dissabte, 12 de juliol del 2014

 
Ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou es mou
amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

    (Miquel Martí i Pol)
 

Amb aquest número de ElCOP iniciem una nova etapa, una nova època, dins d’un temps en que tirar endavant iniciatives que tinguin a veure amb la Cultura, resulta especialment feixuc.

Això que anomenem Cultura és un terme molt ampli. Ampli i polièdric. Te al menys tantes facetes com pugui tenir l’activitat humana. Ho associem, tot sovint a l’Art –que per se ja és un concepte de enormes dimensions. Hi ha arts plàstiques, visuals, musicals, escrites. Hi ha Técnica, tecnologia, filosofia, matemàtica, química, física. Tot plegat és Cultura: Tot allò que te a veure amb el coneixement. Per tant la cultura és a tot arreu i en cadascun de nosaltres, ni que ens considerem individus insignificants.

Així és que aquí volem recollir aportacions de tothom que ho vulgui fer. Sense pretensions. Expressar –la forma no importa– per l’expressió mateixa.

Amb aquesta premissa, el nostre futur, el nostre destí no pot ser altre que créixer. Anar a més. Perquè hem començat des de molt baix. De poc a més. De unes poques unitats a conjunts més nombrosos.  De una primera època a moltes més que vindran. No hi ha camí invers.


Ja està tot dit però...


Dia “D” hora “H”
Aquest mes de juny ha fet setanta anys del desembarcament de les tropes de lexèrcit aliat a les platges de Normandia a la II Guerra Mundial. Aquell 6 de juny de 1944 va ser anomenat el dia “D”. Des de les hores aquesta expressió ha esdevingut gaire bé universal per ha fixar la data clau en qualsevol esdeveniment amb una mica de rellevància. La “D”, per tant, te en aquest sentit un aspecte diferenciador respecte de la resta de lletres de lalfabet. A banda de les vocals, entre les consonants podríem fer un ranking de les més emprades, sobre tot de les que inicien paraules. La “D” estaria –sens dubte- en un lloc elevat. És clar que la “D” té moltes entrades en el diccionari. D de dit, d de de, d de deria, de deure, de dol, de dubte, de dir... Però una de les participacions més destacades de la “D” és al prefix des.  Afegit a linici de molts mots suposa el canvi en direcció contraria del seu significat. Antítesi? Mirall? Accions, adjectius i fins i tot noms, es converteixen en el contrari precedits del prefix des.
Igual – desigual
Ordre – desordre
Fer – desfer
Unir – desunir
Ànim – desànim
 ...
Afortunadament (no dissortadament) la “D” inicia paraules positives com discussió, debat, dret, totes elles derivades daccions que porten -quasi sempre- a una conclusió: decisió. Una frase molt repetida des de fa un temps al nostre país és: Dret a Decidir. Així doncs –potser– aquest 2014 tindrem aquí un dia “D”

Glazz - Cirque Electric

Glazz es un proyecto musical desarrollado por un trío de inquietos músicos formados en múltiples disciplinas y que da como resultado una simpática mezcla de estilos alejada de lo convencional. Una banda sin reparos a la hora de vestir el compás de las bulerias con la fuerza del rock o el desenfado del funk con la elegancia del jazz en composiciones que evocan a los grandes del rock sinfónico. Un trabajo sin concesiones y con un marcado estilo personal que investiga nuevos sonidos y persigue, sobre todo, crear nuevas sensaciones. Tras la publicación de su primer trabajo “LET’S GLAZZ” han actuado en festivales internacionales de todos los estilos como el Jazz Plaza de la Habana,  Manchester Jazz Festival, Etmosur, Siete Soles Siete Lunas o el de Rock Progresivo Lago de Boruos, entre otros así como en multitud de salas y clubes de jazz de España y Reino Unido. También se les conoce por acompañar sobre el escenario el conocido compositor Javier Ruibal con el cual también trabajan en el estudio.

GLAZZ es una banda que no tiene reparos en vestir el compás de las bulerias con la fuerza del rock o adornar el desenfado del funk con la elegancia del jazz, fueron la gran sorpresa y sensación del festival “MINNUENDO 2014”

La historia del “CIRQUELECTRIC” es contada a través del flamenco, el jazz, el rock progresivo, la danza o el videoarte y esta ligada por la voz de un joven protagonista que fascinado por las artes circenses aspira a convertirse en un gran acróbata.

Para este espectáculo GLAZZ cuenta con la colaboración de la bailaora Lucia Ruibal.
GLAZZ nos regalan en Minuendo 2014 convertir el auditorio de Peralta, envolvernos en recónditas y trepidantes melodías y texturas sonoras, capaces de convertir en pocos segundos un escenario de rock en una cueva flamenca, extraordinaria conjunción de músico y danza ejecutada con maestría, un regalo para todos los sentidos  en una mágica noche de rock progresivo.
Una invitación a descubrir sus artes y músicas, seguro que os gustara

¡Un descubrimiento!

700 anys de la Carta de Poblament de La Pobla de Cérvoles


La Pobla de Cérvoles celebra els 700 anys de la Carta de Poblament
La Pobla de Cérvoles, l'únic municipi de les Garrigues declarat zona de muntanya, compta actualment amb un cens estable de 190 habitants, però no sempre ha estat així. Anys abans de l'existència del municipi tal i com es coneix avui en dia, és a dir anteriorment a l'any 1.314, una desena de famílies vivien dispersades als paratges de La Fumada i La Vileta, que actualment formen part del terme municipal de la Pobla. Després de l'entrega de la Carta de Poblament per part del Bisbat de Poblet (actual Bisbat de Tarragona), aquestes tretze famílies va establir el nucli del que avui en dia és la Pobla de Cérvoles. Un municipi que va créixer en nombre d'habitants fins arribar a un màxim històric de 868, l'any 1.887. Posteriorment la xifra va decreixent fins a principis de l'actual segle XXI, quan es registra un lleu augment.
L'any 1.314 el pare abat de Poblet va atorgar a la Pobla de Cérvoles la Carta de Poblament, un privilegi que possibilitava la formació d'una població estable en aquest indret del sud-est de la comarca de les Garrigues. Per celebrar aquesta fita històrica -sobre la què avui en dia encara hi ha confusió perquè segons diversos estudis i llibres publicats la data exacta d'entrega de la Carta de Poblament va ser el dia 23 de febrer, i segons d'altres el 24 de febrer- l'Ajuntament de la Pobla de Cérvoles estaorganitzant un seguit d'actes per aquest 2014. 
L'alcalde, Jaume Estradé, ha volgut remarcar la transcendència històrica d'aquest acte, "ja que un centenari no se celebra cada dia, motiu pel qual creu oportú fer-ne ressò. Per això s'ha confeccionat un TU SELLO per donar a difondre aquesta efemèride.
garrigues.territoris.cat / pobla de cérvoles 700 anys
Antoni Boneu Puig
Unitat de Distribució

O salir o...

Llegó el verano y hace días el buen tiempo y con ellos la plaga más dañina de la ciudad: Los coches, o mejor dicho, la “música” de los coches. Si os habéis dado cuenta, hay ciertos individuos que aprovechando el buen tiempo, bajan la ventanilla y “música” a toda pastilla. Lo curioso, y a la vez triste, es que nunca escucharás, cuando vas por la calle, buena música.
Los tipos que llevan la “música” a todo volumen sueles llevarla de dos tipos: o son bacaladeros (chumba chumba) o lolailos. Y lo malo es que alguno de ellos suele mirarte en algún semáforo como diciendo: “que envidia me tienes por tener este pedazo de buga y esta música” cuando en realidad estás pensando: “pedazo de maleducado, y encima con esa basura puesta”. Estos han sido los macarras tradicionales, a los que ahora hay que sumar la “música” de los latinoamericanos. Son de países que tienen una extraordinaria calidad musical (con mención especial para Brasil y Cuba) pero aquí nos traen lo más hortera; la bachata ramplona y con claro contenido machista en la mayoría de las letras, y por si fuera poco últimamente se ha unido el “reaggeton”. Cierto es que los españoles hace 500 años expoliaron América, aniquilando prácticamente a sus legítimos habitantes, sus costumbres y religiones, haciéndolos católicos a la fuerza y vejándolos de todas las maneras habidas y por haber...pero el traer este “infragénero musical” y que lo tengamos que aguantar me parece una venganza muy cruel.
Hace muchos años, cuando iba a la playa con mis padres y hermanos, ya se sufría de otra manera este castigo. Te llegaba el Pepito Piscinas de turno, marcando paquete y con el loro al hombro; se te ponía muy cerca y a escuchar Los 40 Principales, la Cadena Dial o basuras por el estilo. Y a aguantar!
Así que las cosas no evolucionan mucho. Sigue habiendo australopitecus.
Para nosotros un castigo, para ellos una desgracia.
Corresponde aquí recomendar la audición de las músicas que propone ElCOP. Nuestra querida Stone y la Contraportada (por ejemplo la de este númeto) suenan muy bien.

Buen Verano                             
Fernando

Menorca

En aquest número, ampliem horitzons, y per celebrar l'arribada de l'estiu, m'agradaría parlar d'una altra de les illes,
de Menorca, que si bé no conec tant com Mallorca he pogut disfrutar-la durant un cap de setmana llarg.
Que dir, doncs a trets generals el mateix que Mallorca, tant a prop, tant per disfrutar, i la gent encaparrada en viatjar a l'altra punta de món, sobretot al Carib, en busca d'aigües cristal.lines. Doncs dóno fe que d'aigües crista.lines en tenim ven a prop.
Al s.XVIII, durant la guerra de succesió española,Menorca fou invadida pels anglesos i durant mes de 60 anys va ser de dependència britànica.
Durant la guerra dels 7 anys (també al segle XVIII), Menorca fou francesa. Amb el tractat d'Amiens de 1802, Espanya recuperà finalment Menorca,  un enclau important en el Mediterrani i refugi de pirates.

Per arribar a Menorca es pot fer per aire (fins i tot en temporada d'estiu hi ha vol des d'Alguaire amb Air Nostrum d'Iberia) o bé per mar (desde Barcelona).
L'illa es ben petita. La població no arriba a 100.000 habitants, i el seu punt mes alt és el monte Toro, de 358 metres, al municipi d'Es Mercadal. La distáncia entre Ciutadella i Maó es d'uns 38 km en línea recta, i están de punta a punta d'illa.Hi ha una carretera principal que enllaça les dues "capitals" i d'aquesta carretera surten com rames altres carreteres secundàries o camins per accedir a altres localitats o platges.


Menorca, com la resta de les illes, viu basicament de turisme estacional (que va arribar tardiament), tot i que els seus origens son el calçat i l'agricultura.

 Però a l'illa es poden fer infinitat de coses. El centre, amb un paisatje esquitjat de verd y marró,  color (i olor)  de camp, tant de casa meva, ofereix una oferta de turisme rural, de tranquilitat, on es poden visitar granjes, cases d'agroturisme, etc.
En aquest sector trobem el formatge denominació d'origen de Maó. No podeu marxar sense tastar-lo ni sense comprar-ne un.

Rodeja l'illa el Camí de Cavalls, un sender encestral de 185 km, que recorre pam a pam la costa menorquina, en sentit circular. Creua barrancs, valls, torrents, aiguamolls i zones de cultius. Conecta atalaies, torres de vigia, fars i trinxeres i condueix a bona partde les cales de l'illa.
La volta es pot fer a peu (trekking) o bé amb bicicleta, mitjà de transport del que podran gaudir per Menorca els amants de la bici, ja que l'illa és un paradís cicloturista.
L'illa de Menorca fou declarada reserva de la bioesfera per l'UNESCO, i és un dels últims paraisos del Mediterrani per practicar esports rodejats de natura.

Menorca també és un indret atractiu pels amants de la història, sobretot de les cultures talaiòtiques. La cultura talaiòtica es va originar a Menorca i Mallorca a finals del II mil.leni abans de crist. El seu nom prové dels talaiots (torres de vigilància) i son restes prehistòriques.
Algunes restes, de les mes conegudes son: Naveta dels tudons, Talatí de dalt, Torre d'en galmes o poblat de Trepucó.

I com no, Menorca és natura, però també és sol, sorra i aigua, i això es sinònim de cales de somni i platges cristal.lines.
Al sud, cales petites, de sorra blanca, algunes de difícil accès, conectades entre elles pel camí de cavalls. Aigües en totes les tonalitats de blaus que un es pugui imaginar.
D'altres rodejades d'urbanitzacions, però no menys atractives.
Al nord, platges mes salvatges, obertes al vent, a la tramuntana, fins i tot una de sorra roja, com cala pregonda, al municipi de Fornells.

I no podem deixar de visitar algún dels fars, tant emblemàtics del paisatge de Menorca, con el de punta Nati, Cavalleria, etc. Destacar el de Favàritx, al nordest de l'illa, ja que es troba rodejat d'un paisatge de sorra fosca, com volcànica, més semblant a les illes canàries que al de la resta de Menorca.

Menorca, l'illa del vent, l'illa de la calma, l'illa que t'atraparà, tant si hi vas per dos dies, cuatre o quince dies.
I quan te'n vagis només pensaràs en tornar-hi, sigui quina sigui la motivació que t'hi hagi fet anar: Platja, senderisme, gastronomía, etc.

Disfruteu de l'estiu i de les vacances!

Càmera RAW (3a part i última)


Com exercici final tindríeu que fer una instantània dos punts per sobre (o una mica mes)de la exposició que aconsella el fotòmetre de la càmera. El resultat seria un negatiu “cremat”, com es deia abans quan fèiem el revelat tradicional.
Com podeu veure, ens agafaria un emprenya-me’n y hauríem de repetir la instantània.
Utilitzant el Plugin “Càmera Raw”  intentarem reparar la desfeta, dons podria ser que la instantània sigui irrepetible.
Primer obrirem el negatiu i observareu el histograma que demostra la desfeta de la foto.
Escolliu la pestanya Basic i feu les correccions que teniu a la figura on podeu aprecia els controls lliscants.
Així desplaçant els controls podreu trobar el punt idoni i també podeu posar el valor numèricament si voleu afinar mes.
Foto cremada



Controls sense modificar                        Controls modificats

 



Desprès escollirem la pestanya HSL / Escala de grises
I desplaçant de la mateixa manera que hem fet, canvieu els valors de luminància.
Com podeu aprecia, el canvi es notori, aquell negatiu que de la forma tradicional era irrecuperable perquè matisos massa il·luminats quedaven desapareguts (línea de les rajoles) els hem recuperat. Això es no mes una mostra, com sempre deixo la resta per la vostra imaginació.




Per últim podem escollir entre guardar imatge, (la modificada, perquè el negatiu continua cremat o Obrir Imatge (i en Photoshop faríem mes retocs)











 Paciència i Bones fotos

SOSTENIBILIDAD AMBIENTAL



La sustentabilidad ambiental es la administración eficiente y racional de los bienes y servicios ambientales de forma que sea posible el bienestar de la población  actual, garantizando el acceso a los sectores más vulnerables sin poner en riesgo las satisfacciones necesarias básicas y no poner en riesgo la calidad de vida de las futuras generaciones.
La sostenibilidad no es sólo luchar contra el cambio climático, ni aprovechar al máximo las materias primas, ni reciclar nuestros residuos, ni la conservación de los espacios naturales, ni reducir la contaminación, ni trabajar por una producción más limpia, ni consumir de una manera racional, ni optimizar las energías renovables. La sostenibilidad es equilibrio.
¿Y que tenemos? Unas políticas de competitividad empresarial y económica que no son nada favorables al sostenimiento de ningún recurso natural y mucho menos social. Las políticas tanto de los gobiernos locales, nacionales y mundiales dan el visto bueno a esas grandes empresas que con la idea de erradicar el hambre y ayudar a los lugareños, lo único que tienen es que el corrupto local, nacional o mundial se haga con todo, expropien terrenos, agua, etc., en decrimento ya no de las personas sino de del mejor recurso que tenemos nuestro planeta. Son estas grandes empresas que hacen un uso abusivo de la tierra y de sus recursos naturales, son ellas las que con una agricultura y ganadería intensiva empobrecen el suelo, son ellas, las que con un abusivo uso del subsuelo  y la tala indiscriminada de árboles empobrecen la tierra y hacen de ella un sitio inhóspito.
Son esas empresas con ayuda de las instituciones tanto locales, nacionales y mundiales se hacen de momento más ricas. Luego se habla del movimiento de gente, es decir de la inmigración, normal si les expolian sus tierras y sus derechos bien tendrán que buscar otro sitio donde subsistir.
Tendría que haber un cambio de políticas tanto nacionales como internacionales y una gran concienciación social o mejor una nueva cultura simplemente para reconocer la fragilidad y la escasez de recursos, para entender que los recurso naturales pueden volverse hacer pero nadie se ha preguntado la cantidad de años que se necesitan para que se vuelvan a recuperar.
Me molestan estos políticos que se mueven simplemente por dinero o por impulsos que ni ellos saben lo que quieren. Me molestan esas instituciones gubernamentales que no piensan en el bien social ni ambiental, me molesta este capitalismo puro y duro que no nos lleva a nada. Yo me pregunto para que existen? Entiendo estas organizaciones no gubernamentales que luchan por algo justo y viable, pero su trabajo es arduo y poco reconocido.
Nosotros como consumidores y personas también debemos poner nuestro granito de arena y protestar o luchar contra esto. Debemos exigir un buen control de nuestros recursos y una buena gestión de ellos. El resultado de todo tendrá que ser equilibrio, ¿pero dónde está?
“ El mundo es suficiente grande para satisfacer las necesidades de todos, pero siempre será demasiado pequeño para  la avaricia de algunos".
María José

El Sopar de Nasidiè


Horaci

Traducció Victor Sabaté Vidal

Proleg de Josep M. Rexach i Pedro M. Soto Astiz.

Notícia preliminar i notes de Matías López López.

Una de les sàtires d’Horaci,  traduïda en prosa per Victor Sabaté. Un jove talent de Maials del que a ben segur en tindrem noticia en el mon de les lletres a Lleida.

Rafel
Cuixes de pollastre al forn
Ingredients (per a dues persones) :
- 2 cuixes de pollastre.
- 2 patates.
- 2 cebes.
- 1 dent d
all
- Sal.
-Oli.
Opcional:
- Herbes com poden ser farigola, romaní, llorer...
- Cervesa, vi blanc o cava

Pelem les patates i les tallem a rodanxes. La ceba la fem a trossos més aviat fins. Hi afegim una mica de sal. En una cassola de fang, les posem al fons i afegim oli. Afegim la dent d
all sencera o fent-li uns talls.
Rentem les cuixes de pollastre per si hi ha restes de plomes i sense treure la pell, les salem i les posem a sobre de la solada de patata i ceba. Hi afegim una mica daigua i si volem una mica de cervesa, vi blanc o cava i les herbes..
Fiquem la cassola al forn (prèviament calent) a una temperatura aproximada de 170º o 180º. Als 15-vint minuts girem les cuixes i rectifiquem daigua o cervesa etc, perquè no senganxi. Uns altres 20 minuts i ja està llest el plat!