El transport de la correspondència i el ferrocarril

El naixement del ferrocarril va revolucionar el transport de la correspondència. El primer tren de viatgers de la història, que va unir les ciutats de Liverpool i Manchester en 1830, ja portava incorporat al comboi un cotxe correu de la Royal Mail. Des d'aquest moment, tots els països desenvolupats del món van començar utilitzar el tren per transportar el correu.

Targetes circulades amb data 6-11-1947

En el primer terç del segle XX la correspondència entre les capitals de província i les ciutats importants del país es transporta per ferrocarril. Així, els trens-correu, coneguts com ambulants en la terminologia postal, eren l'eix central del servei.

Aquest mitjà de transport reduïa els temps de lliurament del correu, permetia el trasllat de grans carregaments de correspondència, a més de poder-se classificar els enviaments a el mateix vagó-oficina durant el trajecte, realitzant els intercanvis pertinents en cada parada de la línia fèrria, aprofitant la mateixa per dipositar les cartes a la bústia.

A Espanya la primera expedició ambulant per ferrocarril va començar a funcionar entre Madrid i Albacete el 17 de setembre de 1895. La primera sèrie d'estafetes ambulants va ser de dos vehicles, construïts a Bèlgica, de dos eixos i caixa de fusta de 7 metres de longitud, pintats en color cirera i amb rodes de radis.

Centenari del ferrocarril de Suïssa 1847-1947

Fins 1890, es van construir en factories alemanyes i espanyoles cinc sèries més sota la denominació DGDC, amb un total de 58 vehicles que anaven incorporant les novetats tecnològiques que sorgien. Tots ells portaven a l'exterior sengles estreps per traslladar-se entre cotxes, ja que els testers eren tancats, i portaven en el sostre una campana de 25 kg de pes per assenyalar el final de les operacions de càrrega i descàrrega i boques de bústia en ambdós laterals. La càrrega es distribuïa al centre del cotxe deixant dos extrems habilitats amb casellers i taules de treball, un per als ajudants que manipulaven la correspondència ordinària i un altre per a l'administrador que s'encarregava dels certificats i valors.

Els primers cotxes metàl·lics es van construir durant la II República, concretament la sèrie JC, que van començar a circular en 1935. El 1952 tots els cotxes que encara estaven en servei es van rematricular amb les sigles DGDC seguides de numeracions correlatives, exceptuant els furgons TyC. En aquesta dècada es va arribar a un acord entre RENFE i Correus perquè els cotxes i furgons postals fossin similars als cotxes de viatgers utilitzats per la companyia ferroviària. Es van construir llavors les sèries 1500 i 2000, d'15 i 20 metres de longitud respectivament.

A partir d'aquest moment, les noves sèries que van aparèixer van mantenir característiques similars a aquests últims, com la sèrie 3000, construïda entre 1964 i 1985, amb més de 26 metres de longitud o la sèrie 3200 amb vint metres de longitud.

En aquesta època es van multiplicar les expedicions ambulants per ferrocarril, ja fos en cotxes correu de l'Estat, de RENFE o en Òmnibus, UT o en Automotors, arribant l'any 1957-246 expedicions diàries. El 1964 van començar a circular els trens postals, formats exclusivament per cotxes oficina i furgons de Correus, unint fins a la dècada de 1990 la capital de l'Estat amb Barcelona, Hendaia, Bilbao, la Corunya, València, Alacant, Gijón i Cadis.

En finalitzar la Guerra Civil, tots els vehicles postals van ser pintats en verd amb el sostre gris, posteriorment amb una franja groga en els laterals i a partir de 1977, de color groc amb dues franges vermelles a la part inferior dels laterals de la caixa i sengles cornamuses coronades, igualment en vermell. Aquest mateix any les sigles DGDC van ser substituïdes per DGCT (Direcció General de Correus i Telecomunicacions).

Carta certificada de l'últim ambulant Madrid-Barcelona, 11 de maig de 1996
al seu pas per Lleida

En l'última dècada del segle XX, el desenvolupament i abaratiment del transport aeri, unit a la major versatilitat del transport per carretera, va impulsar als operadors postals dels països del nostre àmbit a substituir el transport ferroviari per altres mitjans. El 30 de juny de 1993 a les 22:30 hores, va partir de l'Estació de Chamartín, el tren exprés Madrid - Màlaga, arrossegant l'última oficina ambulant (DGCT-3039) que correria el territori espanyol. Amb aquest viatge es tancava un segle i mig d'un servei que havia constituït la columna vertebral del transport postal al nostre país.

Per més informació : AZAFT (Amigos del Ferrocarril de Zaragoza)

Antoni Boneu Puig

Unitat de Distribució