JEROGLÍFIC..........
I DESPRÉS.........????????
No existeixen més que dues regles per a escriure: Tindre alguna cosa que dir i dir-la.(Oscar Wilde)
dissabte, 18 d’agost del 2012
Enric Duran In Memoriam
El dia 10 d’agost ens va deixar l’Enric Duran. Una persona molt especial per a alguns de nosaltres. Excel·lent tècnic en comunicacions –possiblement el millor en aquestes comarques pel que fa a telegrafia- i com s’acostuma a dir i mai millor dit, Bona Gent.
Autodidacta de la guitarra i cantant incombustible d’havaneres, jotes i ranxeres, ens deixa molts records i ensenyances a dintre i a fora de la feina.
Enric Duran per sempre. La terra te sigui lleu company.
La Crida de La Quera: Què hi ha algú?
La Quera va florir el 14 d'abril passat en plena primavera. Des del primer dia, el setmanari va aparèixer als quioscos amb la voluntat d'oferir a les terres de Lleida un nou mitjà de comunicació, amb l’esperit crític i l'humor com a principals eines d'expressió.
La Quera ha aconseguit, amb les seves catorze publicacions, ser una realitat al carrer durant tres mesos, en els quals ha demostrat que encara és possible esquivar els grans grups de pressió i exercir el dret a la lliure informació (un dret que, avui dia, es troba sota el jou dels poder fàctics dominants).
La Quera demana el suport necessari per continuar sortint en format paper. Confiem en aquest cop de mà per tal que La Quera pugui ser de nou amb vosaltres el mes de setembre amb els deures fets. Amb un format renovat i a tot color, amb noves col·laboracions literàries, nous il·lustradors, més exclusives, més continguts i més reportatges. Gràcies al treball desinteressat de moltes persones, podem omplir cada cop més planes. Tot plegat, amb la sàtira i l’humor que ens caracteritza. Volem tornar! Aquí ens teniu i aquí ens tindreu, si ens feu costat. Poseu-vos en contacte amb nosaltres escrivint al lloc web www.laquera.cat o bé mitjançant el correu electrònic
APHRODITES CHILD
Como remate final de rebajas y verano, esta vez toca una banda griega, cuyos miembros y colaboradores luego siguieron carreras musicales y profesionales bastante dispares, alguno de ellos rozando en lo más bizarro.
El álbum 666 de Aphrodites child es uno de los trabajos de art-rock mas espectaculares de las décadas de los 1970, que combinó de forma maestra un concepto polémico con el mejor rock progresivo de Vangelis haya escrito jamás. Adelantado para su época, este álbum controversial esta basado en un libro escrito por Costas Ferris con música, arreglos y producción de Vangelis, y fue lo mas complejo que esta banda griega llegó a hacer de hecho tomó todo un año en terminarlo y cuando el álbum finalmente salió a la venta, el grupo ya se había separado y Demi Roussos (vocales), Lucas Sideras (batería) Arghyris “Silver” Koulouris (guitarra) y Vangelis ya realizaban sendos proyectos solistas. Las dos palabras clave para entender este álbum son ironía y sarcasmo. El concepto esta basado en el Apocalipsis según San Juan, interpretando de acuerdo con la cultura de finales de los años 60, una gran compañía de circo esta ofreciendo un gran espectáculo basado en el Apocalipsis durante el show, mientras los efectos de luz y sonido alcanzan su clímax, algo empieza a suceder fura de la grada del circo, el verdadero juicio final, ejecutado por Dios mismo. La audiencia cree que, lo que sucede afuera es parte del espectáculo, pero el maestro de ceremonias, que sabe que algo extraño esta sucediendo, se pone histérico, al final, la carpa del circo desparece y da realidad se funde con la ficción, en medio de una gran batalla entre el bien y el mal.
De todas formas, no es el único disco en que Vangelis toca esta temática. Mas adelante, y ya en solitario, edito “Heaven and Hell” uno de los mejores discos de música electrocina progresiva de los años 70, y en el que además colabora Joan Anderson (de Yes) aportando su angélica voz en el tema central (como adelanto este será el próximo álbum a comentar)
En fin, que los caminos que llevan al ministerio de cultura son inescrutables y que hasta el angelito mas bondadoso puede tener un pasado…. “todos tenemos un pasado”
El álbum 666 de Aphrodites child es uno de los trabajos de art-rock mas espectaculares de las décadas de los 1970, que combinó de forma maestra un concepto polémico con el mejor rock progresivo de Vangelis haya escrito jamás. Adelantado para su época, este álbum controversial esta basado en un libro escrito por Costas Ferris con música, arreglos y producción de Vangelis, y fue lo mas complejo que esta banda griega llegó a hacer de hecho tomó todo un año en terminarlo y cuando el álbum finalmente salió a la venta, el grupo ya se había separado y Demi Roussos (vocales), Lucas Sideras (batería) Arghyris “Silver” Koulouris (guitarra) y Vangelis ya realizaban sendos proyectos solistas. Las dos palabras clave para entender este álbum son ironía y sarcasmo. El concepto esta basado en el Apocalipsis según San Juan, interpretando de acuerdo con la cultura de finales de los años 60, una gran compañía de circo esta ofreciendo un gran espectáculo basado en el Apocalipsis durante el show, mientras los efectos de luz y sonido alcanzan su clímax, algo empieza a suceder fura de la grada del circo, el verdadero juicio final, ejecutado por Dios mismo. La audiencia cree que, lo que sucede afuera es parte del espectáculo, pero el maestro de ceremonias, que sabe que algo extraño esta sucediendo, se pone histérico, al final, la carpa del circo desparece y da realidad se funde con la ficción, en medio de una gran batalla entre el bien y el mal.
Los problemas de producción del disco fueron numerosísimos, empezando porque los miembros de la banda ya casi no se hablaban, y estaban mas interesados en realizar sus proyectos personales que en sacar adelante del ultimo proyecto del grupo, por muy ambiciosos que este fuera, además Mercury, la casa editora, objeto el contenido del álbum y aunque Vangelis se negó a quitar ciertas partes consideradas “ofensivas”, al final se suprimió casi la mitad del material original. Se rumora que las grabaciones originales contienen suficiente material para llenar 4 discos, en lugar de 2, y que por ejemplo, la versión completa de “Ifinity”, interpretada por Irene Papas (Invocación Orgásmica a ese ser que gobierna en el infierno) dura cosa de 39 minutos. Realmente “no apta para escuchas sensibles” pero si lo escuchamos con mente abierta, sin predisposiciones y desde el punto de vista meramente artístico, tiene muchas cosas interesantes por ofrecer, una producción bastante bien cuidada, en algunos de los cortes ya se aprecia lo que seria Vangelis como solista, la bella voz de Demis Roussos, las narraciones y el trabajo de los coros crean ambientes únicos y la parte instrumental con matices mediterráneos y ambientes psicodélicos es muy buena, además se ve complementada con instrumentos como el saxo, congas y trombón.
Como tal vez era de esperarse, “666” no tuvo un gran éxito comercial, las ventas del álbum no fueron muy buenas, pero los escándalos se supieron una tras otro, entre los que sobrevivieron; la relación con el grupo con una serie de ritos satánicos, y la influencia de las drogas durante las grabaciones. La fuente para la leyenda de las drogas es la frase puesta en la contraportada del álbum donde la banda declara que las grabaciones se habían hecho bajo la influencia del “sahlep”… ¿Qué droga o combinación de drogas era esta cosa? I estaban drogados mientras grababan?
En realidad, el Sahleparab o Salepi Griego es una bebida nutritiva que la gente pobre tomaba en las mañanas en lugar del café o te.Imagino que el autor de esta frase se debe haber divertido mucho con todos los rumores que se derivaron de ella.
Espero que a todos/as os guste, me alegraría muchísimo, lo he recuperado de un rincón de una tienda de discos Japonesa, una reedición muy bonita, i en mi humilde opinión, para ser un disco “satánico” es de los mas inofensivo, al fin y al cabo la composición de de todos los temas es del señor Vangelis. Aparte de escuchar a Denis Roussos (sin tunica) es un disco rockero, la bromilla se encuentra en el segundo disco, en el tema con el símbolo de infinito, donde la señora Irene Papas (exministra de cultura de Grecia) nos deleita co unos cinco minutos de aullidos orgásmicos.De todas formas, no es el único disco en que Vangelis toca esta temática. Mas adelante, y ya en solitario, edito “Heaven and Hell” uno de los mejores discos de música electrocina progresiva de los años 70, y en el que además colabora Joan Anderson (de Yes) aportando su angélica voz en el tema central (como adelanto este será el próximo álbum a comentar)
En fin, que los caminos que llevan al ministerio de cultura son inescrutables y que hasta el angelito mas bondadoso puede tener un pasado…. “todos tenemos un pasado”
¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Pues a disfrutar y a vivir!!!!!!!!!!!!! Pues la música es vida!!!!!!!!!!
Paraula d’una Stone!!!!!!!!!!!
La Revolució de les comunicacions al segle XIX
EL SEGELL VA TRANSFORMAR EL CORREU
El correu accelera la seva transformació a mitjans del segle XIX, sobretot amb l’aparició del segell (1840) que consagrà el franqueig previ, facilitant la tarifa corresponen per un servei de transport (ferrocarril i el vaixell de vapor).
Així el funcionament del mon econòmic, en qualsevol de les seves versions, (industrial, comercial o financera) va fer ús del correu per publicitar la seva oferta i expandir la demanda. Les persones a nivell privat també van incorporant-se massivament al correu.
EL NEXE D’UNIÓ
La carta es va convertir en un singular nexe d’unió entre les persones. Aquí resideix la importància central del correu. A escala més reduïda va animar a les persones a aprendre a llegir i a escriure, facilitant l’intercanvi de idees i opinions, també a la depuració i amb ell el perfeccionament dels estils literaris.
ECLOSIÓ DE LA PRIVACITAT
El historiadors insisteixen en que el segle XIX es van consolidar els espais privats, es el que els britànics han anomenat “l’eclosió de la privacitat”. Sobre tot en els països més desenvolupats, el auge econòmic va permetre la configuració d’espais domèstics a on prenia cos i es desenvolupava una nova concepció de família característica de les noves mesocràcies: la família nucli, composta fundamentalment pel matrimoni i els seus progenitors. Aquesta combinació entre espai domèstic i família nucli va donar com a resultat una especialització dels espais de la llar. Allí hi havia un lloc reservat i que cada vegada adquiria més relleu: l’escriptori, una de les seves missions era servir de retiro per poder escriure les cartes. No és d’estranyar que un fet aparentment tan senzill com aquest, es va convertir en motiu reiterat pels pintor del segle XIX.
El correu accelera la seva transformació a mitjans del segle XIX, sobretot amb l’aparició del segell (1840) que consagrà el franqueig previ, facilitant la tarifa corresponen per un servei de transport (ferrocarril i el vaixell de vapor).
Així el funcionament del mon econòmic, en qualsevol de les seves versions, (industrial, comercial o financera) va fer ús del correu per publicitar la seva oferta i expandir la demanda. Les persones a nivell privat també van incorporant-se massivament al correu.
 |
| Escena en que la carta és motiu d'intimitat a la vida domèstica de les clases més acomodades del S. XIX Segell de Polònia (1963 "Dona llegint una carta" |
La carta es va convertir en un singular nexe d’unió entre les persones. Aquí resideix la importància central del correu. A escala més reduïda va animar a les persones a aprendre a llegir i a escriure, facilitant l’intercanvi de idees i opinions, també a la depuració i amb ell el perfeccionament dels estils literaris.
 |
| Polónia, dia del segell 1962 Dona depositant una carta a la bústia Il·lustració pintura de 1896 |
ECLOSIÓ DE LA PRIVACITAT
El historiadors insisteixen en que el segle XIX es van consolidar els espais privats, es el que els britànics han anomenat “l’eclosió de la privacitat”. Sobre tot en els països més desenvolupats, el auge econòmic va permetre la configuració d’espais domèstics a on prenia cos i es desenvolupava una nova concepció de família característica de les noves mesocràcies: la família nucli, composta fundamentalment pel matrimoni i els seus progenitors. Aquesta combinació entre espai domèstic i família nucli va donar com a resultat una especialització dels espais de la llar. Allí hi havia un lloc reservat i que cada vegada adquiria més relleu: l’escriptori, una de les seves missions era servir de retiro per poder escriure les cartes. No és d’estranyar que un fet aparentment tan senzill com aquest, es va convertir en motiu reiterat pels pintor del segle XIX.
Començaren els romàntics, especialitzant-se en la carta com difusora de l’amor, concedint un millor protagonisme a la dona que transmet i rep sentiments en forma de lletra manuscrita, possiblement la carta va vencer a “la celestina”. Més tard els pintors realistes van portar més lluny el tema de la carta per descriure diverses situacions socials, a lo que podríem denominar la carta com coartada per la transmissió d’un missatge social a través de la pintura.
Continuarà......
Antoni Boneu i Puig
Unitat de distribució
Contrareformes (1)
La Llei de l’Avortament
Fa un parell de números d’aquesta revista, ja vaig tocar el tema una mica de passada. Pot ser em repeteixo una mica. No m’importa. El tema te una entitat que justifica la insistència en el seu tracte.
El govern del PP vol reformar la llei de l’Avortament. Més ben dit, vol fer una contrareforma i ja no se si he perdut el compte de les que porta i te in mente. Alguna de les contrareformes, te com excusa la crisi –només com excusa- però el gruix respon a un pla perfectament organitzat per la dreta. Ras i curt és una contrareforma integral d’allò que a poc a poc (molt a poc a poc i amb avanços molt tímids) s’havia aconseguit els últims trenta anys.
Aquesta contrareforma va més enllà de la darrera llei de l’any 2.010; ens retrotrau a abans de 1985. Aquests dies se’n parla i se’n parlarà molt del tema, però fent un resum ràpid, la contrareforma consisteix en prohibir l’avortament en determinades circumstàncies en que aquesta decisió era possible...MAI OBLIGATORIA! Amb la llei actual una dona embarassada d’una criatura amb malformacions, podia decidir tenir-la o no. Ara volen que aquesta possibilitat no hi sigui. Els que puguin podran recuperar la dinàmica d’anar a Anglaterra o d’altres països europeus en que els nivells de comprensió de moltes situacions que es plantegen en un embaràs són molt més enteses. Però es clar, els que no s’ho puguin permetre, hauran de carregar a les conseqüències de difícil empassar. Tenint en compte el nivell de retalls en totes les prestacions socials ( la qüestió de la dependència de forma molt especial) el superar aquestes circumstàncies serà molt i molt feixuc. Tanmateix sense oblidar que renaixerà l’avortament clandestí amb el que suposa de risc per la salut, augment dels ingressos hospitalaris, de la mortalitat, les seqüeles –que suposen un cost elevat a la sanitat- i en definitiva de la degradació d’un aspecte social que hauria de ser de primer ordre.
La qüestió no està en reformar la llei si no de augmentar l’educació sexual, la informació, la promoció dels mètodes anticonceptius, la planificació familiar...com diu la OMS (organisme internacional poc sospitós de ser revolucionari) Però com se conjumina això amb les màximes que esbandeix el màxim mandatari de la secta religiosa majoritària en el nostre entorn?
És clar, aquesta diabòlica involució està motivada pel retorn als flancs del partit ara al govern, del lobby religiós més potent que pressiona amb força –com mai- per tal de fer retrocedir aquesta societat i així mantenir els seus grandíssims privilegis i status de poder fàctic. Això, però, serà el contingut de la meva propera reflexió.
Lo del Traster
Carros de Foc
Son uns paratges que conec des de fa 40 anys quan els meus papis em van començar a fer anar a Campaments i com la majoria del nostre Pirineu val molt la pena. Jo us la recomano, es pot fer amb 9 dies, amb 8,7,6,5,4,3,2,1. hi han etapes que son curtes i que es poden ajuntar o es pot fer un trosset un any i una altre a l’any següent etc... per tan es pot adaptar a gust del consumidor.
Be! Desprès de vendre-us el producte us explico:
Fa un parell d’anys una grup de 6 o 7 corredors del KM0 Ponent, uns sense cap experiència amb Muntanya i d’altres amb una mica mes coneixement de l’entorn ens va començar a rodar pel cap el fer el Syk Runner de Carros de Foc que consisteix en donar la volta a tots els Refugis de la ruta en menys de 24 Hores. Per us feu una idea la Ruta té mes de 60Km y un desnivell acumulat de 9.500 metes.
Com som homes de seny, el plantejament del 2011 va ser fer la ruta en dos dies, sortida del refugi de la Restanca a Valarties per fer nital refugi de Josep Maria Blanc a
sobre d’Espot i al dia següent tornar fins a la Restanca.
L’experiència va resultar dura però a l’hora molt enriquidora a nivell de convivència, al finalitzar el dos dies estàvem tant cansats que ens semblava impossible que algú ho puges fer tot de cop, tres dies mes tard quan les cames ja no estàvem tant cansades els projecte de fer-ho amb menys de 24 hores ja ens tornava a barrinar pel cap.
A primers de febrer ja vam reservar refugi per dormir i desprès de la Marató de Barcelona els entrenos han estat enfocats a acostumar a les cames a treballar amb pujades i baixades. Sant Ana, Camarasa, Prades, Vilaller, Espot, han estat uns bons lloc per entrenar, també amb gaudit de curses impressionants com la de Les Carenes de Tremp, El Calvari d’Anglesola, La Marató d’Escornalbou a Riudecanyes, tot per arribar em bones condicions.
* La data escollida ha estat aquest 29/06/2012 a les 6 del matí sortíem del refugi de la Restanca, carregats d’il·lusió partíem cap el refugi del Ventosa i Calvell, un magnífic refugi que podeu arribar-hi des de el embassament de Cavallers, el tram d’ etapa va ser molt fàcil, a la matinada, fresos com unes roses, en 1 hora ½ érem al refugi.
* La data escollida ha estat aquest 29/06/2012 a les 6 del matí sortíem del refugi de la Restanca, carregats d’il·lusió partíem cap el refugi del Ventosa i Calvell, un magnífic refugi que podeu arribar-hi des de el embassament de Cavallers, el tram d’ etapa va ser molt fàcil, a la matinada, fresos com unes roses, en 1 hora ½ érem al refugi.
* La segona etapa ens porta al refugi de l’Estany Llong passant pel Coll del Contraix, 2750m (es el mes alt de la ruta), dos pedreres impressionants i una baixada de 1000m de desnivell, sort que això si que ho varem planificar bé i el vam passat a les 9 del matí.
* Del refugi de l’Estany Llong al refugi de Colomina, es la etapa mes llarga, 13 km entre refugis, però no massa desnivell un 600 m que fem al passar per la collada de Dellui es una de les parts mes corredores, passa per tres llacs bastant grans com son el Mortó, Castieso, Cubieso Mariolo i Tort podeu arribar a aquesta zona amb el telefèric de l’Estany Gento a la vall fosca, aquí la calor començava a apretar, i un dels components del grup desprès de un parell de cops amb pedres i tortes començava a no tenir cal si podia seguir.
* Son les 13:21h i ara enfoquem cap al refugi del Josep Maria Blanc, passant pel pas del Os i el Coll de Saburó, mig hora abans d’arribar ens trobem una de les millors vistes del Parc Nacional es el Llac Tort de Peguera i en mig d’una entrada que fa terra al llac com si fos una petita illa el refugi del Josep Maria Blanc, fet i fotut les 15:25 hora de dinar, 15 minuts i a córrer, el Roger decideix retirar-se no es trobà del tot bé.
* La següent etapa ens porta al refugi de l’Ernest Mallafré (al costat del Llac de Sant Maurici), la via normal es passar pel coll de Monastero i la vall de Monastero (molt bonica i recomanable per anar a fer una passejada accessible des de el Sant Maurici), però nosaltres com el que ens interessava era avançar vam passar per la pista que arriba al refugi per on passen els taxis del Parc Nacional, res a veure a nivell paisatgístic, però si vam trobar molta mes ombra i vam poder avançar una mig hora.
* La següent etapa ens porta al refugi de l’Ernest Mallafré (al costat del Llac de Sant Maurici), la via normal es passar pel coll de Monastero i la vall de Monastero (molt bonica i recomanable per anar a fer una passejada accessible des de el Sant Maurici), però nosaltres com el que ens interessava era avançar vam passar per la pista que arriba al refugi per on passen els taxis del Parc Nacional, res a veure a nivell paisatgístic, però si vam trobar molta mes ombra i vam poder avançar una mig hora.
* A aquestes alçades del dia, els cos comença a estat esgotat, cada moment, veient aigua, isostar, cocacola, menjant, plàtans, barretes energètiques, gels, etc, , i tens la sensació que tot el que menges no ho acabes d’assimilar, per mi aquest tram fins al refugi d’Amitges el mes dur, serà per que tot es pista, i els meus companys la majoria mes jovenots tenen mes potencia i casi no els puc ni seguir, total les 19:18 hores.
* El tram d'Amiges al refugi de Saboredo passa pel port de Ratera, al Costat del Tuc de Ratera, d’on es pot veure una molt bona preceptiva de la zona lacustre de Colomers i la Vall d’Aran, arribem a les 20:51 amb l’alegria de trovar-nos la Cali un company de Km0 que volia començar la ruta a la matinada següent.
* Es fa de nit, ja sabem que no arribarem de dia però no val a badar com mes tram fem amb llum millor!, al creuar el coll de Sendrosa ens fem una foto amb una magnifica posta del sol al fons del Montardo, però foto i marxar, aquí se’ns afegeixen dos runners de Valls, arribem al refugi de Colomers, fosc, a les 22:31.* A partir d’aquest punt amb la llum limitada del frontal, cansats, faltos de coordinació a les cames, comencem a caminar, lents però amb pas segur, per pujar l‘últim collat que ens queda el coll de Caldes, un petit repetxonet i la baixada del collat de Cretada fins al refugi de la Restanca, allò que amb llum ens hagués costat 1h ½ en va costar 3 h 1/4 eren la 1:44 del 30 de Juliol.
Al final objectiu aconseguit! 19 hores 44 minuts de passar calor i fred, de caminar, trotar, córrer, conviure i riure, xerrar i calcular amb els companys, que a estat mes dur el esgotament físic o psíquic, com la vida mateixa, una lluita constant, una experiència mes que segur m’ajudarà a créixer.
Suposo que ningú, haurà tingut temps de llegir tot aquest rollasss em tot cas lo promès s’ha de fer i us vaig dir que us ho explicaria, Ah! i si voleu informació sobre la ruta no dubteu a preguntar-me.
Salut
Jordi
Eliminar objectes
Amb Adobe Photoshop, se poden eliminar objectes de una fotografia.
Amb la “herramienta Tampón”, podem eliminar un objecte o un àrea al “clonar” un àrea de la imatge sobre la que desitgem eliminar.
Proveu de eliminar el petit vaixell a prop del centre de la imatge pintant sobre ell una copia del aigua.
Amb la “herramienta Tampón”, podem eliminar un objecte o un àrea al “clonar” un àrea de la imatge sobre la que desitgem eliminar.
Proveu de eliminar el petit vaixell a prop del centre de la imatge pintant sobre ell una copia del aigua.
Per aquest exercici carregueu el arxiu: Leccion_3
Com sempre del arxiu obert tenim que duplicar la imatge i treballar amb aquesta.
1
Seleccioneu la “herramienta Lente” i feu clic en el petit vaixell para augmentar part de la imatge. (A de quedar com la mostra)
2
Escolliu Edición> Preferencias > Pantalla y cursores. En Cursores de pintura, feu clic en Tamaño de Pincel i, desprès, en OK.
3
Feu doble clic en la herramienta Tampón ( ) del menú de herramientas i comproveu que la opció Alineado de la paleta Opcions de Tampón està desseleccionada.
4
Centreu la herramienta Tampón sobre el aigua, entre la góndola gran y el pal de la dreta.
Polseu Alt (Windows) i feu clic per mostrejar o copiar aquesta part.
Comproveu que el àrea mostrejada es fon be con el àrea circumdant al objecte a eliminar.
Feu clic en la mostra Arrastrant per pintar la imatge
5
Arrastreu la herramienta Tampón sobre el vaixell petit per pintar damunt de ell la copia del aigua de la que acabeu de obtenir una mostra. Observeu que la retícula que segueix al cursor m’entres pinteu representa el punt del que està clonant la herramienta Tampón.
6
Feu doble clic en la herramienta Mano per encaixar la imatge en pantalla.
7
Escolliu Archivo > Guardar.
(*)PD Depenent del gruix del pinzell i la superfície que cloneu el resultat pot ser millor o pitjor.
Molta paciència i bones fotos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)