El correu accelera la seva transformació a mitjans del segle XIX, sobretot amb l’aparició del segell (1840) que consagrà el franqueig previ, facilitant la tarifa corresponen per un servei de transport (ferrocarril i el vaixell de vapor).
Així el funcionament del mon econòmic, en qualsevol de les seves versions, (industrial, comercial o financera) va fer ús del correu per publicitar la seva oferta i expandir la demanda. Les persones a nivell privat també van incorporant-se massivament al correu.
![]() |
Escena en que la carta és motiu d'intimitat a la vida domèstica de les clases més acomodades del S. XIX Segell de Polònia (1963 "Dona llegint una carta" |
La carta es va convertir en un singular nexe d’unió entre les persones. Aquí resideix la importància central del correu. A escala més reduïda va animar a les persones a aprendre a llegir i a escriure, facilitant l’intercanvi de idees i opinions, també a la depuració i amb ell el perfeccionament dels estils literaris.
![]() |
Polónia, dia del segell 1962 Dona depositant una carta a la bústia Il·lustració pintura de 1896 |
ECLOSIÓ DE LA PRIVACITAT
El historiadors insisteixen en que el segle XIX es van consolidar els espais privats, es el que els britànics han anomenat “l’eclosió de la privacitat”. Sobre tot en els països més desenvolupats, el auge econòmic va permetre la configuració d’espais domèstics a on prenia cos i es desenvolupava una nova concepció de família característica de les noves mesocràcies: la família nucli, composta fundamentalment pel matrimoni i els seus progenitors. Aquesta combinació entre espai domèstic i família nucli va donar com a resultat una especialització dels espais de la llar. Allí hi havia un lloc reservat i que cada vegada adquiria més relleu: l’escriptori, una de les seves missions era servir de retiro per poder escriure les cartes. No és d’estranyar que un fet aparentment tan senzill com aquest, es va convertir en motiu reiterat pels pintor del segle XIX.
Començaren els romàntics, especialitzant-se en la carta com difusora de l’amor, concedint un millor protagonisme a la dona que transmet i rep sentiments en forma de lletra manuscrita, possiblement la carta va vencer a “la celestina”. Més tard els pintors realistes van portar més lluny el tema de la carta per descriure diverses situacions socials, a lo que podríem denominar la carta com coartada per la transmissió d’un missatge social a través de la pintura.
Continuarà......
Antoni Boneu i Puig
Unitat de distribució
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada