Amb el temps i la generalització del correu el fet d’escriure una carta va animar a molta gent a aprendre a llegir i a escriure, va produir que alguns països s’incrementés la taxa d’alfabetització. El problema resideix més del costat de la soferta, perquè no n’hi havia prou amb l’aprenentatge si no coincidien amb el desenvolupament d’unes institucions educatives possibiliten avançar endavant l’analfabetisme.
De tota manera, la carta es va transformar en un vehicle de singular importància durant tot el segle XIX. Al modernitzar-se els mètodes de Correu i transforma aquest en un servei molt més operatiu, la carta emprenia mes velocitat.
A final del XIX era possible intercanviar dos parells de cartes durant un mateix dia dins una mateixa ciutat, pagant la corresponen tarifa.
S’ha dit també amb freqüència, el paper que va jugar la carta, per exemple, entre els intel·lectuals del mon de la literatura de l’anomenada generació del 98, i en general del mon dels escriptors.
Així la carta es va anar consolidant com a gènere específic, els seus orígens molt més anteriors al segle XIX. Que dir de la correspondència de Madame de Sevigné, o de les cartes d’amor de la monja portuguesa?. Serien incomptables les epístoles famoses que han merescut una especial atenció de crítics i erudits.
La quantitat de correspondència que s’utilitzava per fins privats és un aspecte que diferencia a l’anterior segle amb els temps actuals, ja que avui (el present) LA CARTA ha canviat la seva naturalesa d’anys preterits, donada la rapidesa de les noves tecnologies, la comunicació per e-mail i els SMS, són les cartes del present i el futur de les comunicacions escrites.
Es pot afirmar que el fet que la carta ha estat tan important en temps passats, ens ha deixat un llegat i un ric cabal de gran importància per l’estudi històric. La carta ha estat un excel·lent notari de la societat del seu temps.
Podem recrear el nom de les mentalitats, les relacions socials, les passions dels homes,els avatars polítics, les disputes científiques a traves de les col·leccions de cartes conservades, perquè l’home d’altres èpoques sentis un cert fetitxisme per al plec de paper que l’hi servia de comunicació amb l’exterior però també agafava un valor per si mateix, que mereixia conservar-se perquè un dia fes de testimoni de la seva memòria personal.
M’escriuràs una carta?
El Correu Alemany predica amb l’exemple, dedicant-li quatre segells a la carta. I per què no nosaltres?
Antoni Boneu i Puig
Unitat de distribució
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada