Sovint situem en el nostre cor el lloc on s’ubiquen els sentiments. De fet, quan patim angoixa per alguna cosa, ens duem la mà al pit, perquè hi sentim una pressió, o un pes. Hi ha qui, després d’una situació d’estrès important, ha patit un infart. No és l’únic lloc on es fa palesa la relació entre cos i ment: de vegades, la fatiga emocional la portem lligada a un dolor a les cervicals, com qui carrega una motxilla, i sovint sentim cremor d’estómac quan hem d’aguantar-nos les ganes de dir el que pensem.
De fet, diferents neurotransmissors i mecanismes hormonals lliguen allò que li passa al nostre cervell amb la resta del nostre organisme. Factors externs, com l’ús de drogues o de substàncies nocives com el tabac i l’alcohol, o la ingesta de determinats aliments, també es relaciona amb sensacions subjectives. Qui no ha anat a obrir la nevera quan està decaigut?
Bé, si assumim que aquesta relació cos-ment existeix de forma natural, per què no l’utilitzem de forma positiva?
Donar un bon passeig en un indret solejat per gaudir del paisatge, anar a veure un familiar estimat només per veure-s’hi reflectit en el fons dels seus ulls, donar la mà a un nen petit, compartir una pel·lícula o un silenci amb un amic, o menjar-se un trosset de xocolata després de sopar, fer ganxet, donar-se un bany relaxant, poden tenir també un efecte balsàmic en el nostre cos.
Totes aquestes sensacions positives produeixen la secreció d’endorfines que, entre moltes altres funcions, regulen el dolor.
Cuidar-se d’un mateix i donar-se petits premis emocionals és el primer pas per assolir un benestar físic. Salut!
Ana Bergua
Infermera
Núm II Maig 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada