N'hi ha qui s'encaparra en dir que no parlen català a Mallorca, que ells "xerren baleà", però la veritat es que ens entenem quan parlem, i jo, ho faig en català (tot i que cada cop se m'escapen més expressions mallorquines, i això que no el parlo amb la meva familia política, però si a la feina.)
També hi ha gent que quan veuen que no parlo mallorquí, em canvien i se'm dirigeixen en castellà, jo els dic rient que segueixen en mallorquí, que els entenc, i em diuen (en castellà) que es imposible, que català i mallorquí no son el mateix.
El tema de la llengua, més ben dit, de com denominar a la llengua, está constantment en boca de tots. En el tema de la vaga de docents, on uns hi volen veure procatalans vs. probalears (tot i que aquests la major part del temps "xerren foraster"),i també en el tema delmèrit o requisit del català en la funció pública.
Qui s'ha proclamat com a defensor de baleà (com a llengua diferent del català) es el circulo balear, una fundació, una mica dels temps de "paquito", que només veient la seva pàgina web ja donen ganes de sortir corrents, ja que es poden llegir paraules tals com "adoctrinament", paraula molt propera al ministre Wert.
A molts dels membres d'aquesta associació se'ls considera forasters( tot aquell que no és balear se'l tracta de foraster) per bona part dels mallorquins.
Dels trets del mallorquí que m'agraden més, hi ha l'article salat, i si em fecin triar una expressió, triaria "barco de rejilla".
El barco de rejilla és una expressió que utilitzen els que parlen mallorquí, quan algú no vol parlar mallorquí o els desprècia la llengua, els i diuen: Sino t'agrada, barco de rejilla (crec que tothom entén l'expressió, una rejilla, o reixa, s'enfonsa).
El català es parla a Mallorca des del temps de la conquesta de Mallorca al s.XIII, aquesta fou repoblada per gent sobretot de Rosselló o de l'Empordà, d'aquí a que es conservin trets dialectals comuns, ja que per exemple l'article salat s'utilitza a algunes zones del empordà.
Tot i així, dins de l'illa de Mallorca solament, hi ha varietats en el parlar, per no dir ja les diferències amb el parlar de la resta d'illes. No parla igual un de Palma, que un de Manacor o de Pollença, i com passa a molts llocs, no parlen igual a ciutat que a poble. El parlar dels de poble és molt tancat i de vegades costa una mica d'entendre.
A la conclusió a la que arribo és que, els que parlen mallorquí, veuen amenaçada la seva llengua pel català "normatiu", el de Pompeu Fabra. No es que vulguin parlar castellà o que vulguin que a l'escola només s'ensenyi castellà, sino que el que no volen és que se'ls imposi el català normatiu.
He pogut comprobar que, parlant el meu català de Lleida, la gent no se sent tant amenaçada, i fins hi tot els agrada veure que a Lleida (i sobretot, si parlo de poble) hi ha moltes paraules o expresions que s'asemblen molt, per no dir que són iguals.
Mònica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada