En aquest número, ampliem horitzons, y per celebrar l'arribada de l'estiu, m'agradaría parlar d'una altra de les illes,
de Menorca, que si bé no conec tant com Mallorca he pogut disfrutar-la durant un cap de setmana llarg.
Que dir, doncs a trets generals el mateix que Mallorca, tant a prop, tant per disfrutar, i la gent encaparrada en viatjar a l'altra punta de món, sobretot al Carib, en busca d'aigües cristal.lines. Doncs dóno fe que d'aigües crista.lines en tenim ven a prop.
Al s.XVIII, durant la guerra de succesió española,Menorca fou invadida pels anglesos i durant mes de 60 anys va ser de dependència britànica.
Durant la guerra dels 7 anys (també al segle XVIII), Menorca fou francesa. Amb el tractat d'Amiens de 1802, Espanya recuperà finalment Menorca, un enclau important en el Mediterrani i refugi de pirates.
Per arribar a Menorca es pot fer per aire (fins i tot en temporada d'estiu hi ha vol des d'Alguaire amb Air Nostrum d'Iberia) o bé per mar (desde Barcelona).
L'illa es ben petita. La població no arriba a 100.000 habitants, i el seu punt mes alt és el monte Toro, de 358 metres, al municipi d'Es Mercadal. La distáncia entre Ciutadella i Maó es d'uns 38 km en línea recta, i están de punta a punta d'illa.Hi ha una carretera principal que enllaça les dues "capitals" i d'aquesta carretera surten com rames altres carreteres secundàries o camins per accedir a altres localitats o platges.
Menorca, com la resta de les illes, viu basicament de turisme estacional (que va arribar tardiament), tot i que els seus origens son el calçat i l'agricultura.
Però a l'illa es poden fer infinitat de coses. El centre, amb un paisatje esquitjat de verd y marró, color (i olor) de camp, tant de casa meva, ofereix una oferta de turisme rural, de tranquilitat, on es poden visitar granjes, cases d'agroturisme, etc.
En aquest sector trobem el formatge denominació d'origen de Maó. No podeu marxar sense tastar-lo ni sense comprar-ne un.
Rodeja l'illa el Camí de Cavalls, un sender encestral de 185 km, que recorre pam a pam la costa menorquina, en sentit circular. Creua barrancs, valls, torrents, aiguamolls i zones de cultius. Conecta atalaies, torres de vigia, fars i trinxeres i condueix a bona partde les cales de l'illa.
La volta es pot fer a peu (trekking) o bé amb bicicleta, mitjà de transport del que podran gaudir per Menorca els amants de la bici, ja que l'illa és un paradís cicloturista.
L'illa de Menorca fou declarada reserva de la bioesfera per l'UNESCO, i és un dels últims paraisos del Mediterrani per practicar esports rodejats de natura.
Menorca també és un indret atractiu pels amants de la història, sobretot de les cultures talaiòtiques. La cultura talaiòtica es va originar a Menorca i Mallorca a finals del II mil.leni abans de crist. El seu nom prové dels talaiots (torres de vigilància) i son restes prehistòriques.
Algunes restes, de les mes conegudes son: Naveta dels tudons, Talatí de dalt, Torre d'en galmes o poblat de Trepucó.
I com no, Menorca és natura, però també és sol, sorra i aigua, i això es sinònim de cales de somni i platges cristal.lines.
Al sud, cales petites, de sorra blanca, algunes de difícil accès, conectades entre elles pel camí de cavalls. Aigües en totes les tonalitats de blaus que un es pugui imaginar.
D'altres rodejades d'urbanitzacions, però no menys atractives.
Al nord, platges mes salvatges, obertes al vent, a la tramuntana, fins i tot una de sorra roja, com cala pregonda, al municipi de Fornells.
I no podem deixar de visitar algún dels fars, tant emblemàtics del paisatge de Menorca, con el de punta Nati, Cavalleria, etc. Destacar el de Favàritx, al nordest de l'illa, ja que es troba rodejat d'un paisatge de sorra fosca, com volcànica, més semblant a les illes canàries que al de la resta de Menorca.
Menorca, l'illa del vent, l'illa de la calma, l'illa que t'atraparà, tant si hi vas per dos dies, cuatre o quince dies.
I quan te'n vagis només pensaràs en tornar-hi, sigui quina sigui la motivació que t'hi hagi fet anar: Platja, senderisme, gastronomía, etc.
Disfruteu de l'estiu i de les vacances!
