L’ART NOUVEU A L’ARQUITECTURA POSTAL

CENTRALPOSTHUSET STOCKÖLM)

El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a finals del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d’altres països com “Art Nouveau”, va tenir incidència sobretot a l’arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa reconeixedors com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques diferents.

Les característiques que permeten reconèixer l’Art Nouveau decoratiu pròpiament dit són:

La inspiració en la natura i l’ús profund d’elements d’origen natural, amb preferències en els vegetal i les formes arrodonides, de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.

        L’ús de la línia corbada i asimètrica, tant en les plantes i alçades dels edificis com en la decoració.

Gravat de Slania, Central Correus Estocolm 1996

La llibertat en els motius de tipus exòtic, seguint aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, antic Egipte, la cultura grecoromana...).

L’edifici de la “CENTRALPOSTHUSENT I STOCKÖLM” és un clar exemple d’arquitectura postal Art Nouveau. Com si d’un castell es tractés, construït amb maons i pedra arenisca vermella, és l’Oficina Central de Correus de la capital sueca. Situat al centre de la ciutat, en la VASAGATAN (artèria principal, la més transitada), anomenada pel Rei Gustav Vasa. Inaugurat el 27 d’octubre de 1903 per Oskar II i dissenyat per l’arquitecte FERDINAND BOBERG (1860-1945). L’edifici fou seu de la POSTEN SVERIGE (Correus de Suècia) fins l’any 2003, en què va ser restaurat acollint un espai d’oficines per a la Cancelleria del Govern l’abril de 2008.

Per ressaltar la construcció, Boberg va escollir fer una obra limitada amb un sistema de gran volum (alliberar, deixar sortir l’aire). A la torre principal hi va afegir volum d’alliberament, asseguda damunt el sostre de la porta d’entrada de l’edifici, fa que tingui força protagonisme a la façana. Dos torres més petites sobresurten a les cantonades revestides amb obra caravista (maó color vermell). Per donar molta més autoritat a l’obra, Boberg va vestir el terra amb el mateix color vermell, coincidint amb el color de les totxanes que cobreixen les parets pel damunt els finestrals, accentuant encara més el volum de la massa i el pes. El sostre inclinat de l’edifici és cobert de pissarra.

Boberg encara a favor d’una classe d’orientalisme en combinació d’un sentit apropiat a l’època, en què les decoracions i els estils exòtics eren mancats de reconeixement a Suècia. La part superior octogonal de la torre, és una cúpula plana flanquejada de pinacles, que han estat descrits com a “Indi-Persa”. També és molt característic de Boberg l’ús de l’ornamentació. És generosament aplicada als voltants de l’arc de l’entrada principal, feta de pedra arenisca també de color vermell. Al llarg de les voltes del vestíbul principal, els motius –escuts d’armes i palomes missatgeres–  es deriven les actituds de l’edifici –rametes de pi i alguns animal petits– en aquell moment era considerat típic suec, és a dir, un amor per la natura.                           

Detall, Porta principal (Coloms mitssatgers)

La volta central en forma de creu amb cinc naus i la sala central de dos pisos d’alçada, és il·luminada per unes claraboies donant un espai molt més ampli i sobre tot amb força claredat per la llum exterior. Les parets de guix, originalment destinades a ser folrades de pedra, estan també ornamentades amb els mateixos motius (al·legories postals i escuts d’armes de la nació, de les seves províncies i la ciutat). El gran mural que hi ha damunt les escales del mateix vestíbul, pintat l’any 1907 per Carl Wilhelnussen, es la imatge d’un vaixell de vapor al port. La volta es va construir amb la tècnica tradicional, sense utilitzar el ferro.

Segells gravats per Czeslaw Slania
(Porta Principal i Vestibul de la
Central de Correus, 1974)

L’exuberant utilització d’ornamentació de caràcter naturalista, va recollir infinitat de crítiques per no complir amb la monumentalitat de l’ús massa exagerat de l’argila (els maons) en lloc de la pedra tallada. Mentrestant Boberg, com a resultat directe del treball d’aquesta Oficina de Correus, va ser nomenat d’immediat per fer el projecte de la nova oficina de “la Posten de Malmö”. La crítica va continuar creixent amb molta força i uns anys més tard, Boberg renuncià a la seva carrera d’arquitecte. I com bé diu la dita                   “Ningú és profeta a la seva terra”.

Antoni Boneu Puig

Unitat de distribució

Núm IV - Juliol 2011