dilluns, 29 de setembre del 2014

Relats (d'estiu)

Matí, fa calor…. El termòmetre marca 28 graus… vaig a la cafeteria per esmorzar, miro al voltant, les parets estan envoltades d’anuncis de les “delicatessen” d’avui;  menú del dia, esmorzar, copa de cava, vermut de la casa…..

La cambrera es dirigeix amablement – que vol prendrè???? -.  Demano un entrepà i  beguda, veig la premsa diària a una cantonada, l’agafo per mirar les últimes notícies. Entra un jove,  el miro, els meus ulls recorren tot el seu cos, no tindrà més de 38 anys. Moreno de cabell arrissat amb una mica de gumia per subjectar aquells que no queden al seu lloc. La seva pell bruna, ulls marrons, no és massa alt, pantaló de pinces de color marrons, sabata impecable amb cordons, camisa blanca cenyida al cos. Es poden veure els seus braços forts, musculosos del gimnàs o de fer esport… intento no mirar o fer veure que no el  miro, però es impossible. Els meus ulls estan clavats al seu cos. Ell observa com un llop tot el local, percep la meva mirada  i amb  picardia  somriu maliciosament, un somriu lleu, els nostres  ulls es troben,  m’esborrono, la meva pell i els sentits es desperten – uah, quin home, penso...-
De sobte miro al meu voltant i el sento al meu costat –fumes,  vols una cigarreta? em diu. Jo embadalida no puc gesticular ni un mot, afirmo amb el cap i ell,  molt amablement m’agafa la mà per ajudar-me a incorporar del seient. Sortim al carrer. Passats uns segons establim una conversa amable i cordial… ric com una tonta. Ell me segueix el joc. Aquell home em  fica tots els sentits alterats, el cor batega, les gotes d’aigua suren per la meva  l’esquena, tot un plaer de sensualitat,  els seus ulls marrons m’intimiden, me sento tímida, les galtes vermelles, no sé on sóc ni el que dic.

Me escapoleixo un moment i vaig al servei, aigua freda al clatell, les mans, m’observo al mirall, els pòmuls vermells, suor a la cara i tot el cos, em concentro i miro de guardar la compostura. Al sortir del servei me’l trobo repenjat al bastiment de la porta amb aquells ulls picarons que me desfan amb la mirada, m’agafa per la cintura i m’enpeny dintre el bany, tanca la porta amb el pestell, acaricia suaument els meus cabells i omple amb petons carnosos i sensuals el meu coll. La seva olor es dolça  i agradable, els llavis estan plens de carícies;  toquen a la porta, algú té una necessitat. Sortim, ens mira una noia  amb molt mala intenció, enfadada. Anem  fins a la porta i ens despedim amb un petó a les galtes… ell diu – demà esmorzes???- i jo, sense poder obrir la boca, afirmo amb el cap , me fá  l’ullet i amb aquell somriure diu – ens veiem demà - miro al rellotge….. uffff!!!!!!!!!
Dana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada