MARIA SAURET

Avui  viatgem als segles XVII i XVIII, a la ciutat de Lleida on va viure Maria Sauret. A molts ens sonarà el nom pel carrer que hi ha entre el carrer Comerç i la Av. del Segre, però ens podríem preguntar: per què un carrer porta aquest nom?.

Segons les referències cadastrals de l’època, la Maria va viure al solar de la catedral nova, entre els carrers de l’Almodí Vell i de Montgai, perpendiculars al carrer Major. Allà es trobava la casa de Joan Sauret, serraller de professió.

 Aquesta dada no seria important fins ben bé més tard. El primer que trobem de la Maria i per aquest motiu serà recordada vé, de la participació a la Guerra de Successió de Lleida i pel fet que Narcís Feliu de la Penya, historiador i cronista del bàndol austriacista, deixes constància escrita als seus Anales de Catalunya, on explica els fets ocorreguts al setembre de 1707, on diu:

«...Fue singular el valor de Maria Saurèt de Lerida, que rindiò à vn

Soldado Francès con su Cavallo, y le entró en Lerida: lo mismo executó

vn muchacho de onze años. No dexaron de tener algunas desgracias

los paysanos, en medio de los progressos: Salieron ocho de Lerida, mataron

à quatro los enemigos, y prendierõ à los demàs. Hallaron veinte

Fusileros, à veinte y cinco Cavallos franceses, y pelearon hasta faltarles

las municiones: retiraronse trás de vnas paredes, y à mas no poder se

rindieron, y rendidos les mataron los enemigos. Sucedieron estos lances

hasta el primero de Octubre...»

Aquesta referència és la que fan servir els historiadors per recordar l’heroïna. El fet és que la actuació de la Maria, una dona sola als afores de la ciutat, lluitant  amb els lleidatans oposant-se a la rendició que els francesos volien, capitanejats pel Duc d’Orleans, i valenta per entrar en la ciutat amb un soldat és més que remarcable pels fets i l’època.

Però  la Maria  també és coneguda per la llegenda o no que envolta el Balcó del Serraller, emplaçat a la Diputació. Com dèiem abans el seu pare era Mestre Serraller i el fet és que al ser filla d’un mestre de treball, la seva posició social era molt acomodada i el seu destí casar-se amb un xiquet de bona posició que garantís la professió i la posició social que li pertocava. Però sembla ser, que un jove aprenent que treballava en la  serralleria es va enamorar de la Maria, però era un amor impossible  per la diferència social. Ell per fer-se valdre va treballar nit i dia  intentant convèncer  l’amo de la seva destresa com a serraller i el seu gran amor per la seva filla. Així va fer una obra mestra, “el balco del serraller”. Les llacunes d’aquesta historia vénen del fet que la Maria, al 1707, ja era una noi assenyada i el Balcó del Serraller porta la data inscrita del 1761. Així podríem dir, que aquest balcó més que una prova d’amor a la seva estimada per guanyar la confiança del seu pare, podríem dir que és un homenatge “funerari”. Tanmateix, no hi ha documentació d’aquest fet, així que no serem nosaltres qui diguem que la història d’amor entre la Maria i el jove aprenent no sigui ben bonica.

Mercè