
“OLIAS OF SUNHILLOW” és un disc concepte, un projecte de moltíssima qualitat, mostrant el costat de Anderson sensible al color, al matis, a la varietat de tots barrejats amb molt bon gust en una paleta rítmica i de possibilitats infinites. Si no fos per 1973, 1976 seria un dels meus anys favorits i no només per al rock progressiu, sinó per al rock clàssic en general.

En 8 temes i 44 minuts de música atmosfèrica, delicada, plena de sentit natural i espiritual de Anderson mes subtils elements de poder, sembla que estigui present la influencia del seu gran amic Vangelis, sobretot pel so dels sintetitzadors. No resulta rar, i menys si es té en compte que el 1975, Anderson va estar convidat per gravar el seu disc “Heaven and Hell” hi ha partir d’aquest moment es consolidarien com un dels seus amics músics més influents, respectivament. Però aquí també afloren les composicions líriques abstractes d’un home que destaca l’espiritualitat com a raó de vida. Entre els seus tocs orientals ocasionats per teclats i percussions, resulta una mica complicat desxifrar el que Joan Anderson vol dir en aquest àlbum que tracta sobre l’Arca de Noe, posada en l’espai.

També a dir que l’art gràfic de la carpeta que és espectacular només si no està llegit el que diu allà, “OLIAS OF SUNHILLOW” és un àlbum rodo observat des d’una estètica World Music o progressiu atmosfèric.
La meva humil opinió, es que aquest és un dels millors projectes en solitari, d’un dels membres de YES, la veu d’Anderson són els àngels, es un àlbum de una gran delicadesa i sensibilitat i màgia musical que a través dels altaveus et portarà en un món màgic o un altre món durant uns 45 minuts.
Paraula d’una Stone
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada