Contrareformes (1)

La Llei de l’Avortament

 

Fa un parell de números d’aquesta revista, ja vaig tocar el tema una mica de passada. Pot ser em repeteixo una mica. No m’importa. El tema te una entitat que justifica la insistència en el seu tracte.

El govern del PP vol reformar la llei de l’Avortament. Més ben dit, vol fer una contrareforma i ja no se si he perdut el compte de les que porta i te in mente. Alguna de les contrareformes, te com excusa la crisi –només com excusa- però el gruix respon a un pla perfectament organitzat per la dreta. Ras i curt és una contrareforma integral d’allò que a poc a poc (molt a poc a poc i amb avanços molt tímids) s’havia aconseguit els últims trenta anys.

Aquesta contrareforma va més enllà de la darrera llei de l’any 2.010; ens retrotrau a abans de 1985. Aquests dies se’n parla i se’n parlarà molt del tema, però fent un resum ràpid, la contrareforma consisteix en prohibir l’avortament en determinades circumstàncies en que aquesta decisió era possible...MAI OBLIGATORIA! Amb la llei actual una dona embarassada d’una criatura amb malformacions, podia decidir tenir-la o no. Ara volen que aquesta possibilitat no hi sigui. Els que puguin podran recuperar la dinàmica d’anar a Anglaterra o d’altres països europeus en que els nivells de comprensió de moltes situacions que es plantegen en un embaràs són molt més enteses. Però es clar, els que no s’ho puguin permetre, hauran de carregar a les conseqüències de difícil empassar. Tenint en compte el nivell de retalls en totes les prestacions socials ( la qüestió de la dependència de forma molt especial) el superar aquestes circumstàncies serà molt i molt feixuc. Tanmateix sense oblidar que renaixerà l’avortament clandestí amb el que suposa de risc per la salut, augment dels ingressos hospitalaris, de la mortalitat, les seqüeles –que suposen un cost elevat a la sanitat-  i en definitiva de la degradació d’un aspecte social que hauria de ser de primer ordre.

La qüestió no està en reformar la llei si no de augmentar l’educació sexual, la informació, la promoció dels mètodes anticonceptius, la planificació familiar...com diu la OMS (organisme internacional poc sospitós de ser revolucionari) Però com se conjumina això amb les màximes que esbandeix el màxim mandatari de la secta religiosa majoritària en el nostre entorn?

És clar, aquesta diabòlica involució està motivada pel retorn als flancs del partit ara al govern, del lobby religiós més potent que pressiona amb força –com mai- per tal de fer retrocedir aquesta societat i així mantenir els seus grandíssims privilegis i status de poder fàctic. Això, però, serà el contingut de la meva propera reflexió.

Lo del Traster

www.lodeltraster.blogspot.com.es 

Carros de Foc

Carros de Foc es una ruta excursionista creada per la agrupació de Refugis del Parc Nacional d’Aigües Tortes amb l’intenció d’atreure a mes visitants “negoci”. Es una ruta circular pels 9 refugis del Parc Nacional, passant per uns paratges espectaculars,  rierols, Llacs, Muntanyes, collades, truites, Isards, voltors i una vegetació i flora que s’ha anat adapten e les alçades des de els pics de mes de 3000 metres fins a les fondalades de 1300m.
Son uns paratges que conec des de fa 40 anys quan els meus papis em van començar a fer anar a Campaments i com la majoria del nostre Pirineu val molt la pena. Jo us la recomano, es pot fer amb 9 dies, amb 8,7,6,5,4,3,2,1. hi han etapes que son curtes i que es poden ajuntar o es pot fer un trosset un any i una altre a l’any següent etc... per tan es pot adaptar a gust del consumidor.
  Be! Desprès de vendre-us el producte us explico:
Fa un parell d’anys una grup de 6 o 7 corredors del KM0 Ponent, uns sense cap experiència amb Muntanya i d’altres amb una mica mes coneixement de l’entorn ens va començar a rodar pel cap el fer el Syk Runner de Carros de Foc que consisteix en donar la volta a tots els Refugis de la ruta en menys de 24 Hores. Per us feu una idea la Ruta té mes de 60Km y un desnivell acumulat de 9.500 metes.
  Com som homes de seny, el plantejament del 2011 va ser fer  la ruta en dos dies, sortida del refugi de la Restanca a Valarties per fer nital refugi de Josep Maria Blanc a
sobre d’Espot i al dia següent tornar fins a la Restanca.

L’experiència va resultar dura però a l’hora molt enriquidora a nivell de convivència, al finalitzar el dos dies estàvem tant cansats que ens semblava impossible que algú ho puges fer tot de cop, tres dies mes tard quan les cames ja no estàvem tant cansades els projecte de fer-ho amb menys de 24 hores ja ens tornava a barrinar pel cap.

A primers de febrer ja vam reservar refugi per dormir i desprès de la Marató de Barcelona els entrenos han estat enfocats a acostumar a les cames a treballar amb pujades i  baixades. Sant Ana, Camarasa, Prades, Vilaller, Espot, han estat uns bons lloc per entrenar, també amb gaudit de curses impressionants com la de Les Carenes de Tremp, El Calvari d’Anglesola, La Marató d’Escornalbou a Riudecanyes, tot per arribar em bones condicions.
   *   La data escollida ha estat aquest 29/06/2012 a les 6 del matí sortíem del refugi de la Restanca, carregats d’il·lusió partíem cap el refugi del Ventosa i Calvell, un magnífic refugi que podeu arribar-hi des de el embassament de Cavallers, el tram d’ etapa va ser molt fàcil, a la matinada, fresos com unes roses, en 1 hora ½ érem al refugi.

 *   La segona etapa ens porta al refugi de l’Estany Llong passant pel Coll del Contraix, 2750m (es el mes alt de la ruta), dos pedreres impressionants i una baixada de 1000m de desnivell, sort que això si que ho varem planificar bé i el vam passat a les 9 del matí.

 *   Del refugi de l’Estany Llong al refugi de Colomina, es la etapa mes llarga, 13 km entre refugis, però no massa desnivell un 600 m que fem al passar per la collada de Dellui es una de les parts mes corredores, passa per tres llacs bastant grans com son el Mortó, Castieso, Cubieso Mariolo i Tort podeu arribar a aquesta zona amb el telefèric de l’Estany Gento a la vall fosca, aquí la calor començava a apretar, i un dels components del grup desprès de un parell de cops amb pedres i tortes començava a no tenir cal si podia seguir.

*   Son les 13:21h i ara enfoquem cap al refugi del Josep Maria Blanc, passant pel pas del Os i el Coll de Saburó,  mig hora abans d’arribar ens trobem una de les millors vistes del Parc Nacional es el Llac Tort de Peguera i en mig d’una entrada que fa terra al llac com si fos una petita illa el refugi del Josep Maria Blanc, fet i fotut les 15:25 hora de dinar, 15 minuts i a córrer, el Roger decideix retirar-se no es trobà del tot bé.
   *   La següent etapa ens porta al refugi de l’Ernest Mallafré (al costat del Llac de Sant Maurici), la via normal es passar pel coll de Monastero i la vall de Monastero (molt bonica i recomanable per anar a fer una passejada accessible des de el Sant Maurici), però nosaltres com el que ens interessava era avançar vam passar per la pista que arriba al refugi per on passen els taxis del Parc Nacional, res a veure a nivell paisatgístic, però si vam trobar molta mes ombra i vam poder avançar una mig hora.

 *   A aquestes alçades del dia, els cos comença a estat esgotat, cada moment, veient aigua, isostar, cocacola, menjant, plàtans, barretes energètiques, gels, etc, , i tens la sensació que tot el que menges no ho acabes d’assimilar, per mi aquest tram fins al refugi d’Amitges el mes dur, serà per que tot es pista, i els meus companys la majoria mes jovenots tenen mes potencia i casi no els puc ni seguir, total les 19:18 hores.

 *   El tram d'Amiges al refugi de Saboredo  passa pel port de Ratera, al Costat del Tuc de Ratera, d’on es pot veure una molt bona preceptiva de la zona lacustre de Colomers i la Vall d’Aran, arribem a les 20:51 amb l’alegria de trovar-nos la Cali un company de Km0 que volia començar la ruta a la matinada següent.

 *   Es fa de nit, ja sabem que no arribarem de dia però no val a badar com mes tram fem amb llum millor!, al creuar el coll de Sendrosa ens fem una foto amb una magnifica posta del sol al fons del Montardo, però foto i marxar, aquí se’ns afegeixen dos runners de Valls, arribem al refugi de Colomers, fosc, a les 22:31.
 *   A partir d’aquest punt amb la llum limitada del frontal, cansats, faltos de coordinació a les cames, comencem a caminar, lents però amb pas segur, per pujar l‘últim collat que ens queda el coll de Caldes, un petit repetxonet i la baixada del collat de Cretada fins al refugi de la Restanca, allò que amb llum ens hagués costat 1h ½ en va costar 3 h 1/4  eren la 1:44 del 30 de Juliol.
 
Al final objectiu aconseguit! 19 hores 44 minuts de passar calor i fred, de caminar, trotar, córrer, conviure i riure, xerrar i calcular amb els companys, que a estat mes dur el esgotament físic o psíquic, com la vida mateixa, una lluita constant,  una experiència mes que segur m’ajudarà a créixer.
Suposo que ningú, haurà tingut temps de llegir tot aquest rollasss em tot cas lo promès s’ha de fer i us vaig dir que us ho explicaria, Ah! i si voleu informació sobre la ruta no dubteu a preguntar-me.
  Salut
  Jordi

Eliminar objectes

Amb Adobe Photoshop, se poden eliminar objectes de una fotografia.
Amb la “herramienta Tampón”, podem eliminar un objecte o un àrea al “clonar” un àrea de la imatge sobre la que desitgem eliminar.
Proveu de eliminar el petit vaixell a prop del centre de la imatge pintant sobre ell una copia del aigua.

Per aquest exercici carregueu el arxiu: Leccion_3

Com sempre del arxiu obert tenim que duplicar la imatge i treballar amb aquesta.

1

Seleccioneu la “herramienta Lente” i feu clic en el petit vaixell para augmentar part de la imatge. (A de quedar com la mostra)

2

Escolliu Edición> Preferencias > Pantalla y cursores. En Cursores de pintura, feu  clic en Tamaño de Pincel i, desprès, en OK.

3

Feu doble clic en la herramienta Tampón ( ) del menú de herramientas i comproveu que la opció Alineado de la paleta Opcions de Tampón està desseleccionada.

4

Centreu la herramienta Tampón sobre el aigua, entre la góndola gran y el pal de la dreta.

Polseu  Alt (Windows) i feu clic per mostrejar o copiar aquesta part.

Comproveu que el àrea mostrejada es fon be con el àrea circumdant al objecte a eliminar.

Feu clic en la mostra  Arrastrant per pintar la imatge

5

Arrastreu la herramienta Tampón sobre el vaixell petit per pintar damunt de ell la copia del aigua de la que acabeu de obtenir una mostra. Observeu que la retícula que segueix al cursor m’entres pinteu representa el punt del que està clonant la herramienta Tampón.

6

Feu doble clic en la herramienta Mano per encaixar la imatge en pantalla.

7

Escolliu Archivo > Guardar.

(*)PD Depenent del gruix del pinzell i la superfície que cloneu el resultat pot ser millor o pitjor.

 Molta paciència i bones fotos

Historia de “El Coño de la Bernarda”

Fantasia o realidad

Al parecer, una mujer, de nombre BERNARDA, de la que se decía que era hija natural del rey musulmán ABEN HUMEYA, y nacida en torno a mediados del S. XVI, en ARTEFA, pequeño pueblo de LAS ALPUJARRAS granadinas, era una reconocida santera; a caballo entre ambas religiones, en unos tiempos difíciles, recorría las calles de ARTEFA armada con sus tablillas de oraciones, mezcla de versículos coránicos y cristianos (quizás la única depositaria de los famosos LIBROS PLÚMBEOS del SACROMONTE), y era la sacristana de la pequeña ermita en la que los artefaños guardaban y veneraban la imagen reverendísima del SEÑOR DEL ZAPATO. Aunque la fama, como hemos dicho, le venía de santera, que lo mismo enderezaba la pata torcida de un cordero, como remediaba las más diversas dolencias, como dirigía los rezos en ausencia del cura… por lo que era, ciertamente, mujer conocida y querida entre sus vecinos.

