EL POBLAT IBÈRIC DELS VILARS

Avui farem una mica de cultureta, que no fa mai mal, traurem la pols al llibre d’història i repassarem  algun d’aquells temes que fa temps que tenim oblidats.  Aprofitarem la gran sort que tenim de tenir tant prop de casa un jaciment ibèric dels més interessants de Catalunya: Els Vilars. A quatre kilòmetres de la població d’Arbeca i de camí cap a Vilanova de Bellpuig per la carretera C-213 torbarem indicadors que ens permetran arribar en cinc minuts de cotxe al poblat fortificat dels Vilars.
La fortalesa dels Vilars d'Arbeca, 750 a.C.-325 a.C., constitueix un conjunt arqueològic excepcional, especialment per les seves defenses, muralla torrejada, "chevaux-de-frise" i fossat, únic en el panorama peninsular i europeu de la Primera Edat del Ferro i la Cultura Ibèrica.
La fortalesa fou habitada ininterrompudament durant 400 any. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenats així pel costum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.  Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes. El poble ilerget fou un dels més destacats del món ibèric de l'actual Catalunya, ja que contro
lava gran part de les actuals comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i les terres orientals de l’Aragó.
És sorprenent que la fortalesa fos aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa. Des d’un primer moment va ser concebuda en els seus trets urbanístics i defensius bàsics. Una muralla de cinc metres d’amplada, una dotzena de torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat la feien pràcticament inexpugnable. El urbanisme interior s’organitzava radialment al voltant d’una plaça presidida per una gran cisterna. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral.lel a aquesta. Hom calcula que potser hi vivien entre 175 i 200 persones i molt probablement hi hauria la residència d’un cabdill.
El recinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Alguns autors suposen que la causa fou que el reduït espai interior, la muralla, el fossat i les defenses es van convertir segles més tard en un obstacle per al seu creixement. Ves a saber...!!
Des de 1985, La Universitat de Lleida escava aquest  conjunt arqueològic excepcional que l’any 1998 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.  Us ho voleu perdre..??.
Si us interessa el mon dels  Ibers, no deixeu de visitar la Ciutadella Ibèrica de Calafell (jaciment d’Alorda Park), quasi a la mateixa platja. L’adreça és carretera C-31 (direcció Vilanova i la Geltrú) km 141, al costat de la discoteca Louie Vega. Les coordenades de situació per GPS són: 41º 11’ 28’’ N / 1º 34’ 55’’ E. És un poblat en part reconstruït que ens permet veure com era la vida quotidiana d’aquell poble. Organitzen moltes activitats obertes al públic.
Us recomano que al fer la visita preneu tiquet amb  visita guiada i demaneu informació.
Allí vàrem fer tota la família un curs de filar i teixir a l’estil iber i ens ho vam passar d’allò més bé.

El mon iber us sorprendrà.

 Deixeu-vos seduir.

Agusti.hernandez@correos.com

Núm III - Juny 2011