dissabte, 30 de juny del 2012

JON ANDERSON

“OLIAS OF SUNHILLOW” (1976)

El nom de Jon Anderson està íntimament lligada a la de YES, una de les bandes més decisius i influents en la història del Rock progressiu. La llegenda explica que Anderson (nascut John Roy Anderson, 25 d’octubre de 1944, Anglaterra), va treballar en una granja i conduïa un taxi abans de crear la seva primera banda, Tere Warriors, amb el seu germà Tony el 1967. Duran 30 anys Anderson ha contribuït àmpliament als àlbums de diversos artistes i projectes, prestant el seu talent vocal a la tall de Vangelis, Kitaro, Mike Oldfield, John Paul Jones, Tangernine Dream, Toto, així com als seus companys de YES, els seus àlbums en solitari. Malgrat els seus nombrosos compromisos, Anderson va trobar temps per fer 13 àlbums en solitari de particular interès és el seu àlbum debut com a solista i l’obra mestra “OLIAS OF SUNHILLOW”, una obra molt bonica i bella de les aventures en els temps i llocs mítics. Enllaçant amb celestials harmonies vocals i carregat de cadenes i teclats (estil de Vangelis), compta amb Anderson tocant tots els instruments ell mateix.
“OLIAS OF SUNHILLOW” és un disc concepte, un projecte de moltíssima qualitat, mostrant el costat de Anderson sensible al color, al matis, a la varietat de tots barrejats amb molt bon gust en una paleta rítmica i de possibilitats infinites. Si no fos per 1973, 1976 seria un dels meus anys favorits i no només per al rock progressiu, sinó per al rock clàssic en general.
És un any molt bo pel que fa a la collita musical es refereix, i Anderson ho va saber aprofitar molt bé (en aquest any col·labora també amb Alan White en la gravació del seu disc “Ramshackled”). Però “Olias” és la seva primera producció com a solista una, en què a més fa gala de músic. Anderson toca tots els instruments : arpa, guitarra acústica, campanes, sintetitzadors, percussions i per descomptat explora la seva interpretació amb el seu delicat timbre vocal. Els temes estan composats  tots per ell, i la producció també és seva.
En 8 temes i 44 minuts de música atmosfèrica, delicada, plena de sentit natural i espiritual de Anderson mes subtils elements de poder, sembla  que estigui present la influencia del seu gran amic Vangelis, sobretot pel so dels sintetitzadors. No resulta rar, i menys si es té en compte que el 1975, Anderson va estar convidat per gravar el seu disc “Heaven and Hell” hi ha partir d’aquest moment es consolidarien com un dels seus amics músics més influents, respectivament. Però  aquí també afloren les composicions líriques abstractes d’un home que destaca l’espiritualitat com a raó de vida. Entre els seus tocs orientals ocasionats per teclats i percussions, resulta una mica complicat desxifrar el que Joan Anderson vol dir en aquest àlbum que tracta sobre l’Arca de Noe, posada en l’espai.
També a dir que l’art gràfic de la carpeta que és espectacular només si no està llegit el que diu allà, “OLIAS OF SUNHILLOW” és un àlbum rodo observat des d’una estètica World Music o progressiu atmosfèric.
La meva humil opinió, es que aquest és un dels millors projectes en solitari, d’un dels membres de YES, la veu d’Anderson són els àngels, es un àlbum de una gran delicadesa i sensibilitat i màgia musical que a través dels altaveus et portarà en un món màgic o un altre món durant uns 45 minuts.
Paraula d’una Stone

Núm. IX - Maig-Juny 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada