Josepa (Pepita) Uriz i Pi

Badostain, Navarra, 15-03-1883 - Berlín, República Democràtica d’Alemanya, ?).

 El 16 d’abril de 1921, el diari La Vanguardia informava que Josefa Uriz Pi havia guanyat el concurs de trasllat per a la plaça de professora de pedagogia de l’Escola Normal de Lleida, a la qual s’incorporà el 21 de maig. Uriz, més coneguda actualment per la seva faceta sindical i la seva implicació política amb la Segona República, pertanyia llavors a un grup de pedagogs renovadors propers a la Institució Lliure d’Ensenyança (ILE), i des de bon començament xocà amb els mètodes tradicionals de la directora de l’Escola de Mestres de Lleida, Lilia Heras.

Pepita Uriz fou lleidatana d’adopció, ja que havia nascut a Navarra, havia estudiat a Madrid,vivia a Barcelona i havia treballat a la normal de Girona, però desenvolupà la plenitud del seu magisteri a Lleida de 1921 a 1939. 

Pepita Uriz,  té l’honor de ser la millor i més preparada pedagoga que passà per Lleida fins el 1930, tenia una definida vocació de mestra.

Estudià a la secció de ciències de la primera promoció de l’Escuela Superior de Magisterio de Madrid (1909-1912) becada per la JAE (Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1907-1934), una associació creada pel ministeri d’Instrucció Pública perquè els alumnes espanyols més destacats viatgessin per Europa (ella estudià a França i Alemanya) i aprenguessin nous mètodes per renovar el sistema educatiu i científic del país.

Uriz, en acabar els estudis el 1912, era una professora preparada i implicada amb el canvi cultural o egeneració que necessitava el país, però quan es proposà dur a terme la teoria que havia après sovint

topà amb obstacles per desenvolupar-la.

 La seva implicació sindical es manifestà ben aviat i, segons sembla, una celebració amb els alumnes i la seva germana Elisa, també professora de música de l’escola de Girona, de l’1 de maig fou la causa que propicià el seu trasllat a Lleida.

Amb aquests precedents, el 21 de maig de 1921 s’incorporava a l’Escola de Mestres de Lleida Pepita Uriz per impartir les assignatures de pedagogia, dret escolar i anatomia i higiene. Amb la directora Lilia Heras, Pepita xocà  des del primer moment quan es proposà impartir un ensenyament laic, tolerant, respectuós, actiu i científic amb els seus alumnes.

La pràctica educativa que proposava Pepita Uriz s’avançava molt a la realitat de l’escola, que defensava un mètode tradicional de lliçó magistral del mestre i el consegüent examen de continguts. Uriz, que difonia els mètodes de Ovidio Decroly i Maria Montessori, lligava educació i vida, per la qual cosa a les seves classes l’abstracció  deixà pas a l’experiència dels alumnes.

Durant el primer curs, Uriz ja era vista com un diable amb faldilles que corrompia les innocents ànimes 

de les seves alumnes. La conspiració començà amb la implicació de l’Església espanyola i el desmesurat ressò mediàtic nacional. El claustre de la normal femenina mai la defensà. El 26 de novembre de 1921 el bisbe lleidatà Josep Miralles Sbert denuncià públicament els mètodes de Josefa Uriz, cosa que li ocasionà l’obertura d’un expedient a la Universitat de Barcelona. L’afer es complicà, però el moment polític favorableals interessos renovadors retardà el desenllaç.

Uriz sempre va creure que darrere d’aquestes maniobres hi havia la directora Heras, per la qual cosa el seu enfrontament fou constant i sonat. Els diaris locals denunciaven l’una o l’altra d’acord amb les seves idees polítiques, per la qual cosa es fa difícil esbrinar la veritat de tot plegat.

Van anomenar directora del Magisteri de Lleida Pepita Uriz, el 16 d’abril de 1931 romangué en el càrrec de directora fins al gener de 1934.

Una de les primeres mesures d’Uriz fou aplicar el decret del 9 d’agost de 1931 per a l’establiment d’una càtedra per a l’estudi del català a les Escoles Normals. També posà en marxa la residència d’estudiants de magisteri, de la qual fou directora, però on trobà més dificultats, per raó de manca d’espai, fou en concretar la coeducació a les aules.

La victòria de la coalició de dretes a les eleccions del desembre de 1933 propicià el nomenament de director del moderat Felip Solé pel claustre del gener de 1934. Aquest canvi suposà l’esclat d’una vaga de 48 hores per part dels alumnes que apostaven per Pepita Uriz.. Uriz era molt més propera als interessos de l’alumnat i no dubtava a enfrontar-se amb el professorat per defensar-los. Durant la seva direcció, per exemple, engegà la Biblioteca de l’Escola de Magisteri, amb un espai físic, taules i llibres, quan això no havia existit mai, i, el més important, cedí la gestió a l’alumnat, quan fins llavors els llibres tancats en un armari eren custodiats per un docent.

A més a més, fou una de les fundadores a Lleida del Grup Batec (1930- 1936), que era una espontània reunió de mestres, que seguia les idees del pedagog francès Celestí Freinet, que tendien a vincular l’escola amb la societat i el seu medi. Directora de la revista Escola, fundada el febrer de 1932, que actuava de portaveu del grup.

Quan es produí l’alçament militar de Franco tornà a ser nomenada directora de la normal de Lleida el 30 d’agost de 1936, i s’implicà encara més, a partir d’aquell moment, en la defensa de la llibertat.

El 27 de juliol de 1936 fundava, amb altres pedagogs, el CENU o Consell de l’Escola Nova Unificada, de tendències racionalistes, que fou una institució creada amb la finalitat de bastir una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana.

En acabar la Guerra Civil s’exilià amb la seva germana Elisa,primer a París, on va col·laborar en l’ajut als

exiliats i, més endavant, a Berlin (República Democràtica Alemanya),on treballà com a docent i morí en data desconeguda.

                                              Mercè