Les veines deien:
Quina noia més maca!
(I ella ho sentia i remenava el cul!)
I els nois
La veien passar
I la xiulaven.
De dalt
De la bastida estant
Sospès el totxo en l’aire:
Quina dona!
(I ella ho sentia i ja sabeu que feia).
I sempre igual,
Xiulets i exclamacions
-tota tofada-
La noia riu, somriu
camí de casa.
de missa, del mercat
o de la fàbrica
--vetes i fils per fer bufandes--.
Això
és una història com
qualsevol altra.
(De "Les hores".)
Jordi Guasch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada