CIÀTICA

El nom d’aquest trastorn nerviós prové del nervi ciàtic, el nervi més ample i llarg de tot el cos. Aquest nervi comença en diversos nivells de la columna vertebral i les seves ramificacions s’uneixen per formar un sol tronc nerviós. La seva funció en el cos és transmetre els impulsos nerviosos per realitzar la majoria dels moviments de tota aquesta zona corporal
Aquest nervi s’estén cap a la genoll i aquí es divideix en dues petites branques les quals continuen cap al peu. El seu llarg recorregut i grans dimensions fan al nervi ciàtic particularment vulnerable a la pressió o dany, provoca, quan hi ha trastorns, un dolor intens especialment que comença a la zona lumbar i s’estén pels glutis, cuixes i cames fins arribar al peu.

Què provoca aquest trastorn?

Qualsevol dany, pressió excessiva, espasme muscular, estrebada a l’esquena o inflamació que afecti el nervi ciàtic, pot desencadenar la ciàtica, però en la majoria dels casos, l’origen del problema sol ser un disc vertebral afectat (hèrnia discal o intervertebral). Generalment aquest patiment no és perillós, però el dolor de la zona lumbar de l’esquena és una important causa d’incapacitat.La ciàtica (lumbago) és la inflamació i/o compressió del nervi ciàtic. I per a comprendre això es pot imaginar que els nervis són com un sistema de cables que baixen des del cervell per l’interior de la columna vertebral. Les vertebres són peces perfectament ben articulades i disposades al llarg de la columna vertebral entre les quals hi ha un disc gelatinós encobert per una xarxa fibrosa que serveix de amortidor i evita el desgast d’aquestes peces.Quan per esforç o debilitat de les cèl·lules s’esquinça aquesta xarxa fibrosa, la gelatina del disc surt del seu lloc i la vèrtebra comprimeix un “cable” nerviós. Aquesta és una de les principals causes de la ciàtica: la que es coneix com hèrnia de disc

Causes que provoquen aquest trastorn són:

.- La manca de magnesi, el qual és un mineral que enforteix i nodreix les fibres nervioses i musculars.
.- La manca de vitamines del complex B, degut a una alimentació inadequada.
.- L’acumulació de toxines en les articulacions, entre elles l’àcid úric.

Remeis i cures:

En la majoria dels casos aquest trastorn és tractat a nivell simptomàtic i d’una manera casolana i conservadora, utilitzant remeis naturals, en general pomades i ungüents fets a base de certes herbes medicinals per alleujar el dolor i relaxar el nervi. A continuació s’esmenten algunes de les herbes que poden servir per a aquest trastorn.
L’àrnica alleuja el dolor local. L’oli de cajeput, l’espígol, el ginebre i el romaní es poden utilitzar per alleujar el dolor. Aquests olis essencials de l’aromateràpia es poden combinar amb un bon massatge per a donar resultats molt favorables. També poden usar-se amb un difusor o vaporitzador per relaxar-se. Els banys calents amb aquestes essències són ideals. N’hi ha prou amb unes gotetes de cadascuna d’elles a la banyera.

Les herbes que s’expliquen a continuació es poden prendre ja sigui en forma de te o tintura.

.- El salze (sauce): poderós analgèsic natural, component de l’aspirina (àcid salicílic). És la millor alternativa a l’aspirina ja que, a diferència d’aquesta, no danya la mucosa gàstrica. Al mercat hi ha uns comprimits que es diuen Herbasprina Forte de la casa Eladiet. Si voleu fer una beguda d’aquesta planta, poseu-la a macerar durant la nit, 50 grs. d’escorça en un litre d’aigua. Després, feu-la bullir durant 15 minuts i deixeu reposar. Cola i pren-ne 3 tasses per dia, preferentment després dels àpats. No utilitzar en cas d’embaràs.

.- La cua de cavall: aquesta planta és un excel·lent diürètic. Neteja i desinflama les vies urinàries i ajuda a eliminar l’àcid úric i altres impureses que s’acumulen en les articulacions i l’organisme, a més que estimula l’activitat del sistema immunològic. Seguiu el procediment anterior per fer-ne una beguda i pren-ne 3 tasses per dia.

Quan la ciàtica és ja un trastorn més seriós, és necessària una intervenció quirúrgica per treure el disc lliscat o la prominència òssia artrítica, de manera que es pugui alleujar la pressió en el nervi. En tot cas, sempre és recomanable la opinió d'un especialista.

Mercè