Mostra el nivell d’intensitat de l’àrea situada sota del punter .
Quantitat Mostra la quantitat total de píxels corresponents al nivell d’intensitat que hi sota del punter .
Percentil Mostra la quantitat acumulativa de píxels en el nivell sota del punter o sota el mateix . Aquest valor s’expressa com a percentatge de tots els píxels de la imatge , des del 0% a l’extrem esquerre al 100% a l’extrem dret .
Nivell de memòria cache Mostra la memòria cache de la imatge actual utilitzada per crear l'histograma . Quan el nivell de memòria cache és superior a 1 , l'histograma es mostra amb més rapidesa perquè es deriva d’una mostra representativa de píxels de la imatge (basada en l’ampliació ) . El nivell de memòria cache de la imatge original és 1 . A cada nivell per sobre del nivell 1, es calcula la mitjana de quatre píxels adjacents per arribar a un únic valor de píxel . D’aquesta manera , cada nivell és la meitat de les dimensions (té 1/4 del nombre de píxels ) de l’inferior . Quan Photoshop necessita una aproximació ràpida , utilitza un dels nivells superiors . Feu clic al botó Actualitzar sense emmagatzemar en memòria cache per tornar a dibuixar l'histograma utilitzant els píxels de la imatge actual .

Visualització de l'histograma d’un document amb diverses capes
1 Seleccioneu Vista expandida al menú de la paleta Histograma .
2 Seleccioneu un ajust del menú Origen. ( El menú Origen no està disponible en documents d’una sola capa . )
Tota la imatge Mostra un histograma de tota la imatge , incloses totes les capes .
Capa seleccionada Mostra un histograma de la capa que es troba seleccionada a la paleta Capes .
Compost d’ajust Mostra un histograma d’una capa d’ajustament seleccionada a la paleta Capes , incloses totes les capes situades per sota de la capa d’ajustament .
Previsualització dels ajustos d'histograma
Podeu previsualitzar l’efecte sobre l'histograma de qualsevol ajust de to i color .
❖ Seleccioneu l’opció Previsualitzar dels quadres de diàleg de qualsevol comandament d’ajustament de color o to .
La paleta Histograma mostra una vista prèvia de l’efecte de l’ajust sobre l'histograma .
Previsualitzar la configuració de histograma a la paleta Histograma

 

 

 

 

 

 

 

A. Histograma original

B. Histograma ajustat

C. Ombres

D. Tons mitjans E. Il·luminacions

Actualització de la visualització de l'histograma
Quan un histograma es llegeix d’una memòria cache en lloc de l’estat actual del document , apareix la icona d’avís de dades emmagatzemades en memòria cache a la paleta Histograma . Els histogrames basats en la memòria cache de la imatge es mostren amb més rapidesa i es basen en una mostra representativa de píxels de la imatge . Podeu establir el nivell de memòria cache ( de 2 a 8) en la preferència Rendiment .
❖ Per actualitzar l'histograma de manera que mostri tots els píxels de la imatge original en el seu estat actual , realitzeu una de les següents accions :
• Feu doble clic a qualsevol punt de l'histograma .
• Feu clic a la icona d’avís de dades emmagatzemades a la memòria cache .
• Feu clic al botó Actualitzar sense emmagatzemar en memòria cache .
• Seleccioneu Actualitzar sense emmagatzemar en memòria cache al menú de la paleta Histograma