Avui anem a fer una ruta diferent i de pas una mica d’història amb els càtars.
Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d'Occitània (sud de la França actual), una creença religiosa herètica, anomenada catarisme. Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l'Antic Testament, ni en els seus sacraments i repudiaven l'església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Però en canvi, van acollir en la seva Església a la dona, cosa del tot revolucionària en aquell temps i en una cultura tan missògina com l’occidental. Altre tret important, és la seva creença en la reencarnació. El catarisme fou un moviment evangèlic, o sigui, el retorn al que havia de ser el cristianisme dels apòstols i que l’Església Catòlica havia fet tant malament. Per això, fraparen en les poblacions amb l’exemple i la seva prèdica. Per aquest motiu, i veient en ells una competència, l’Església de Roma els perseguí. Conseguí involucrar als emperadors en aquesta guerra, i per aquesta raó, s’iniciaren unes creuades en la pròpia Europa, atiant la guerra de contra cristians, perquè els càtars també eren cristians. Per aquest motiu també, va aparèixer la inquisició, un instrument pervers que els anà molt bé per a la posterior persecució de la “bruixeria”, que com sabem, es convertí en un altre holocaust, no menys dondemnable.
Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l'església catòlica, la qual, amb l'ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.
Hi ha qui diu que darrera la persecució càtara hi havia una maniobra política i econòmica per part de la monarquia francesa i de l'església de Roma per acabar amb el poder dels rics nobles occitans (com els comtes i vescomtes de Tolosa, Foix, Carcassona, compromesos amb el catarisme, la fortuna dels quals podia comparar-se fins i tot superior a la del rei de França).
Fossin quins fossin els motius, el fet és que la croada i la Inquisició van perseguir intensament el catarisme a partir de primers dels s. XIII, fins a començaments del XIV, on el catarisme va haver de refugiar-se en altres terres com la Corona Catalano-aragonesa i a la Llombardia, principalment. A resultes d’aquestes persecucions, els càtars i els seus seguidors van gairebé gairebé desaparèixer d'Occitània. Un dels últims punts més emblemàtics de la resistència càtara i de les llibertats dels territoris occitans, fou el castell de Montsegur, que va partir un setge de nou messos de setge, i que en l'any 1244, on finalment vençut, dos centenars i mig de persones afectes al catarisme, preferiren morir cremades abans que lliurar-se als vencedors, sense haver de renunciar a la seva fe.
Després de la desfeta de Montsegur, els càtars que quedaren emprengueren un camí de penalitats, vida clandestina i el seu exili forçat cap a altres terres, molts, van escollir cap a casa nostra, tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se en els dominis dels nobles catalans que els acolliren, o bé, per a passar desapercebuts en una nova vida en terres catalanes. Alguns dels indrets coneguts per establir-s'hi foren les terres dels senyors de Bretós (Berga), dels Pinós (Bagà i Gósol), de la família Castellbò (Castellbò) o dels senyors de Josa (Josa del Cadí). Lleida ciutat fou un dels llocs on més presència van tenir en tot el Principat, atrets, sobretot, pel fluxe comercial i el creixement de la ciutat en aquest moment. Els càtars havien trobat un gran suport en la burgesia, doncs aquests no penalitzaven el mercadeix dels diners amb interès, cosa que l’Església recriminava constantment en aquesta nova classe emergent. Altres indrets on constatem presència de càtars fou a Perpinyà, Puigcerdà, al Maresme, Sant Mateu, Flix, Ciurana, Solsona, Sanaüja, etc. També a les noves terres de poblament a resultes de la conquesta de les Illes, València, i fins i tot, podria ser a Múrcia i Sevilla. A la resta de la Península, també tenim notícies, però en menor intensitat, doncs aquests van triar casa nostra per la simil·litut de l’occità i el català (especialment). A Lleó, fou una de les ciutats castellanes o va haver més enrenou.
Cal recordar que en la batalla de Muret (Occitània), el 1213, perdè la vida el nostre monarca Pere el Catòlic. Cap país pagà un preu tan alt per a defensar les llibertats occitanes i, evidentment, la presència catalana, més enllà dels Pirineus, doncs allò, encara no era França. No morí, com erròniament es diu, per a defensar els càtars, sinó per a defensar la paraula donada als seus vassalls occitans, amb els que s’havia compromés en jurament, tot i que Romà, l’intutul·là “el catòlic”, havent vingut gran vencedor de la batalla de les Navas de Tolosa.
Partint d'aquest context històric va sorgir, no fa massa, el Camí dels Bons Homes, que rememora les rutes de migració i pas dels càtars o bons homes fugitius. Així doncs, el Camí dels Bons Homes és en un itinerari entre el Castell de Montsegur (Ariège, França) i el Santuari de Queralt (Berga, Berguedà) que creua pobles amb una vinculació històrica amb el catarisme, tot travessant el departament francès de l'Arieja i les comarques catalanes de la Cerdanya i el Berguedà. També cap a les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès hi ha una variant del Camí dels Bons Homes que arriba fins a Solsona.
Des del segle XI fins el XVI, el Camí dels Bons Homes fou un important nexe d'unió econòmica entre l'Arièja i el Berguedà. Els Càtars, fugint de la croada i la inquisició varen utilitzar aquesta ruta per cercar refugi a Catalunya. A través de les muntanyes, de casa amiga a refugi precari, arribaren a les terres catalanes en les zones de l'Alt Urgell, la Cerdanya o el Berguedà. Seguint aquesta ruta pirinenca, descobrireu les mateixos paisatges que aquells homes i dones de l'Edat Mitjana en la seva lluita per la llibertat i potser, també sentireu l'alè de la història.
El Camí dels Bons Homes és també un fort símbol de cooperació transfronterera entre l'Arièja i els territoris Catalans del Berguedà, Alt Urgell i Solsonès. Aquesta cooperació ha permès crear una ruta que es pot seguir a peu, a cavall i en bicicleta tot terreny. A més s'ha incrementat notablement la seguretat pels senderistes gràcies a una senyalització específica i diversos treballs de millora del sender en si.
Si voleu més informació dels càtars recomano la pàgina de Septimània edicions, del bon amic Jordi Bibià, reconegut especialista en història medieval relacionada amb el catarisme, autor de diversos treballs divulgatius sobre aquesta temàtica. L'any 1996 va ser un dels fundadors de l'associació “Amics dels càtars” (CAOC, Cercle d’Agermanament Occitano-català).
Mercè
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada