EL LLEÓ DE CORREUS

Fins l’any 1762 a Espanya no hi havia bústies per dipositar-hi les cartes, sinó que aquestes es lliuraven en mà a l’encarregat del correu. Aquell any una disposició oficial va establir obrir “forat o reixa, a totes les filloles o senderes, pels quals es tirin les cartes, sense que es puguin rebre en mà”. D’aquesta manera s’evitava la desconfiança per la possible pèrdua de l’enviament, alhora que s’oferia un millor servei perquè no calia esperar el “conductor” del correu per fer el lliurament. Des d’aleshores, i amb el pas dels anys, les bústies de Correus han variat les seves formes, els seus motius i els materials emprats en la seva fabricació.
Les primeres que es van instal·lar, han estat les boques de bústia, que es col·locaven a les façanes de les oficines postals, aquest tipus de bústies eren les més abundants al medi rural. Els materials en què estaven fabricades eren el ferro i esmaltades de color blau o vermell i portaven la paraula CORREOS i un sobre blanc. També n’hi havia de fusta, metalls senzills, bronze o mabre, adornades amb enginyoses decoracions o figures al·legòriques. l’element més representat era el cap de lleó, com símbol de valor i coratge, i animal que millor guarda la correspondència que s’hi diposita.

El segell reprodueix una boca de bústia de mabre blanc, el la qual s’ha esculpit un cap de lleó acabat en una torre emmerletada. Va estar instal·lada a l’antiga seu del correu central de Madrid, situada a la Casa de Postas de la Puera del Sol, fins al 1916.

La peça forma part de la col·lecció de bústies del Museu Postal y Telegáfico, encarregat de la conservació i custòdia de peces i documents relacionats amb la història del correu, el telègraf i la “xilfatèlia”.

(Text de Yolanda Estefania Aparició del Museo Postal y Telegàfico de Madrid, traduït del castellà.)

SPP. Sobre Primer Dia de Circulació.
AMERICA UPAEP 2011
TEMA BUSTIES

¿Per què un cap de lleó?, possiblement tingui a veure amb la seguretat que protegia el correu i que pressuposa al posar la carta a la boca d’un lleó. Al principi com hem dit els articles de la disposició oficial, la gent desconfiava. Els caps de lleó estaven i continuen estan presents en la majoria d’estafetes i oficines principals de tota Espanya, n’hi havia de mabre i sobretot de bronze. Per ser un procés molt car de fer el motlle de bronze, es van haver de fer-ne moltes i repartir-les per les oficines més importants.

Estèticament, es més decoratiu que un simple tall i per descomptat.... és la delícia dels nens ficar la mà per deposi tar les cartes a la boca del lleó, més d’un ha tingut una gran sorpresa amb la mà.....

Antoni Boneu Puig

Unitat de distribució de Lleida

L’oscar i el lleó de Correus

Autor: Vicente Muñoz Puelles

Il·lustracions de Noemí Villamuza
Editorial Barcanova

Aquest llibre es per infants, però en algun moment, nosaltres ens sentim  identificats per histories com aquesta, ja siguin explicades o simplement vívides.

L’Oscar veu el lleó de Correus, amb una mirada ferotge i molta fam, potser perquè només menja cartes. Almenys, això creu l?oscar, un nen de sis anys que tracta d’amansir la suposada fúria de l’animal llançant-li caramels cada vegada que ha d’enviar la correspondència del pares, fins que un bon dia descobreix un gran secret que l’ajudarà a superar la por.

Mercè

Núm. VI - Octubre-Desembre 2011