Vallfogona, anomenada en diverses èpoques Vallfogona de Comalats, de Lorda o de Corbell, s'estén per la vall mitjana del Riu Corb. És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’ Urgell. Com a terme fronterer, les divisions administratives l'han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona.És considerat com a part integrant de Comalats o sector meridional dels altiplans de la Segarra, delimitats al Nord per la ribera de Cervera i al Sud per la de Forès.
El terme té una gran part de bosc, i hi predominen les pinedes i els alzinars. Són especialment remarcables les aigües minerals de Vallfogona (fonts Pudosa i Salada), que brollen a la vora, riu amunt. Aquestes aigües, molt abundoses, són clorurades i sulfatades i s'aprofiten sota control mèdic des de la fi del segle XIX. A l'inici del segle XX es va construir el gran Balneari de Vallfogona. L'afluència de banyistes i també d'estiuejants als mesos d'estiu ha estat causa de l'obertura prop del balneari d'hostals o residències i de diversos habitatges particulars en un dels indrets més frondosos i bonics de la vall.El vell poblet, de regust medieval, amb la plaça Major, altres placetes i racons evocadors. Molts dels carrers mantenen noms antics, com el del Portalet, d'Orient, del Pou o de la Font; i alguns carrers, places i monuments són dedicats als personatges il·lustres del poble, com el famós rector Francesc Vicent Garcia i Torres, conegut com el Rector de Vallfogona (les rajoles que anuncien els noms dels carrers porten frases literàries i commemoratives seves).
El rector de Vallfogona, La seva trajectòria fou tan insòlita que després de gairebé quatre segles encara se'n parla. Era una persona de verb fàcil i ocurrent, versificador empedreït, d'ingeni singular i amb l'acudit sempre a flor de llavis. Fou distingit per bisbes i nobles de l'època
Hi ha l'església parroquial de Santa Maria de Vallfogona, amb culte també a sant Cristòfol. Conserva una volta romànica lleugerament apuntada, però principalment té elements gòtics,
Cal destacar el rellotge del campanar de l'església, que data del segle XVI i és un dels més antics de l’estat Espanyol. En un racó de la plaça de l'Església es veuen encara grans parets medievals, que foren aprofitades per a fer-hi habitatges, que en la seva part posterior deixen veure la gran edificació adusta que va ser el castell de Vallfogona, seu d'una comanda de templers i després d'hospitalers.s de l'Estat espanyol.
Si aneu a Vallfogona, jo recomanaria, anar-hi a la primavera o l’estiu, amb unes bones sabatilles d’esport, per gaudir dels boscos i la seva olor, respirar de la pau i tranquil·litat que transpira el lloc.
Bon viatge, a un lloc totalment intemporal.....
DEL MÓN I EN VANITA
A LA VANITAT DEL MÓN
I ENGANY
Si voleu ser discret parlau a pler,
si voleu ser valent mostrau rigor,
si, acàs, voleu ser festejador
digau, tothora, que teniu què fer;
si opinió desitjau de mercader,
tingau en la botiga plata i or
ab sedes i brocats de gran valor,
i pagau a tothom, fins un diner;
si voleu ser llegit tingau memòria,
si voleu ser soldat parlau de guera
i, si galant, anau com Absalon;
digau que los treballs teniu
si voleu ser valent mostrau rigor,
si, acàs, voleu ser festejador
digau, tothora, que teniu què fer;
si opinió desitjau de mercader,
tingau en la botiga plata i or
ab sedes i brocats de gran valor,
i pagau a tothom, fins un diner;
si voleu ser llegit tingau memòria,
si voleu ser soldat parlau de guera
i, si galant, anau com Absalon;
digau que los treballs teniu
per glòria
i tindran-vos per sant los
de la terra,
que és apariència tot lo de
que és apariència tot lo de
aquest món.
(Del Rector de Vallfogona)
Mercè
Núm. VI - Octubre-Desembre 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada