Frederica Montseny

Madrid 1905 – Tolosa 1994)

Filla dels també anarquistes Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l’escola moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.
L’educació de Frederica va ser impartida per la seva mare i la va contemplar d’una manera autodidacta llegint literatura i teatre clàssics i contemporanis. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Amb 18 va publicar el seu primer article “Solidaridad Obrera” i va mantenir una continuïtat en l’escriptura, col·laborant freqüentment en “La Revista Blanca” i en les seves col·leccions de narrativa “La Novel·la ideal” i “Voluntat”.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va escriure tres novel·les centrades en l’emancipació femenina. Es desmarcava de les feministes de la seva època que només pretenien un reconeixement polític de la dona dins la societat capitalista. Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Frederica es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern socialista de Francisco Largo Caballero. En pocs mesos planejà llocs d’acollida per la infància, menjadors per embarassades, una llista de professions exercides per persones discapacitades i el primer projecte de llei d’avortament a Espanya. Pràcticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se.
 Va exiliar-se a França en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu treball sindical de la CNT. Retorna a l’Estat Espanyol al 1977 per participar en la reconstrucció del sindicat.


"Una toma de conciencia individual que lo mismo puede producirse en el campesino iletrado que en el obrero rebelde, que en el intelectual o el aristócrata inquieto y atormentado por el problema de la justicia y de la felicidad entre los hombres."

Mercè