HOPPER, EL PINTOR DE LA SOLEDAT I DEL SILÈNCI

Edward Hopper (1882- 1968) tracta d’explicar amb els seus quadres les pors, la tristesa, les incerteses, la solitud... Per això, força escriptors han reflexionat sobre l’obra d’aquest gran pintor nord-americà. Una part significativa d’aquestes reflexions han estat recollides en el monogràfic de Compartir (1) .

 A El Sol del Matí, una dona, -la mateixa que hem vist, nua, en un altre quadre, Matí a la ciutat-, en camisa de dormir i asseguda al llit, mira per la finestra oberta com surt el sol. Si al quadre Matí a la ciutat existeix un erotisme tens, a l’altre quadre el sol que surt il·lumina discretament el rostre de la dona que rep, alleugerida, la claror matinal desprès de la llarga nit: l’habitació s’omple d’una llum que recorda també la del cap      vespre. Hopper sembla suggerir que entre el matí i la tarda no hi ha diferència per aquesta dona, sola, fràgil.

Sola, fràgil? No hi ha algú que l’observa, i que no som nosaltres? El mateix pintor, sens dubte, però potser algú més.

“Hopper sempre va més enllà de l’anècdota: ens parla de la fragilitat de la condició humana, de fins a quin punt som efímers. Precisament per això, en les seves obres, no hi passa gran cosa.”(2)

 

 

 Antoni Boneu Puig

Unitat de Distribució
 
(1) Compartir- Revista del cooperativisme sanitari, número d’octubre, novembre i desembre de 2012.
(2)  Jordi Coca (Barcelona, 1947), escriptor i dramaturg català