WASA – 1628

El Vasa (conegut també com Wasa) fou un vaixell de guerra suec construït sota el manament del rei Gustav II Adolf de Suècia, de la casa Vasa entre 1626 i 1628. El Vasa va naufragar en el seu viatge inaugural, el diumenge 10 d’agost de 1628, al port d’Estocolm. El vaixell, recuperat el 24 d’abril de 1951, és exposat al museu de la ciutat on porta el seu nom, Vasa Musset.

El vaixell està armat amb 54 canons en tres ponts; el superior, bateria alta i bateria baixa. El Vasa desplaçava més de 1300 tones., la superfície velera era de 1150 m. La tripulació estava composta per 130 mariners i 300 soldats.
Al deixar el port en el seu primer viatge, una forta ràfega de vent el va fer tombar per portar massa pes i no estar lligat. Molta càrrega es desplaçà a l’altre costat, Això Va fer que s’enfonsés.

Segells del Wasa gravats per CZELAW SLANIA, l'any 1969
Els vuit segells mostren diferents detalls de les escultures de
fusta del vaixell

A començament del 1620, Suècia es trobava en conflicte amb Polònia dins el creixent conflicte de la guerra dels trenta anys, iniciada a Alemanya. El rei Gustav II Adolf de Suècia, portava 10 anys de regnat i la flota reial sueca es trobava en un estat obsolet. El conflicte s’havia iniciat al 1618 i, des de les perspectives del rei, la guerra no havia progressat. Les intencions del rei suec exigien un control més estricte sobre el mar Bàltic.
Al 1625, el rei va fer construir quatre naus, dos de grans (el Vasa i Tres Corones), amb la intenció de que fossin les naus més poderoses i millor armades que existissin i dos de més petites.

El nom de Vasa era el símbol del llinatge (casta) al qual pertanyia el rei Gustav II Adolf.

En un any es van talar mil roures per construir el vaixell. Entre 1621 i 1625, la construcció a les drassanes d¡Estocolm va estar a càrrec d’Antonius Monier i l’holandès Henrijk Hybertszoon fou contractat com a constructor naval.

Henrijk i el seu germà Arendt Hybertszoon de Groote van prendre el control de les drassanes el 16 de gener de 1625 i se’ls va encarregar la construcció de les quatre naus. En aquells temps no existien plànols de construcció, en el seu lloc es feia ús de compassos amb proporcions establertes que se suposava proporcionaven bones propietats a una nau. Els compassos emprats en la construcció del Vasa eren adequats a un pont de canons, però el rei va fer posar dos ponts, es tractava d’atemorir i fer una autèntica màquina de guerra si tot hagués funcionat tal i com estava previst.

Malgrat les proves d’estabilitat van ser avortades, el 10 d’agost de 1628 llavà àncora el Vasa per navegar sortint del por d’Estocolm. Es lleven les quatre veles i es disparen dos trets (salves) com a salutació. El vent és suau i el Vasa lentament es desplaça al llarg de Skeppsbron (és el nom del moll i a la vegada el carrer del casc antic de la ciutat), que s’estén des de el pont Strömbron davant mateix del Palau Reial, al sud de Slussen i al llarg de les muntanyes meridionals de Södermoln.

Diferents fons deien que la nau es bellugava des de l’inici, malgrat el suau vent. El Vasa es va enfonsar tot i diversos esdeveniments, l’embarcació era massa alta el que fa a la seva mànega, el centre de gravetat excessivament alt.  S més, Gustav II Adolf va fer construir dos files de canons, pretenia que fos el millor vaixell de guerra. L’aigua va començar a endinsar-se, l’acumulació a la bodega va provocar el seu naufragi.

Tarja postal de la popa del Wasa amb tota la seva
guarnició de talles

Però hi ha un altra cosa que el mar ha mantingut en molt von esta de conservació, les escultures. Aquestes belles escultures de popa del vaixell, dividides en cinc parts. La primera expressa un somriure exagerat, la segona l’ira, la tercera una cara d’estat normal, la quarta el riure i finalment la quinta la por. El tercer registre mostra figures vestides de cintura per avall amb pentinats en forma de turbants. A la quarta fila de figures de popa, al vell mig la corona reial, un Àngel a cada costat, dos soldats i al costat d’un criat una criada, la quinta unes figures molt semblants a sirenes i criatures marines i a la part més alta l’escut d’armes amb dos lleons. A part de tot això, el vaixell portava unes 700 talles més corresponents a herois bíblics, emperadors romans i de deïtats gregues de colors cridaners i sobre fons roig.

Desprès de 333 anys submergit al fons del mar i rescatat l’any 1961. Ara és l’únic vaixell del segle XVII que es conserva intacte i un tresor únic en tot el mon.

Antoni Boneu Puig

Unitat de distribució

Núm V - Setembre 2011