dissabte, 7 d’abril del 2012

Cançó "La nit de Sant Joan" (Jaume Sisa)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat
damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant
Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.

No és home ni dona, ni ángel n infant.
Per passar l’estona potser un comediant
 És jove i no ho es, geniut i inmoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

JAUME SISA

Per sentir la cançó cliqueu AQUI



                   LA COCA
                    (J. SISA)
     CD: NIT DE SANT JOAN

Els indis tenen coca allà al Perú
Els ianquis, coca-cola refrescant
Els catalans, la coca de llardons
I l'estupenda coca de Sant Joan

No us penseu pas que això és una bicoca,
Voler anar de verbena i ser una coca
El personal se'm vol endur a la boca
Del més espavilat al més tanoca
.

Deu ser la confitura que els provoca
Només sortir al carrer tothom s'hi aboca
M'han dit que aquest destí és el que em pertoca
Però a mi, de gràcia no me'n fa ni gota

Sóc una coca, i sé ei que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

S'haurà de fer passar per una oca
Si no, se'm menjaran aquestes locas
O disfressar-se de foca
Sols pensar-ho em fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant.

Ens és igual si n´hi ha molta o poca
Perqué ens agrades
més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
I si ara t'atrapem et mengem tota

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons

M'hauré de fer passar per una coca
Si, no se't menjaran aquestes locas
O disfressar-me de foca
Sols pensar-ho ens fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant
Sóc, de totes, la més elegant
Es la coca de Sant Joan

Núm. III - Juny 2011 - Extra St. Joan









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada