Matí, fa calor….
El termòmetre marca 28 graus… vaig a la cafeteria per esmorzar, miro al
voltant, les parets estan envoltades d’anuncis de les “delicatessen” d’avui; menú del dia, esmorzar, copa de cava, vermut
de la casa…..
La cambrera es
dirigeix amablement – que vol prendrè???? -.
Demano un entrepà i beguda, veig
la premsa diària a una cantonada, l’agafo per mirar les últimes notícies. Entra
un jove, el miro, els meus ulls recorren
tot el seu cos, no tindrà més de 38 anys. Moreno de cabell arrissat amb una
mica de gumia per subjectar aquells que no queden al seu lloc. La seva pell
bruna, ulls marrons, no és massa alt, pantaló de pinces de color marrons,
sabata impecable amb cordons, camisa blanca cenyida al cos. Es poden veure els
seus braços forts, musculosos del gimnàs o de fer esport… intento no mirar o
fer veure que no el miro, però es
impossible. Els meus ulls estan clavats al seu cos. Ell observa com un llop tot
el local, percep la meva mirada i amb picardia somriu maliciosament, un somriu lleu, els nostres
ulls es troben, m’esborrono, la meva pell i els sentits es
desperten – uah, quin home, penso...-
De sobte miro al
meu voltant i el sento al meu costat –fumes,
vols una cigarreta? em
diu. Jo embadalida no puc gesticular ni un mot, afirmo amb el
cap i ell, molt amablement m’agafa la mà
per ajudar-me a incorporar del seient. Sortim al carrer. Passats uns segons
establim una conversa amable i cordial… ric com una tonta. Ell me segueix el
joc. Aquell home em fica tots els sentits
alterats, el cor batega, les gotes d’aigua suren per la meva l’esquena, tot un plaer de sensualitat, els seus ulls marrons m’intimiden, me sento tímida,
les galtes vermelles, no sé on sóc ni el que dic.
Me escapoleixo un
moment i vaig al servei, aigua freda al clatell, les mans, m’observo al mirall,
els pòmuls vermells, suor a la cara i tot el cos, em concentro i miro de
guardar la compostura. Al sortir del servei me’l trobo repenjat al bastiment de
la porta amb aquells ulls picarons que me desfan amb la mirada, m’agafa per la
cintura i m’enpeny dintre el bany, tanca la porta amb el pestell, acaricia
suaument els meus cabells i omple amb petons carnosos i sensuals el meu coll. La
seva olor es dolça i agradable, els llavis
estan plens de carícies; toquen a la
porta, algú té una necessitat. Sortim, ens mira una noia amb molt mala intenció, enfadada. Anem fins a la porta i ens despedim amb un petó a
les galtes… ell diu – demà esmorzes???- i jo, sense poder obrir la boca, afirmo
amb el cap , me fá l’ullet i amb aquell
somriure diu – ens veiem demà - miro al
rellotge….. uffff!!!!!!!!!
Dana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada