TIN CAN MAIL - El Correu enllaunat

El regne de Tonga esta format per prop de 200 illes, totes localitzades a l’Oceà Pacífic, a la Polinèsia Occidental i al Nord-est de Nova Zelanda. Per els col·leccionistes de segells de format no habitual, aquest país és una font important de “estampilles”, en forma de fruites, mapes o d’altres motius originals.

Illa de Tonga

Però apart d’aquest formats tant inusuals de segells, Tonga en el mon de la filatèlia té una important curiositat per el singular sistema de transport del correu. Es va veure obligada a inventar, per la seva geografia d’una de les seves illes, un sistema de lliurà la seva correspondència

Niuafoou, l’illa més llunyana de Tonga, que en realitat és un crater volcànic encara actiu, obliga, tot sovint, a evacuar l’illa per la seva constant activitat volcànica.

Rodejada de penya segats, l’illa no permet que els vaixells pugin fer altra cosa, que passar a una distància prudencial. Per solucionar el problema que això suposava per l’enviament i la recepció del correu, es va idear un sistema de  “correu en llauna” (Tin Can Mail), que es va posar en funcionament a partir 1886 i que Ernest A. Kehr descriu de la següent manera:

“... les cartes de Niuafoou per el mon exterior, eren guardades i segellades dins d’una llauna de 5 galons que era confiada a un natiu, que nedava fins el vaixell, que estava ancorat en un lloc segur, empenyent la bústia flotant “la llauna”. Recorria d’aquesta manera més d’una milla de l’accidentada mar. Mentre el natiu es mantenia flotant a prop del vaixell, les cartes eren retirades de la llauna, a la vegada que es dipositava la correspondència que anava destinada a la illa i retornava al seu punt d’origen fen el mateix recorregut”

Carta circulada de Niuafoou a N. Wales, Anglaterra
amb data 28 de novembre de 1938

El treball de qui transportava la llauna amb la correspondència no estava exempt de perills i sembla que amb la mort d’un dels carters per un depredador, el tauró, va comportar a la suspensió del servei durant els últims vint anys. En aquell moment, les cartes transportades per aquest servei, eren buscades per els col·leccionistes, lo que va donar que pensar a les autoritats, les avantatges de mantenir el singular sistema amb finalitats filatèliques, de negoci i publicitat.

Walter George va assumir, per el seu compte, el càrrec de “Carter de la llauna” i reactivà el servei postal amb una petita variant, intentant minimitzar el perill dels taurons.

Les llaunes es transportaven en canoa fins el vaixell i tant sols quan aquest es trobava a prop, un nedador empenyia la llauna fins arribar a bord.

Aniversari del centenari del correu Tin Can Mail

 

El servei es va mantenir fonamentalment per motius filatèlics, doncs la correspondència nascuda i rebuda a l’illa era poca, amb relació amb la generada pels col·leccionistes, desitjosos d’obtenir alguna de les peces circulades per aquest correu tant peculiar.

El servei es va mantenir fins l’any 1983, quan amb l’auguració de l’aeròdrom de Niuafoou va ser innecessari aquest servei del “Tin Can Mail”.

 

Antoni Boneu Puig

Unitat de Distribució