ALPHONSE MUCHA: LA DONA, MUSA

Autorretrat de Mucha

Alphonse Mucha, va néixer a la ciutat de Ivancine (Moravia imperi austríac) al  24 de juliol de 1860. Les seves habilitats per el cant li van permetre continuar els seus estudis a Brno, capital de Moravia; però des de nen és va sentir atret pel dibuix. Va treballar en feines de pintura decorativa, principalment per escenes teatrals. Al 1879 marxà a Viena per realitzar tasques es una companyia vienesa de disseny escènic teatral, adquirint informació i  completat la seva educació artística.

Mucha va marxà a París al 1887 i continua els seus estudis a l’Acadèmia Julian i la l’Acadèmia Colarossi, produint al mateix temps il·lustracions per revistes i publicitat.



Cartell de Mucha
"El Zodiac", 1896

El salt a la fama, ho va aconseguir amb el seu primer cartell litografiat per l’actriu Sarah Bernhardt. El cartell anunciava l’obra Gismonde de Victorien Sardon, el cartell apareix els primers dies de gener de 1895 a les parets de París, i causà una autentica sensació. Sarah Bernhardt li ofereix un contracte d’exclusivitat per sis anys. Els cartells contribueixen a la difusió de la imatge de l’actriu més enllà de França. Fins 1901, Mucha no tant sols és responsable dels cartells publicitaris, sinó també de l’escenografia i dels vestits del Thèatre de la Reanissance. Fou aquesta l’obra que el va llançar a la fama i al èxit arreu del mon.                                                      

Una altra de les etapes de la seva carrera artística, van ser les creacions per la sèrie de joies realitzades pel reconegut joier parisenc Georges Fouquet. A Fouquet l’hi va cridar l’atenció els complements que Mucha ornamentava a les seves muses dels cartells, reproduïts amb un gran luxe de detalls. A més a més, dissenyar els interiors de la joieria Fouquet.



"La dansa" - 1898

Mucha, fou un dels artistes més reconeguts del seu temps, creador i difusor de l’estil Art Nouveau, pioner en l’aplicació de l’art de la pintura, als pòsters, il·lustracions, articles, decorats teatrals i litografies, així com dissenys de joies. Els treballs de Mucha freqüentment introduïen: elegants, sensuals i seductores dones joves, en unes vestimentes neoclàssiques. L’art de Mucha aspira a la bellesa femenina. Les seves acurades composicions posen en joc elements teatrals i al·legòrics, això crea una atmosfera de misteri propera a la poètica simbolista.

Les dones de Mucha, apareixen en comunió amb la natura, entre motius vegetals o amb elements decoratius fruit de la imaginació de l’artista, con ara orles, sanefes i vitralls. En l’obra de Mucha, la dona és el catalitzador i personificació de la bellesa, entesa com a valor absolut, que mitjançant l’art, transcendeix cap a una valors positius i universals.

Mucha recorre a la cabellera femenina, frondosa, llarga i abundant con un element més dels seus ornaments de vegetació que semblen irradiar de la dona, fins i tot arribant a convertir-la en una abstracció en forma de decoratius cercles concèntrics o remolins rebels, que s’agiten amb vida pròpia, con si volguessin fugir de la cabellera de les seves belles dones. Les torsions dels cossos i de la roba descriuen moviments helicoïdals, però compensats per l’equilibri compositiu de les seves obres.

Declarà que pensava que l’art existia per transmetre un missatge espiritual i res més; d’aquí la seva frustració per la fama a raó d’un art purament comercial.

Quan Txecoslovàquia va obtenir la independència, després de la Primera Guerra Mundial, Mucha dissenyar segells de correus, bitllets de banc i altres documents oficials per la nova nació.

Paradoxalment, quan va decidir tancar aquesta etapa parisenca i iniciar un nou projecte de caire humanista i nacional com a ideal exigent, va topar amb la solitud. Mucha va tornar a Bohèmia el 1910.

 

Selecció de segells de Txecoslovàquia disenyats per Alphonse Mucha 1918-1920

 

Van passar molts anys treballant en aquest nou projecte en lo que considerà la seva obra mestra. L’Èpica Eslava (Slovanska epopej), una sèrie de pintures de gran format que simbolitzava la història del poble eslau, els quals foren donats a la ciutat de Praga al 1928. Mucha havia somiat en completar aquesta sèrie de l’Èpica Eslava, des de las seva joventut que finalment va mostrar a la ciutat de Nova York al 1920. Al envair els alemanys Txecoslovàquia, Mucha és arrestat e interrogat per l’exèrcit d’ocupació. Mai més es va recuperar de la tensió d’aquest episodi fosc, ni de veure el seu país ocupat i vençut. Morir a Praga el 14 de juliol de 1939 a conseqüència d’una pulmonia i enterrat en el cementiri de Vysehrad. La seva última obra fou, El Jurament de unió dels eslaus. 

Antoni Boneu i Puig

Unitat de distribució