Portem ja uns quants anys amb la insistència de que tot ha de ser privat. Si més no la gestió (i els beneficis econòmics). En diuen NEOLIBERALISME. Es contraposa a una gestió pública dels recursos i de la prestació del servei. No es un tema senzill. En molts àmbits estem creuant la frontera entre “lo públic” i “el privat”. Si fem una ullada amplia al voltant obtindrem pistes. Més o menys per ordre –a títol enumeratiu, no excloent- Aigua, Energia Elèctrica, Gas, Sanitat, Educació...És una simple combinació matemàtica. Anem pagant més i més per aquest serveis i no milloren. El nivell de queixes augmenta exponencialment. El sistema es comporta com una piconadora. Correus no se’n salva. I finalment la qüestió no és gestió pública vs. privada. És si es fa bé o no. Quasi tothom dona els serveis postals com a morts. No estan morts. Pot ser els estan matant. La realitat és que cap estructura privada o pública mira pel bon servei. Uns perquè no guanyen prou, els altres perquè volen guanyar. Error. El benefici d’un servei públic no pot quantificar-se en termes econòmics, monetaris. S’ha de fer bé. Eficàcia + eficiència. Ni uns ni altres en saben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada