Em va cridar l'atenció i en arribar a casa vaig buscar per internet informació sobre Nuredduna. Si es veritat que sabia que a Palma hi ha un carrer que es diu així, ja que hi ha una parada d'autobús que utilitzo de vegades, pero no sabia la llegenda de Nuredduna.
Nuredduna és (més ben dit, era) una sibil.la (personatje mitològic) creada per l'escriptor mallorquí (de Pollença) Miquel Costa i Llobera. Costa i Llobera fou un escriptor important en l'època (principis del segle XX), ja que el van nombrar "Mestre del gai saber", al guanyar tres premis dels Jocs Florals. Va plasmar el mite de Nuredduna en el seu poema "La deixa del geni grec", dins del llibre "Tradicions i fantasies". Aquest poema es va convertir en òpera l'any 1947 amb llibret de Miquel Forteza y música d' Antoni Massana.
Nuredduna vivia en el poblat talaiòtic de Ses Païsses, a la zona d'Artà (nord est de l'illa), i era neta del sacerdot de la tribu.
Un dia va arribar navegant Melesigeni, entre altres companys, que fou capturat i fet presoner, amb l'intenció d'oferir-lo en sacrifici als déus de la tribu.Com provenia de terres hel.lèniques, Melesigeni parlava llengua forastera i Nuredduna noentenia res. Malgrat això, en el seu captiveri, ell tocaba la lira, i la seva música si que era entesa, com també el que transmitia la seva mirada.Amb tot això, Nuredduna es va enamorar d'ell.
Desobeïnt al seu propi poble, el va ajudar a escapar. Melesigeni va poder fugir, però ella ho va haver de pagar. La seva condemna fou èsser lapidada. Mentre era apedregada, i abans de l'últim al.lè, les pedres li van dir: "Per un batec de l'ansia amb què ton cor expira, daríem les centúries de calma que tenim."
Nuredduna es va arrossegar malferida fins a les coves on es va amagar el seu estimat, arribant a morir abraçada a la seva lira, aquella que habia fet que s'enamorés d'ell malgrat no entendre ni una paraula del que deia.
Costa i Llobera explica perquè tria el nom de Nuredduna per a un dels seus personatjes: "Aquest nom l'he format sobre el mot "nur", que en llengües antigues de l'Orient significa foc, per la qual cosa fou anomenada Nura pels fenicis l'illa de Menorca, on sigularment abunden els talaiots, monuments que encara es diuen nuraghe a l'illa de Sardenya. Així Nuredduna ve a esser com una personificació del foc sagrat de la raça, la seva sacerdotessa poètica. Li he donat caràcter sibil·lític per lo arrelada que està a Mallorca la tradició de la Sibil·la".
La llegenda de Nuredduna ha conseguit traspassar la realitat de la ficció, ja que n'hi ha que diuen, que en les nits d'estiu, quan el cel està clar i la lluna brilla intensament, es pot veure per les coves d'Artà la figura d'una jove que duu una lira i que entre cants, mira l'horitzó esperant que la mar li dugui de nou el seu amor, l'amor al qual va entregar la seva vida i el que la va convertir en llegenda.
Mónica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada