Dolors Vives Rodon

Dolors Vives (15, d’agost de 1909, Valls – 2005, Reus) va nàixer en una família treballadora. Van traslladar-se a Barcelona quan ella tenia 12 anys. És membre fundadora del Club d’Aviació Aero Popular (1933) i es va treure  el carnet de pilot. Va impressionar-se quan va veure el vol de la primera dona pilot catalana, Pepa Colomer (1913-2004), amb qui faria  una  gran amistat. Pepa havia tret la seva llicència al 1931, als 18  anys.

Es va beneficiar d’una borsa d’estudis de pilot a l’escola Progreso al  1934.  Al 1935 és vocal del Club i amb borses d’estudi fa les hores de  vol  que li manquen per obtenir la llicència. A l’abril de 1931 ja té la   llicència de vol sense motor B1.
Amb l’esclat de la guerra és  cridada per Alberto Bayo, cap de  l’Aeronàutica Naval de Barcelona i fou  mobilitzada com alferes per  decret (1 d’octubre de 1936) juntament amb  Pepa Colomer.  Durant 3 mesos  recorre amb un hidroavió la costa catalana  per vigilar els vaixells  enemics. Després,  Díaz Sandino, cap de  l’esquadrilla amb base al Prat i conseller de  Defensa de la Generalitat,  la destina al Camp Canudas on coneix Mari  Pepa Colomer i treballen  plegades 12 hores diàries enregistrant els  moviments aeris. Ambdues van  ser destinades a València després de  passar allà el govern de la  república, i més tard tornaren a Barcelona.
Al 1938, a  conseqüència dels bombardejos franquistes contra l’aeròdrom  del Prat es  van traslladar els Serveis d’Aeronàutica a la Generalitat i  ella passà a  traduir documents de l’italià al català. Quan  acabà la guerra no  va marxar a l’exili, es va quedar cuidant els  pares, ja molt grans. El  pare, d’esquerres i jutge municipal, va ser  represaliat i Dolors es va  encarregar de la supervivència familiar.

 Mercè