ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING

No és un concepte nou, tot i l’anglicisme que s’empra per designar-lo en l’actualitat. Des de sempre hi ha hagut, en l’àmbit escolar, nois que han fet abús de poder i d’altres que s’han trobat en una situació de desavantatge respecte a ells. Per dir-ho d’una forma més clara, opressors i oprimits. Els matons de tres al quart s’aprofitaven de la seva superioritat numèrica per passar l’estona fent plorar a l’esquifit de la classe, o al que duia ulleres, o al grassonet o al qui estudiava massa. 

Avui dia canvien dues coses que agreugen la situació. Els mitjans emprats: l’accés a les xarxes socials, la possibilitat de fer gravacions en vídeo i poder-les penjar a internet, s’associen a la preocupant manca de fonaments morals i de valors dels nostres joves. 

D’una banda, l’assetjador no és capaç de témer cap autoritat, ni de posar-se en la pell de qui pateix els seus actes. D’altra, el noi que és a l’altre costat, que mai no ha hagut de superar cap enfrontament, perquè ha viscut en un ambient sobreprotegit, ara ha de fer front a una situació que l’humilia i l’enfonsa. Perquè aquells que són agredits per altres, acostumen a tenir l’autoestima baixa.  

Caldrà que dins l’àmbit familiar els pares prenguin atenció del comportament dels seus fills. Els qui pateixen les agressions poden presentar símptomes com l’apatia, el plor, la falta de son, irritabilitat, disminució de l’apetit. Els que agredeixen, presenten normalment conductes violentes, es mouen en grups socials, tenen necessitat de cridar l’atenció. Perquè, no ens enganyem, aquells que necessiten fer ús de la violència per sentir-se superior, també tenen un problema d’autoestima. 

I tots nosaltres, com a societat, caldria que ens plantegéssim quin són els valors que han de tenir els infants que demà seran els qui conduiran el nostre món.  

Ana Bergua Vilalta

Infermera

Núm. VIII - Març-Abril 2012 1r Aniversari