diumenge, 23 de desembre del 2012

Concepción Arenal

Concepción Arenal
Ferrol, 31 de gener de 1820 — Vigo, 4 de febrer de 1893)

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social i va esdevenir una important sociòloga, pedagoga i assagista gallega del segle XIX.
Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, es reclogué amb els seus fills a Potes (Santander), on escriví dos dels seus treballs més coneguts: La Beneficencia, la Filantropía y la Caridad i el Manual del Visitador del Pobre, que assoliren un èxit immediat.
Va publicar nombrosos assaigs sobre temes sociològics i va ser força activa en l’organització d’obres d’assistència social . Ja coneguda i admirada internacionalment, l’any 1864 el govern espanyol li va concedir el càrrec de visitadora general de presons de dones, que exercí durant el regnat d’Amadeu de Savoia i la Primera República Espanyola.
En moltes de les seves obres (més de vint llibres i diversos centenars d’articles) tractà del paper de la dona en la societat (La mujer del porvenir, La condición de la mujer en España), de problemes educatius intentant de desvetllar l’interès de la gent per l’educació del poble (La instrucción del pueblo), d’organització social (Cartas a un obrero, Cartas a un señor) i dret internacional (Ensayo sobre el derecho de gentes), la seva producció més important es troba en els nombrosos i coneguts estudis de ciència penal, des d’una visió sociològica i antropològica i realista. En aquest àmbit destaquen Las colonias penales de Australia y la pena de deportación i la fundació de la revista La voz de la caridad, dedicada als estudis penitenciaris, entre d’altres.
“Abrid escuelas y se cerrarán cárceles. “ 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada