Quantes vegades no ens hem llevat un diumenge al matí amb ganes de sortir de casa i de Lleida a escampar la boira, i mai millor dit.
Avui m’agradaria fer-vos una proposta: Un vermut a Forès!.
Forès?, em preguntareu... On és Forès?. Forès es un petit poble de la comarca de la Conca de Barberà, un poble d’aquells que tenen encant. Voleu anar-hi?. Doncs som-hi…!!.
Hi ha diferents camins que ens hi portarien i jo, si em permeteu, no he escollit la via més ràpida ni la millor carretera. Què potser tenim pressa?. És diumenge, tenim festa i no cal córrer. Hi anirem tot remuntant la Vall del Corb. Sí, sí…, el mateix riu que desemboca al Segre a Vilanova de la Barca i que neix a prop de Santa Coloma de Queralt.
Sortim de Lleida direcció Tarragona i al arribar a Les Borges Blanques prenem la carretera que ens portarà a Maldà passant per Arbeca i Belianes. Un cop a Maldà tindreu tentacions d’anar a Vallbona de les Monges; no ho feu, ja ho farem un altre dia. Avui seguirem cap a Sant Martí de Maldà i desprès anirem direcció Guimerà. Trobareu la cruïlla de la carretera que us portaria a Tàrrega (a l’esquerra) i a Montblanc (a la dreta). És La C-14. Seguirem direcció Montblanc i a 400 metres veurem la carretera que ens portarà a Ciutadilla (L-234). Prenem-la. Passem Ciutadilla i enfilem amunt. Entrarem a La Conca de Barberà i la carretera passa a denominar-se T-234. El primer poble que trobarem serà Passanant. Pareu, no tenim cap pressa. Estireu les cames i doneu una volteta. Segur que us agradarà.
Tornem al cotxe. En pocs minuts veurem a la dreta un trencall que diu GLORIETA. Jo us recomanaria que hi aneu. Tot just és un quilòmetre i escaig. Glorieta és un llogarret perfectament restaurat; petit, tranquil, relaxant... Probablement us preguntareu: I qui carai enterra els diners aquí?. Bona pregunta, si senyor!. Si torneu a la carretera i seguiu la ruta prefixada, es a dir a la dreta, al cap d'un minut trobareu el trencall de LA SALA DE COMALATS. Interessantíssim llogarret pendent de restaurar. Pareu un minut. Mireu, entreu al seu carrer i la torre. Deixeu anar la vostra imaginació i veureu com podia ser un petit lloc clos de segles enrere. Compareu-lo amb Glorieta. És una mica allò de “abans i desprès de la xocolata”. Us adverteixo que si hi torneu descobrireu detalls que el primer cop us han passat per alt.
Bé, ja no vull entretenir-vos més. Tornem a la carretera, altre cop a la dreta, i en tres minuts, Forès.
Arribareu al que es denomina el Pla de la Bassa. Vosaltres, a l’esquerra i amunt, fins la plaça. Sereu a 900 metres d’altitud.
Forès ja existia el 1038 i disposava d’un castell termenat que fou donat a Mir Foguet i Bernat pels Comtes de Barcelona Ramon Berenguer el Vell i Almodis. Veureu la petita i bonica església parroquial dedicada a l’advocació de Sant Miquel. No us hauria de sorprendre si us dic que la gran majoria d’esglésies i ermites situades als cims són majoritàriament dedicades a Sant Miquel. Ja sabeu, en cas de dubte si és a dalt d’un cim.... Sant Miquel!!. La probabilitat d’encertat és molt alta. Bé, us volia dir que aquesta església és originàriament d’una sola nau i es esmentada a les llistes parroquials del bisbat de Vic de la segona meitat del S-XII. Té dues portes d’entrada. Sí, dues...!!. La principal, dita de les Dones que podreu conèixer perquè es troba a un nivell més baix que el carrer i l’altra, anomenada del Homes, veureu que és molt petita i senzilla i està situada a la façana sud del braç del creuer. Amb aquestes pistes no us podreu equivocar.
Però nosaltres hem vingut a ver el vermut i per això hem d’anar al mirador. Aneu, aneu al mirador i gaudiu d'una de les millors vistes de la Conca de Barberà. Ara, per primavera, és una verdadera meravella. Seieu al bar restaurant Lo Mirador de Forès i demaneu a l’Alberto un vermut. La seva companya, la Mercè és una gran cuinera; però d’això ja en parlarem un altre dia. Avui gaudiu del vermut, de les vistes, del sol i de la conversa que segur mantindreu amb l’Alberto. Pregunteu-li com van arribar a Forès, pregunteu-li pels cavalls i informeu-vos de les excursions amb carrossa. No tingueu pressa, recordeu que és diumenge.
La tornada és cosa vostra, si es que voleu tornar.
Dades: Anada 75 km (1h 20m). Tornada per Tàrrega 75 km. Per Montblanc una mica més.
Agustí Hernandez
Agustí Hernandez
Núm I - Abril 2011
