Jethro Tull, és un grup Anglès de rock que es va formar al 1967. Les seves senyes d’identitat musicals són el personal estil vocal i la flauta solista del seu líder IAN ANDERSON.
Els seus inicis feien RYTHM-BLUES, amb un toc d’experimentació, incorporant amb els anys elements del folklore musical de les illes Britàniques o del jazz, així com ajudant a crear, amb l’àlbum AQUALUNG, les bases del HARD ROCK.Les seves influències eclèctiques, la variada instrumentació, les seves elaborades lletres del treball conceptual dels seus àlbums els han portat a ser etiquetats sovint com a grup de rock progressiu. Prenen el nom de l’inventor homònim de diversos utensilis per a l’agricultura.
Aqualung és el quart àlbum de la banda, que va ser llançat en 1971, i un dels seus més famosos discos. Freqüentment és considerat con un àlbum conceptual, encara que el líder de la banda IAN ANDERSON, nega que ho sigui. Va arribar el setè lloc en vendes a la llista de Bill Boarda d’Amèrica del Nord, i el single HYMN43, va aconseguir el lloc 91 de la llista de singles.
Va ser una de les primeres gravacions que va realitzar ISLAND RECORDS en els seus acabats d’estrenar estudis de Basing Street, a Londres, on també estava gravant Led Zeppelin seu IV àlbum.
L’àlbum és especialment conegut per la cançó que dona títol a aquest “AQUALUNG” (que tracta sobre un rodamón pedòfil anomenat d’aquesta manera) i per altres, com la famosa “LOCLOMOTIVE BREATH” (l’alè de la locomotora), de gran intensitat rítmica. Les lletres d’Anderson en cançons com “MY GOD” “HYMN43” i “WIND UP” critiquen la religió institucionalitzada i “CROSS-EYEDMARY” (Maria la guerxa) tracta sobre una prostituta menor d’edat. Els vagabunds i marginats de la societat són abundants en aquest disc. La autobiogràfica “CHEP DAY RETURN” va ser escrita per Anderson després de tornar de visitar el seu pare, greument malalt. La música del mateix presenta una barreja de Folk i Hard Rock, amb seccions acústiques, molt breus i tranquil·les, intercalant amb moments on el centre d’atenció gira al voltant de la virtuosa guitarra elèctrica de Martin Barre. El continu contrast entre passatges melodiosos i tranquils i períodes musicals enèrgics serà una constant en tota la música de Jethro Tull. El virtuosisme de la flauta de Ian Anderson queda definitivament assentat en els passatges instrumentals de “MY GOD” i “LOCMOTIVE BREATH”.
Abans de la gravació d’aquest, es va unir a la banda el baixista JEFFREY HAMMOND, amic de la infància d’Anderson (el nom apareix en les cançons d’altres àlbums “ asong for Jeffrey”, “Jeffrey goest to lei cester square” i “for Michael Collins, Jeffrey, and me”) per reemplaçar Glenn Cornick
El LP estava dividit en dues parts : La cara A (titulada AQUALUNG) i la cara B (MYGOD) en la primera part, el fil conductor d’algunes lletres és el món de la mendicitat, mentre que , en la segona, ho serà la relació entre deu i l’home. La bella portada del disc, un dibuix del captaire AQUALING, curiosament, és una de les que menys agraden a Ian Anderson, tanmateix, aquesta portada s’asseurà en un precedent que es repetirà en molts dels àlbums posteriors del grups, el captaire no és altre que el mateix Ian Anderson, que tornarà a aparèixer a la portada d’altres discos, com per exemple, en Songs From The Wood, Too Old to Rock’n’roll (en el paper de Tay Lomas) i Stormwatch, entre altres.
Segons declaracions d’Ian Anderson sobre AQUALUNG – aquest treball va ser exactament el que necessitàvem, encara vam tenir moltíssims problemes tècnics durant la gravació, perquè l’estudi era nou i les coses no funcionaven, recordo que, aquest dies els membres de Led Zeppelin caminaven per aquí mateix, preparant el seu quart disc el de Stairway to Heaven-.
Els crèdits del disc segueixen indicant avui que l’autora de la lletra de AQUALUNG és JENNIE ANDERSON, primera esposa d’IAN, encara que segons declaracions d’aquest, la realitat és molt diferent: - ella nomes va escriure uns pocs versos per descriure una fotografia d’un captaire, que després jo vaig utilitzar per compondre la peça. Això sí, va aconseguir uns bons royalties gràcies aixó
A Espanya, a causa de la censura imperant durant la dictadura del franquisme, aquest àlbum no va ser publicat fins 1976, i en una edició en què la cançó “LOCOMOTIVE BREATH” havia estat censurada, sent substituïda per “GLORY ROW” aquesta última cançó apareixerà després en els altres països en recopilacions o com bonus track. Aixó va convertir a l’edició Espanyola de l’àlbum en una peça molt apreciada per a col·leccionistes d’altres països. Una censura similar patiria el seu següent àlbum THICK AS A BRICK, que també va quedar mutilat en alguns dels seus temes.
Per resumir “AQUALUNG” es un excel·lent disc, que marca l’inici oficial de la maduresa musical de JETHRO TULL, no pot faltar a la discoteca de casa coma a fons musical, os convido a escoltar-lo, i crec que segur i molt segur que a tots i a totes agradarà molt
¡ PARAULA D’UNA STONE!
Núm VIII - Març-Abril 2012 1r Aniversari
Un disc extraordinari!!!
ResponElimina