ARFA

Si ens traslladem al Segle XVII, podríem dir, que Arfa va ser un cau de Bandolers, pel conegut Trucafort.

Per la situació, Arfa, es torba entre la Seu d’Urgell, el país veí d’Andorra i França, entre les muntanyes i serralades, era un lloc propici pels bandolers i altres personatges d’aquell temps, ara mateix podríem dir que el context actual es ben diferent. Però si voleu gaudir de la natura, tranquil·litat i  paisatge no dubteu anar a visitar Arfa, el poble de les cireres.....

El poble d'Arfa es troba sobre un tossal rocós damunt del riu Segre, a 668 metres d'altitud, rodejat de prats i boscos. Situat cinc quilòmetres al sud de la Seu d'Urgell, hi viuen poc més de 150 persones. Vila d'història mil·lenària, de carrers costeruts i laberíntics, allotja un valuós patrimoni arquitectònic i gaudeix d'un interessant entorn natural. Arfa, el poble de les cireres, és una vila tranquil·la i acollidora, allunyada de la carretera general, on encara podem sentir l'autèntic sabor rural.

La mil·lenària vila d'Arfa va néixer gràcies a la seva estratègica ubicació damunt un esperó rocós sobre el riu Segre, dominant un dels camins que comunicaven la Seu amb el sud del comtat d'Urgell. D'Arfa ja n'hi ha constància documental l'any 839, a l'acta de consagració de la catedral, on apareix amb el nom d'origen preromà Assoa (esbarzer), que es transforma en Asfa (segles XII i XIII) i, finalment, en Arfa.

A l'Edat Mitjana, comtes i bisbes es van disputar el control de l'anomenada muntanya o penya d'Arfa. L'Església va guanyar finalment la partida i Arfa va pertànyer al Capítol Catedralici d'Urgell fins al XIX quan, amb la desamortització, va passar a mans dels seus vilatans.
A principis del segle XIII es reconstrueix o rehabilita una antiga fortalesa o torre, el Castell Genís, que ja existia al punt més alt.

Una passarel·la de fusta permetia creuar el riu fins que es va construir el pont, l'antiguitat del qual no està clara. Alguns experts el situen, per la seva morfologia, en els segles XII – XIII . o el de l'any 2011), encara està en servei, un cas excepcional a tot el curs del Segre.
La torre, que també feia de presó, va patir un destí diferent, doncs l'any 1786 un terratrèmol la va afectar tant que l'any següent la van haver d'enderrocar del tot.
El pont (comunicacions), la torre (seguretat) i l'aigua van fer que Arfa fos un important centre comercial i industrial medieval, especialment en la confecció de teixits en diversos telers. Al poble hi havia diverses botigues de roba i de queviures. Les cases es van anar distribuint en forma circular al voltant de la torre, probablement formant un el seu dia una vila closa de caire defensiu. Apartada d'aquest nucli es va construir (segle XII) l'església parroquial de Sant Serni, d'estil romànic, que amb diferents modificacions ens ha arribat fins a avui. El campanar, de curiosa forma octogonal en la part superior, data de 1707 i, segons la tradició, la seva construcció la va sufragar un vilatà que s'havia enriquit a les guerres dels Països Baixos. El rellotge del campanar, del 1816, que encara es conserva, fou fet per un rellotger d'Ordino.
Un altre element patrimonial destacat d'Arfa és el pou de gel, propietat del Capítol d'Urgell, que el va fer construir a mitjan segle XVII per abastir els canonges de manera exclusiva.
Amb una història tan llarga, el poble ha viscut moltes vicissituds històriques. Probablement, des de la penya d'Arfa hauríem vist passar Anníbal amb el seu exèrcit amb elefants en el seu camí Segre amunt en direcció a Roma. O com arribaven famílies gascones buscant refugi tot fugint de les guerres de religió a França o de la croada contra els càtars. Els llibres d'història també ens parlen de com Arfa va esdevenir, durant els segles XVI i XVII, un important cau de bandolers,.
Les Bordes d'Arfa són diverses  situades al llarg del camí ral de la Seu, dins el terme d'Arfa. Rodejades de prats i al peu dels boscos, les Bordes d'Arfa apleguen paisatge, natura i caràcter rural.
Riu, prats, horta i bosc, aquests quatre elements configuren les característiques de la gastronomia arfenca: plats d'elaboració senzilla però saborosa, basada en uns productes d'alta qualitat. El famós trinxat de verdura (típic plat de muntanya pensat per als hiverns pirinencs, amb patata i col trinxats acompanyades de rosta -cansalada viada- i arengada), els estofats de senglar o de llebre, el farcit de carnaval (un embotit fet amb ou), la vianda (escudella), l'arròs de muntanya i, per fer honor a la història, un bon grapat de les famoses Cireres d'Arfa. Ah! i quan plou cargols, i a la tardor bolets i castanyes.
Pel que fa a la producció artesana, l'històric molí d'Arfa, situat al costat del Segre i del pont, perviu en una ferreria que encara treballa la forja del ferro a la manera tradicional.

Arfa ofereix grans possibilitats per a no avorrir-se: podem fer caiac o piragüisme al Segre, al voltant del pont; o bé excursions en bici, a peu o a cavall per diversos camins senyalitzats. El riu també és apte per a la pesca, i les seves riberes ofereixen bones possibilitats per als amants de l'observació d'ocells. ,  a la tardor, els boscos d'Arfa s'omplen de bolets.

    Mercè