dimecres, 3 de juny del 2015

R E L A T S (de primavera)

Els primers raigs de sol s’escolen per la finestra… dia de primavera, fa fresca….els llençols i l’edredó cobreixen el meu  cos… nu….estiro el cos amb mandra… les  cames, els braços… com si volguessin agafar el sostre… dono mitja volta ….  segueixo escoltant el meu cos peresós, miro l’hora al mòbil… és aviat….. molt aviat…. Decideixo fer mitja volta, una estona més ….
Vull quedar-me dormida, plàcidament….  No puc…. Una volta , una altra.. sento la carícia suau  dels llençols en  la meva pell,…. tanco el ulls, recordo la teva mirada plàcida color marró quan me miren gaudint, donant-me plaer….

La imatge es queda dintre el meu cap, sento els teus llavis al meu coll fent-me esborronar…. Els teus dits acariciant….  les mans recorren tots els racons del meu cos….
Acaricio la meva pell suaument amb les meves mans, recordant aquells moments….com si estiguessis aquí  al meu costat-  ja fa unes hores que t’has llevat…  un petó suau a la galta.. per no despertar-me… una nota al mirall  “ Bon dia amor” … “ t’espero a la nit”-  m’enredo poc a poc amb la roba del llit, la teva olor està impregnada en el meu cos, per tot arreu, la sento com si fossis aquí en aquests moments.

Me vaig relaxant, poc a poc…. Deixo anar tots els pensaments fins que arribo a estar adormilada… volo pels records de la nit… del dia… de la tarda… del matí…. Volo fins trobar els records del plaer estimant-nos.... on el teu cos i el meu s’uneixen com dos gotes d’aigua, en el ball mes íntim i profund que pot haver-hi, un sol cor, un sol cos…. Amb armonia constant, gaudint de tot el plaer estimant-nos.

Aquelles imatges es repeteixen a les meves ninetes, al meu cervell… mig adormilada sento l’excitació dintre el meu cos… hum…. Penso…. Quina hora és??? Aleshores miro el mòbil, dos quarts… potser estarà fen el cafè .... tota atrevida envio un missatge “hola amor…. Molt liat?????….” I em quedo esperant la resposta… cada vegada sento més la carícia dels llençols,  la meva excitació… al cap de pocs minuts una resposta “ no, amor… què fas”…. Aleshores penso …. Li dic o potser és massa imprudent amb una mica de vergonya … però me llenço…. “ aquí al llit… nua… esperant….”  Ell entén de sobradamnet el que li estic dient…. I me correspon… “ m’agradaria acariciar-te ara…. Estic sol, tanco la porta del despatx… truca’m…”
Van passar segons, una eternitat, “hola…. Amor…. “
                                                                                                                                              Dana


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada