Corredor de maratons, ultres i molt més
A inicis del 2008 estava preparant una caminada als Alps, el Tour del Montblanc (Es la volta al massís del Montblanc, en aproximadament 9 dies), donat que la feina i la família em deixava poc temps lliure per anar a la muntanya a entrenar-me i un company em va convidar a sortir a córrer un parell de dies a la setmana amb un col·lectiu que es diu Km0 Ponent i m’hi vaig enganxar!
ELCOP .-Què t’aportava i què t’aporta actualment el córrer i fer curses?
M’aportava un benefici físic i psíquic: físicament al arribar als 50, el cos comença a minvar i el exercici físic t’ajuda a mantenir el to muscular i mantenir a ratlla els trastorns musculo-esqueletics que tothom tenim producte que les males postures, per un altra banda, psíquicament, es un moment de evasió personal on t’oblides de aquelles cabòries que et preocupen, un moment per compartir amb el companys i una il·lusió mes per la qual val la pena lluitar.
ELCOP.- Quina modalitat t’agrada més, la cursa de muntanya o les maratons o curses planes?
Des que tenia 7 anys que vaig començar anar a campaments amb la parròquia fins ara no he deixat mai d’anar a la muntanya, es un lloc on m’hi trobo com a casa i si hages d’escollir seria la meva elecció, si ve es ser que les meves característiques físiques fan que on obtingui millors resultats son a las curses d’asfalt però ara per ara no penso escollir!
ELCOP.- Quan vas fer la teva primera marató? Quines sensacions diferents hi ha entre la primera i l’ultima?
Vaig fer la meva primera marató, amb el Juanjo Garra, el 1 de març del 2009 i va ser la marató de Barcelona. Recordo que vaig anar-hi ben preparat, a veure-la venir, a intentar gaudir-la, respirar-la, escortar-la, sense mes objectiu que acabar, recordo que no portava ni rellotge el temps que fes era el que menys m’importava, feia menys d’un any que havia començat a córrer i de moment el que tenia es molta il·lusió perquè estava aconseguint fites personals impensables feia uns mesos.
Com la primera Marató no ni haurà cap altra, amb el temps tot es sofistica, la primera et donar una referencia de temps i a les següents et vols superar. Hi ha coses molt semblants, els dies previs, els nervis abans de sortir, hi ha moments, dins la marató, que sembla que flotis i uns altres en que cal patir una mica per superar-los,. També cal afegir aquells moments que has compartir entrenant o en cursa amb els companys, o aquelles maratons que aprofites per visitar la ciutat amb la parella o família.
De Marató d’asfalt n’he fet 14 entre elles Berlin, Roma, Budapest, etc.., però l’objectiu per mi no es fer-ne moltes sinó trobar l’al·licient que em motivi de manera diferent a cada una d’elles. També he fet unes 18 curses de Muntanya de distancies superiors als 42 Kms i moltes mes de curses mes petites.
ELCOP.- Quants dies entrenes a la setmana? És millor anar sol o amb grup a entrenar?
Entreno 4 dies a la setmana: Tres dies entre setmana amb entrenos de 1 hora a 1hora i ½ i el cap de setmana aprofito per fer l’entreno mes llarg, si entreno Marató el que denominem una tirada llarga d’aproximadament 3 hores i si entreno trail aprofito per desplaçar-me a les muntanyes de les rodalies (Sant Ana, Mont-roig, Montsec, Prades, etc...) per fer entrenos de 5 a 8 hores.
Millor entrenar sempre amb grup és més divertit, es fa menys pesat, tens més referents i t’ajuda a millorar, això no vol dir que un dia l’apeteixi sortir sol i córrer amb els teus pensaments al cap.
ELCOP.- Deus seguir una dieta abans d’una cursa, quina? I com prepares una marató?
La Dolors que es una gran cuinera i cuida de la meva dieta, que crec sempre a estat força equilibrada, nomes faig alguna modificació si tinc alguna cursa important o molt exigent, com una marató o una ultra trail. Normalment 48 hores avanç de la cursa intento incorporar a totes les menjades una dieta rica amb carbohidrats, és important també estar molt ben hidratat, per tan toca veure aigua, tres hores abans de la marató cal menjar i veure per començar sense cap carència.
ELCOP.- I una cursa de muntanya, és molt important la part física?
Tan a les curses d’asfalt com a les de muntanya es un mixt de la part física i psíquica, una sense altra no seria res.
ELCOP.- Les curses de muntanya són llargues i feixugues i moltes vegades 24 hores corrent…. Com ho fas per aguantar sense descansar durant aquest temps… i també n’hi ha de més hores? .... moltes barretes energètiques?
Pràcticament tot s’entrena, fins i tot córrer de nit, casant, o córrer amb menjant poc. Conèixer l’entorn, haver planificat la cursa de manera exhaustiva, estudiant el recorregut, desnivells que et trobaràs, on tens el avituallaments, ect.. també cal planificar, els suplements i el menjar d’autosuficiència que cal portar, així com l’aigua i els electròlits per evitar les maldites rampes que amb les hores et poden arribar.
ELCOP.-Tens la sensació de soledat i buidor per la nit amb una cursa com aquesta?
No! m’agrada la nit, intento gaudir del silenci o estic pensant amb el que faig, mes concentrat que durant el dia per evitar fotrem una patacada, tot i això els corredors, que no som de l’elit, intentem agrupar-nos per donar-nos un cop de ma, si fa falta, durant les hores de nit.
ELCOP.- És important que en les curses tinguis el suport dels amics i familiars, ajuda?
Es molt important el suport de la família dels amics, sobretot a les curses llargues,
ELCOP.- I la família, com es compagina aquest esport amb l’entorn?
Com tot el que val la pena en aquesta vida es necessari molt d’esforç per poder compaginar família i esport, i molta comprensió per part de la parella!!!.
ELCOP.-El grup que sortiu a córrer, què t’aporta? Millor individual o amb grup?
L’atletisme es un esport individual, sembla que el grup no a d’importar, doncs amb mi em sembla que es un esport de compartir , de sortir cada diumenge, un esport que el corredor amb mes experiència la ts’inicia, i com amb el meu cas que he trobat un grup d’amics, amb el que compartir i gaudir de l’esport.
ELCOP.-Suposo que deu ser molt important la previsió de lesions, el calçat ha de ser diferent en cada cursa?
Es molt important conèixer els límits de cadascú i anar incrementant les carregues de treball paulatinament, la musculació tarda un temps a adaptar-se als requeriments, per tant cal uns objectius adaptats a les característiques del corredor i del moment. També es important fer-se alguna prova d’esforç per tal de descartar qualsevol patologia amagada. Un calçat adaptat a cada cursa es basic, Per dir-te en aquets moment tinc tres tipus de bambes: de muntanya, rodadores per fer entrenos per camí, i voladores per curses ràpides.
ELCOP.- Has sofert alguna lesió important, què t’ha tret de la competició?
Mai!, ni a la competició ni fora de la competició , he tingut la sort de no lesionar-me, en alguna ocasió he fet alguna mica de repòs per que m’he notat sobrecarregat a la zona del múscul piramidal i a la facia plantar.
ELCOP.- Vas quedar el núm. 1 de Catalunya a la marató de Tarragona, quines sensacions tens d’aquell dia?
Es cert que vaig quedar el primer a la Marató de Tarragona 2015 que era el campionat de Catalunya, en la categoria de més de 50 anys. La veritat es que si quedes el primer de una cursa saps que acabes de guanyar, en el meu cas vaig quedar el número 30 i sabia que la cursa m’havia sortir molt bé però no sabia si algun dels 29 primers era de la meva categoria, de manera que en acabar em vaig anar a dutxar amb el companys comentant la cursa sense més, en acabar jo sabia que tenia alguna possibilitat de pujar al pòdium i em vaig atansar el estand d’ informació de l’organització per tal d’informar-me allí em vaig assabentat que havia quedat el primer. La sensació va ser de satisfacció, i alegria amb els altres companys del club que valoraven mes que jo l’èxit aconseguit.
ELCOP.- El sortir a córrer et desestresa de la feina? O és per poder marxar corrent en un moment donat?
Evidentment em desestresa i es complementari, com et diria jo, si tingués una feina molt mes física possiblement no correria, per que arribaria a casa i m’estimaria mes una activitat mes pausada i no tan física.
ELCOP.- Com es pot compaginar aquest esport amb la feina? Podries dir que té alguna semblança amb la teva feina a Correus.
Tinc una manera optimista de veure la vida, i amb l’esport igual que amb la feina, i trobo una motivació per intentar fer les coses bé i intentar aconseguir les fites que em plantejo.
ELCOP.- Creus que practicar aquest esport es podria recomanar a tothom com a manera de relax.
Potser la paraula no es relax, el que si tinc clar es que tothom hauria de practicar algun esport adaptat a les seves característiques físiques, cal trobar temps per dedicar-lo a un mateix, a cuidar-se!.
ELCOP.-Et planteges deixar aquesta modalitat per fer-ne un altra?
No! m’hi trobo molt bé amb les dos modalitats, i alternar-les fa que no me’n cansi de cap d’elles.
ELCOP.-Muntanya o marató, tria’n una
Muntanya, crec que quant sigui mes vellet i les meves articulacions no em permetin córrer, continuaré anat a la muntanya a caminar.
ELCOP.-Quin és el teu proper repte
Aquest 1 de maig tinc la Ultra Trail del Montsec, 100Km i 6.600 m desnivell positiu, el 18 i 19 de juliol la Ultra de les Valls d’Aneu, 95 Km i 7500m de desnivell positiu, i a la tardor, en concret el 8 de novembre la Marató d’ Atenes, anirem a provar la gesta de Filitides que va ser el punt de partida de lo que avui es la prova de la marató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada