Un dia qualsevol d’una tarda de coure
penso els ferros lluents que ens lliguen al silenci
i com fóra senzill dir prou, s’acabat
la farsa, volem llibertat i el sàndal
per perfumar les estances dels nostres déus.
Com fóra, de senzill, trencar els lligams
- no són umblilicals- amb els ídols que resten
i escombrar tanta runa, tant rovell.
Com fóra, de senzill, és un exemple,
di’n vi del vi i foc de l’aiguardent,
o mesura, del seny, per a totes les coses.
Un dia qualsevol d’una tarda de coure
penso els llaços que em lliguen a tantes coses inútils,
i és hora de cremar antics filats, velles xarxes.
Però de sobre, m’adono del rogall de la veu
i com
n’estan d’oxidats els crits i les paraules.
(De: “les claus”)
JORDI GUASCH
1974
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada