El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies que és per això que torna.
Potser sí que exageren, tant se val!
és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,tenen por de ser
massa grans, tant se val!
és així com m’agrada a mi i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petitque sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquíi ens fem
contrabandistes,
mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
(Lluís Llach)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada