
Vam
començar la nostra aventura per Candem Town. Aquest és un dels mercats més
característics i peculiars amb multitud de botigues i paradetes de roba,
complements, productes originals i de disseny i, també, menjar. Aquí vam
rebre la visita de les primeres gotes de pluja que només van servir per afegir
més ganes a la nostra aventura.
Aquella
mateixa tarda vam visitar una de les zones més concorregudes de Londres que és
Picadilly Circus. La plaça és la major intersecció de trànsit de la
ciutat i un important punt de trobada per londinencs i turistes;
representa una atracció turística en sí mateixa. Tota la zona és sinònim d'oci
i diversió amb teatres tan famosos com el Criterion o el London Pavilion. També
cal destacar els gegants panells publicitaris, il·luminats dia i nit, així com
l'escultura d'Eros que ha servit i servirà de postal per multitud de
fotografies.
Amb un
passeig vam arribar a Carnaby Street, que tot i ser un sol carrer dóna nom a
tota una zona comercial. La popularitat de Carnaby va lligada a la dècada dels
60 i a grups com Rolling Stones o Beatles.
No sé
d’on vam treure les forces però encara en vam tenir per passejar per Regent Street,
diuen que és un dels carrers més glamorosos amb infinitat de botigues de
primera marca; Coventry Street amb el famós Trocadero i, no podia faltar Oxford
Street, el carrer comercial més gran del món amb més de 300 botiges.
L’últim
esforç va ser per agafar el metro i fer cap al Royal National Hotel. Només teníem
al cap dormir per recuperar noves
energies pel següent dia.
I...
després d’un bon esmorzar de torrades, melmelades, ous, cansalada, salsitxes,
sucs i cafès, amb les piles carregades i plenes de bon humor... vam començar la següent jornada. El viatge amb
bus turístic va ser una bona idea perquè permet fer un passeig pels llocs més emblemàtics de la ciutat d’una manera ben
còmoda. Vam començar per Haymarket Street on hi trobem dos importants
teatres, el Teatre Reial i el Teatre de Sa Majestat; el Palau de St. James que
és un dels més antics de Londres; Green Park i el palau de Buckingham que és la
residència oficial del monarca britànic; Trafalgar Square construïda el 1805
per commemorar la batalla del seu mateix nom. La part sud d’aquesta plaça es considera el cor de Londres i des d’aquí
es calculen totes les distàncies; The Royal Courts of Justice és un gran
edifici de pedra gris d’estil gòtic victorià; St. Paul’s Cathedral que és una
de les esglésies cristianes més grans del món.
Després vam arribar a The City, originalment era el centre de Londres
però com a conseqüència del gran incendi de 1666 i els bombardejos de la 2a
Guerra Mundial, ha donat lloc a un dels centres financers més importants del
món. Els habitants d’aquest barri representen un 2% del total de persones que diàriament
s’hi desplacen per motius laborals. Aquest barri barreja importants edificis
antics com el Museu de Londres i els més moderns com l’Ajuntament de Londres,
The City Hall.
El recorregut
total del riu Tàmesi té més de 40 ponts. The Tower Bridge és en ell mateix una
de les imatges més característiques de
Londres. Aquí vam baixar del bus turístic
per començar un petit creuer des de The tower of London fins The London Eye, la
“Noria”. Durant el seu recorregut podem destacar: l’HMS Belfast, vaixell Museu
que va participar en la 2a Guerra Mundial; Shakespeare’s Globe Theatre, és una
reproducció del teatre original que es va construir el 1599 per la companyia de
teatre de William Shakespeare i s’hi van representar la majoria de les seves
obres; el South Bank Arts centre, és un
centre cultural de fama mundial des de 1951;
Vauxhall Cross que és l’edifici de la seu del MI6, el servei s d’intel·ligència
britànics; The British Film Institut, l’arxiu de cinema més llarg del món. Vam
acabar el creuer al Big Ben , la torre
més gran del món amb un rellotge de quatre cares i les Cases del Parlament, un
imponent edifici gòtic i seu de les 2 càmeres del Parlament Britànic. Vam
passejar pel Westminster Bridge fins The London Eye. Des del terra la imatge és
espectacular però encara ho és més des de dalt del tot. La “noria” té 32
càpsules i una alçada de 135m per sobre del Tàmesi. Algunes de les fotos més boniques
i entranyables són fetes des d’aquí. Ja feia hores que havíem esmorzat i començàvem
a tenir gana i com no podia ser d’una altra manera... vam dinar “fish and
chips”!!!
Recuperades
les forces, vam arribar a Hyde Park, un dels parcs més grans de Londres amb més
250ha i dividit en dos per un llac. Aquella tarda havia de ser la tarda de
Harrods i així va ser. Amb el plànol a les mans vam fer cap a Brompton Road. Els
números d’aquests grans magatzems són gegants: és va inaugurar el 1834, només
venen productes de luxe i primeres marques, té mes de 5000 treballadors,
s’ubica en una parcel·la de 20000m2 i la superfície total és 90000m2 en 5 plantes.
Harrods és en sí mateixa una altra important visita turística, la decoració és
de luxe amb estàtues, fonts i sales totalment
decorades. Una curiositat: la 1a escala mecànica del món es va instal·lar a Harrods el 1898.
Aquella tarda
era la nostra última tarda a Londres i passejant, passejant va anar arribant la
nit. De sobte, teníem davant nostre una ciutat diferent de la que havíem vist
fins aleshores. Londres tenia uns altres colors, amb les llums dels edificis i
els cartells gegants de teatres i musicals... no sabíem on mirar i tot cridava
la nostra atenció.
Les
últimes energies d’aquell dia eren per agafar el metro i tornar cap a
l’hotel. Recordo moments d’un total
silenci entre nosaltres i és que aquella aventura ja s’acabava i... quina
llàstima!!! El que ens quedava d’aquella nit era per sopar i començar a fer les
maletes de tornada.
Després
d’esmorzar, l’última visita d’aquell últim matí era pel Museu Britànic. Es va inaugurar
el 1753 i és el 2n museu més visitat del món. Les col·leccions abarcen diferents camps: història,
arqueologia, etnografia, art... La secció d’Egipte és la més important del món
després de la del Museu Egipci d’El Caire. Un nombre molt important de peces estan
reservades a l’estudi i restauració i, no estan exposades per falta d’espai.
Tornem a
l’hotel , agafem les maletes i fem unes birres (cal dir que un birra d’aquí
allà és de mig litre, oi que sí, nenes???)
Els
taxis ja són aquí, pugem i... ara sí que tenim més a prop Lleida que Londres.
Aquí n’hi haurà que recordaran algun peti incident al control de maletes.
A les 18.30h ja estàvem totes assegudes als nostres seients i... Adéu Londres!!! Benvinguda Lleida!!!
A les 18.30h ja estàvem totes assegudes als nostres seients i... Adéu Londres!!! Benvinguda Lleida!!!
Una de
les fotos del viatge, que crec que totes recordarem amb més carinyo, és dins de la terminal
d’arribades i de fons l’avió que ens havia tornat a casa.
Dins del
minibus que ens duia cap a Lleida, ja planejàvem el proper viatge que havíem de
fer i... això alguna cosa deu voler dir,
oi que sí?
Divina,
Fàtima, Fina, Luisa, Magda, Mercè, Montse, Nuri, Pepi , Carme
The
London Team
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada