El viatge tenia dos vessants, una que podríem denominar turística i una altra de visita a alguns dels projectes que té UNICEF en aquella zona. Un dels interessos que UNICEF té a l’organitzar aquest viatge es donar a conèixer la seva tasca i la seva manera de treballar amb la finalitat que les persones que realitzant el viatge passin aquesta informació a la resta de l’organització i que aquesta informació sigui un element motivador de cara a futures campanyes.
En l’aspecte turístic es un viatge que jo us recomanaria com una escapada de cap de setmana llarg, Marrakech no es una ciutat monumental, però té 3 o 4 llocs significats:
La Medina: Es per diu d’alguna manera el barri antic de Marrakech està envoltada per una muralla de 19 Km de llarg, es plena de carrerons caòtics que s’entrellacen uns amb els altres, tota la Medina es un gran Zoco que des de primera hora del matí i durant tot el dia hi ha milers de tenderetes, portes i portetes amb gent venen qualsevol cosa per inverosímil que pugi semblar.
La Plaça Jama’a El Fna (Declarada Patrimoni Universal de d’Humanitat) es el centre de la ciutat, en aquesta plaça trobarem de tot, gent que s’ofereix amb serps per que et facis una foto o amb vestits estrafolaris o grups folklòrics, un munt de paradetes que fan suc de taronja o venen caragols cuits, xiringuitos per menjar i cents de xiringuitos venent el que sigui, gent de totes les edats abordant-te per vendre. Es imprescindible comprar alguna cosa i es imprescindible regatejar a totes les transaccions, una de les coses que trobes a faltar es una mica de claritat amb els preus, si vas en grup mes val que no preguntis als altres per que et pocs trobar alguna decepció.
La Koutoubia: És una Mesquita amb el minaret mes alt de Marrakech i va ser una de les més grans del món es va començar a construir sobre l’any 1141.
Els Jardins de Majorelle: Es diu que són uns del jardins més misteriosos del segle XX els va dissenyar per un pintor francès Jaques Majorelle a l’any 1919 i al 1980 es va comprar i restaurar del dissenyador Ives Saint Laurent.
La Madrassa de Ben Youssef, centre d’estudi del cora.
Les Tombes Saadiens són uns Mausoleus de una dinastia desapareguda.
Els Banys de l’Alhambra, molt recomanables els massatges relaxants.
El Palau Royal, El Palau Badi, etc.
Amb tot el que impacte més es el xoc cultural, la vida de carrer, mils de vespinos antics amb dos o tres persones per mig dels cotxes, camions, autobusos vells, taxis de color crema, carros tirats per cavalls, ases o persones, barrejats amb gent que va a peu i el primer que es decideix es el que passa. Per mig dels carreronets de gent a peu , vespinos i bicicletes es com si pel carrer major de Lleida un dissabte a la tarda ple de gent hi hagués transit de motos.
Es un país que m’ha sorprès per la seva verdor i una ciutat de contrastos, tota la part nova està millor construïda amb grans avingudes i molts parcs més que aquí i la part antiga molt degradada i molt bruta, unes poques persones que podríem dir de classe mitjana i unes moltes que semblen viure en la pobresa absoluta, unes que treballen 24 hores al dia per poder sobreviure i d’altres que no mouen el cul ni per sobreviure, sembla que tot els i sigui igual!
L’aspecte de visita Unicef varem visitar:
Una Escola Rural ( Programa d’educació de Unicef).
La situació dels nens en entorns rurals es molt mes precària que a les ciutats, els aspectes culturals fan que les nenes no tinguin dret a anar a l’escola i tant nens com nenes són mà d’obra barata pels seus pares que els fan anar a pastura el ramant, fer feines de casa, etc. L’absentisme a l’escola provoca un analfabetisme que submergeix en la pobresa més absoluta a la gent d’aquestes zones.
Vam visitar un projecte pilot que s’ha estendre a la resta de zones rurals del Marroc, com a tots el projectes que vam visitar Unicef n’és una part, perquè la dinàmica de Unicef es que sigui la gent del país qui creï el projecte i que el sostingui, en aquest cas el projecte està finançat per la Comuna (Ajuntament) i un dels Ministeris (el que seria aquí en Educació) i l’actuació de Unicef es de finançament en part, suport tècnic i de gestió del coneixement. En una primera fase es va construir per la gent del poble les aules que són uns barracots amb teulada de uralita metàl·lica, l’any següent les latrines, un pou, tancament del recinte, pavimentació de la part de l’entrada. Treballen per objectius i en projectes de uns 6 anys ( Plans Estratègics) tenen material de quant jo anava a l’escola i el director un ordinador i canó. Treballen amb nens de 6 a 11anys hi van començar a treballar al any 2007, en el primer projecte Unicef va treballar aportant Llibres i llapis i recolzament als mestres per tal de convèncer als pares de la necessitat que els seus fills anessin a l’escola incidint molt amb que les nenes també i han d’anar. Amb les moltes dades que ens van presentar es podia observar d’increment de nens i nenes a l’escola i que acaben aquesta fase de l’educació. Hi ha 1 Director i 3 mestres que treballen matí i tarda de manera que per matí tenen un grup de nens petits amb horari intensiu i per la tarda un grup de nens més grans amb horari intensiu, aquest sistema permet que els nens treballin pel matí i vagin a escola per la tarda o al reves d’aquesta manera les pares les permeten anar a escola. Com a totes les visites l’Hospitalitat a estat la tònica i els dolços boníssims.
La cooperació de Unicef es fa amb una fundació de una de les filles de Rei del Marroc, que a construït l’edifici i gestiona l’orfenat. L’aportació de Unicef es el sou i l’assessorament de dues Assistents Socials que fan una tasca de prevenció, detectant noies embarassades en els instituts, o per qualsevol lloc de la ciutat de Marrakech, la seva feina consisteix amb convèncer a les noies que no abandonin als bebès, els donen suport psicològic, parlem amb les famílies per intentar que les acceptin i en alguns casos els guarden els bebès durant uns mesos per tal de que puguin estabilitzar la seva vida, trobar feina, etc. Els resultats indicaven una reducció molt important del nombre de abandonaments.
Centre de Maternitat “Dar Oumouma” d’Ourika i Hospital de Maternitat ( Programa de Salut Unicef).
La situació en un entorn rural, l’aspecte cultural pesa molt, i les dones tenen les fills a casa (cases de tova) sense cap mesura higiènica, la mortalitat de mares i fills es elevadíssima.
Em va sorprendre que les tres treballadores tenen dedicació exclusiva, o sigui treballen 24 hores diàries 365 dies a l’any, tenen un ordinador amb unes bases de dades que utilitza la Directora espectaculars sobre el control sobre les despeses, un Pla Estratègic del Centre, tot per que a final d’any s’ha de fer un informe i les institucions internacionals ho volen tot planificat i justificat, de les dades destacar el increment de dones assistides amb 5 anys de vida del projecte aquest any la mitja es de 3 naixements diaris i dividint el total de despesa pel número de dones tractades el cost de tot el tractament de una dona es de 15€, això indica que en aquets països amb poc es pot fer molta feina.
A estat una experiència enriquidora, fins on jo he vist crec que Unicef és una entitat seria, i evidentment una part de les ajudes que rep les ha dedicar a despeses organitzatives, però una part arriba on ha d’arribar, i en aquest països amb poc es fa molt.
També he vist que seleccionen molt be les projectes on treballen, no construeixen un gran Hospital i després no hi ha qui el faci anar, sinó que treballem amb microprojectes, on fa falta assessorament i gestió del coneixement, on es pot treure més suc de les aportacions.
Crec que no em de tenir dubtes de la finalitat dels diners que recaptem amb els productes Unicef, son productes que, amb les dificultats normals que podem tenir en la seva venda, ens son fàcilment augmentables i Correus també i guanya un 22% de la venta, amb els que també paguem part de les nostres nomines.
Per mi l’experiència a estat molt positiva i esperem que l’any que ve el pugi gaudir qualsevol de vosaltres.
Jordi Molins
Núm IV - Juliol 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada