Ja està tot dit però...

Dia “D” hora “H”

Aquest mes de juny ha fet setanta anys del desembarcament de les tropes de l’exèrcit aliat a les platges de Normandia a la II Guerra Mundial. Aquell 6 de juny de 1944 va ser anomenat el dia “D”. Des de les hores aquesta expressió ha esdevingut gaire bé universal per ha fixar la data clau en qualsevol esdeveniment amb una mica de rellevància. La “D”, per tant, te en aquest sentit un aspecte diferenciador respecte de la resta de lletres de l’alfabet. A banda de les vocals, entre les consonants podríem fer un ranking de les més emprades, sobre tot de les que inicien paraules. La “D” estaria –sens dubte- en un lloc elevat. És clar que la “D” té moltes entrades en el diccionari. D de dit, d de de, d de deria, de deure, de dol, de dubte, de dir... Però una de les participacions més destacades de la “D” és al prefix des.  Afegit a l’inici de molts mots suposa el canvi en direcció contraria del seu significat. Antítesi? Mirall? Accions, adjectius i fins i tot noms, es converteixen en el contrari precedits del prefix des.

Igual – desigual

Ordre – desordre

Fer – desfer

Unir – desunir

Ànim – desànim

 ...

Afortunadament (no dissortadament) la “D” inicia paraules positives com discussió, debat, dret, totes elles derivades d’accions que porten -quasi sempre- a una conclusió: decisió. Una frase molt repetida des de fa un temps al nostre país és: Dret a Decidir. Així doncs –potser– aquest 2014 tindrem aquí un dia “D”