Una buena noche la mujer fue sorprendida por unos toques en la puerta de la pequeña ermita, en la que de común solía habitar, en una pequeña dependencia aneja. Asustada abrió la puerta y vio que, embozado en su capa, no sabiendo muy bien si por el frío, o por salvaguardar su intimidad, se encontraba D. AURELIO DEL ALTO OTERO, a la sazón segundo Conde de ARTEFA, que venía, pese a lo alto de la madrugada, a solicitar su consejo, ya que, según él, había tenido un sueño que le tenía profundamente alterado:

SOPA FREDA DE MELÓ

Ingredients per a 4 persones:

 1 meló madur, 1 ceba tendra petita, 1 tomàquet madur grosset, 1 pebrot vermell, 1 all, ½ vas d’oli d’oliva de 0,3º, un raig de vinagre de poma, aigua freda, sal, pebre mòlt. Acompanyament (optatiu): encenalls de pernil serrà o grans de raïm moscatell pelats i sense llavors

Temps: 20 minuts

Prepararem el meló i la resta d’hortalisses i les deixarem sense pell ni llavors (el pebrot el podem escalivar lleugerament).

Ho tallarem a trossos i ho triturarem a la batedora per afegir-li, al final, l’oli, el vinagre, la sal i el pebre. Si ho veiem massa espès i afegirem aigua freda fins que quedi al nostre gust.

GASPATXO

Ingredients per a 4 persones:

3 llesques de pa de barra del dia abans, 1 pebrot vermell no gaire gros, 1 cogombre mitjà, 1 ó 2 alls, 2 tomàquets madurs grossos, 3 cullerades d'oli d'oliva, 2 de vinagre, ½ litre d'aigua embotellada freda, sal i pebre. Per a la guarnició: 1 tomàquet madur però dur, 1 pebrot, 1 ceba dolça mitjana, i cogombre.

Temps: 30 minuts

Netejarem, tallarem a trossos i passarem per la batedora elèctrica el pebrot, els tomàquets i el cogombre -sense pell ni llavors cap de les tres verdures, els alls, també pelats, i el pa i l’aigua freda on l’haurem tingut en remull durant 10 minuts.

A la pasta resultant –l’haurem posat en una olla- hi afegirem la sal, el pebre, l'oli i el vinagre i finalment una mica més d’aigua freda si convé, deixant la sopa a la nevera durant un parell d'hores

Al moment de servir el gaspatxo presentarem també a taula els elements de la guarnició per separat, pelats i tallats a daus el més petit possible, així com uns quants glassons més per si algú desitja prendre'l encara més fred.

LA LIEBRE CON LOS OJOS DE AMBAR

Edmund de Waal

Es un libro brillante que aúna pasajes de la historia , saga familiar y literatura de viajes.
Esta fascinante novela de Edmund de Waal comienza con una pequeña liebre de ojos ámbar que se mezcla en un bolsillo con las monedas. A partir de ese momento, seguiremos el rastro de los 264 "netsukes" Viena, Paris, Inglaterra..; por todos los lugares y personas (criadas, niños, políticos...)que los tocaron desde su compra en Japón.
La liebre con los ojos de Ambar(Acantilado, 26 euros), se ha convertido en todo un fenómeno editorial desde que en 2010 se publicara en Reino Unido.

Se dice que De Waal ha inventado un género nuevo a medio camino entre la historia , la saga familiar y la literatura de viajes. Estamos ante una novela llena de aventuras, guerra, amor y pérdida, que resume, en la peripecia de una familia, la historia de Europa en los siglos XIX Y XX. Un texto evocativo y de gran belleza que releeremos varias veces.