La publicació d’aquesta col·lecció d’estampes, el 1799, s’ha convertit en un dels símbols de final de l’Antic Règim i l’inici o visió anticipada d’una nova època per venir: l’època contemporània. Amb aquest gravats Goya inicia una activitat artística nova, completament personal i al marge dels seus compromisos oficials. Són obres en les quals, segons comenta el mateix pintor, podia “fer observacions al fet que regularment no donen lloc les obres encarregades, i en que el capritxos i la invenció no tenen eixample”. En aquest gravats Goya es vol expressar lliurement. Reivindica aquesta llibertat, aquesta independència d’inspiració i d’execució que el converteix en un pioner del Romanticisme, es planteja la necessitat de l’artista modern que actua segons el seu propi dictat. És un art no subjecte a les limitacions de les obres d’encàrrec perquè “l’artista no ha de deixar-se guiar per opinions i gustos al·lilens”.
Els Capritxos neixen de la necessitat de difondre les idees de la minoria il·lustrada, de censurar els vicis universals (borratxera, gola, ociositat), o tòpics del moment (defectuosa educació dels nens, perjudicis de la ignorància i la superstició) ambdós tractats com a malalties de la raó humana que s’han de corregir o desterrar a través de l’educació.
En els Capritxos, Goya retrata la societat del seu temps partint de les idees del seu amics il·lustrats (Jovellanos i Moratín). Critica diversos temes com la crueltat materna el món del seguici i la prostitució, l’estat de superstició i obscurantisme en què es troba el poble espanyol, endarrerit en relació als altres països europeus. I finalment Goya critica una de les institucions més poderoses de l’època: la inquisició, institució que l’artista veia necessari desterrar. Es lamenta dels poder i efectes negatius que el Sant Ofici exercia sobre la població espanyola.També en aquestes estampes Goya ens fa una crítica de la situació de les diferents classes socials a l’Espanya de finals del segle XVIII. Aquestes classes socials eren: el Clergat), la noblesa i el poble pla. |
| Segells procedents de la sèrie La Quinta de Goua (1930) Aquests també foren gravats pel prestigios mestre gravador de la F.N.M.T. José Luis Sánchez-Toda (1902-1975) |
També combat l’estat nobiliari, la noblesa hereditària. Els grups renovadors en aquest segle XVIII llancen una ofensiva contra els privilegis de la noblesa. Els més coneguts tòpics antinobiliaris de finals d’aquest segle poden il·lustrar-se amb alguns d’aquests capritxos (El de la Rollona, Las Chinchillas).
El tercer Estat (el 90 per cent de la població), agricultors i artesans, també apareixen en aquests Capritxos. En aquest Segle de les Llums la seva penosa situació va aparèixer com injusta, l’única classe productora del país vivia en unes condicions infrahumanes, aclaparada de càrregues i tributs a favor d’unes minories (clergat i noblesa) que basen la seva opulència en la misèria dels altres.
En els Capritxos, Goya aixeca acta d’acusació de les infames condicions de vida en que jeia el sector més laboriós de la població. Descobreix i denuncia les injustícies socials que assolen el món rural encobertes en el brillant colorit amb que l’art havia contemplat lo popular (Tú que no puedes, miren que graves).
El 19 de febrer de 1799 es donava en el Diario de Madrid l’últim anunci d’aquest Capritxos i en 1803 Goya, per evitar més complicacions amb la inquisició va decidir suspendre la venda dels Capritxos i cedir les làmines de coure a la Real Calcografia juntament amb 240 exemplars a canvi d’una pensió per al seu fill.
Tècnicament els Capritxos suposen una novetat respecte a les còpies de Velázquez, ja que combina l’aiguafort i l’aiguatinta i no la superposa una vegada conclosa la làmina amb l’aiguafort, sistema emprat en les còpies de Velázquez. Goya utilitza l’aiguatinta per a uns fons que van des de les ombres més denses, a les delicades ombres tènues.
(continuarà)
Antoni Boneu i Puig
Unitat de distribució
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada