Nascuda a Guatemala, en una família camperola de ètnia “maya-quiché“. Bona part de la seva família va ser torturada i assassinada durant la violenta repressió existent en el seu país durant els anys 80. Exiliada a Mèxic, es va convertir en una coneguda activista en defensa dels drets humans i en especial de les minories ètniques. Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic, escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta.
Va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra els Drets Humans. La violència de la guerra civil de Guatemala (1962-1996) la va forçar a l’exili a Mèxic l’any 1981.Un cop finalitzada la guerra civil va intentar portar als tribunals espanyols a polítics i militars per haver assassinat ciutadans espanyols, i per genocidi contra el poble maia de Guatemala.
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnio-cultural basat en el respecte als drets dels indígenes. En la lectura del premi, va reivindicar els drets històrics negats als pobles indígenes, remarcant la necessitat de pau, desmilitarització i la justícia social al seu país, així com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones. Actualment és ambaixadora de “Bona Voluntat” de la UNESCO i treballa a Guatemala, tot i les amenaces de mort, per la millora de les condicions de vida dels pobles indígenes.
La paz no es solamente la ausencia de la guerra; mientras haya pobreza, racismo, discriminación y exclusión difícilmente podremos alcanzar un mundo de paz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada