Sant Joan

Sant Joan se celebra just al començar l’estiu (del 23 de juny, dia del solstici d’estiu, al 23 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor). L’estiu és l’estació més càlida i seca de l’any, en aquesta època el Sol és ple, el temps és més assolellat, els dies són més llargs i els nits més curtes, L’estiu és l’estació festiva per antonomàsia, potser perquè antigament s’hi concentraven les festes relacionades amb la collita i també les festes patronals i perquè en l’actualitat és el temps principal de les vacances escolars i laborals.

El 24 de juny, Sant Joan, se celebra el dia més llarg i també la nit més curta (el 23 de juny) de l’any, coincidint amb el solstici d’estiu. La nit del 23 es fa una revetlla amb fogueres, danses, petards i coques, Hi ha moltes tradicions populars que fan que aquesta sigui una nit màgica, una nit de follets, bruixes i altres personatges mitològics. De fet, hi ha la creença de que en aquesta nit pot passar de tot....

La festa de Sant Joan està immersa dins un calendari festiu molt estiuenc. Al llarg de tot l’estiu i prenent com a punt de partida la festivitat de Sant Joan, se celebra a moltes poblacions catalanes un seguit de festes majors i festes patronals relacionades amb la collita, amb el bon temps i amb l’agraïment als sants pels fruïts que dóna la terra.

QUÈ ES CELEBRA?

Es podria dir que les festes del solstici d’estiu són festes molt arrelades a tota la Península Ibèrica i, especialment, a Catalunya. Solen ser festes que tradicionalment giren al voltant del foc: les festes de la nit de Sant Joan solen acompanyar-se de fogueres, falles i petards a tota Catalunya.

L’origen de les fogueres es troba probablement en el desig d’imitar i renovar el foc del Sol i d’apartar les sequeres per assegurar així una bona acció dels principals elements de la natura: l’aigua, la terra, el vent i el foc.

EL SENTIT MAGIC DE SANT JOAN:

Sant Joan és una festa carregada de sentit màgic i es relaciona amb tres dels quatre elements fonamentals de la natura: l’aigua, l’aire i el foc.

L’Aigua:

L’aigua és un element fonamental per la vida i les seves propietats són, especialment el dia de Sant Joan, purificadores a l’igual que el foc, però, a diferència d’aquest, l’aigua és un element identificat amb la vida i la fertilitat. Aquest fet ha donat lloc a tradicions com el fet anar-se a banyar en un llac, al mar o en un rierol quan toquen les campanades de les dotze de la nit del dia de Sant Joan.

L’Aire:

L’aire acostuma a estar representat per les herbes, grup alhora màgic per les seves propietats. Es diu que l’aire és bo perquè purifica tant els camps com les persones. La gent del camp pensa que l’aire difon el gebre per tots els llocs aconseguint que el vent netegi els boscos i totes les coses..

El Foc:

El foc és l’element principal de la festa de Sant Joan. El foc prové del sol i és la seva representació a la terra. El foc també és un símbol de la passió animal i de la força espiritual. Dins de les manifestacions relacionades amb el foc que es produeixen per Sant Joan destaquen les fogueres, les falles i la moderna pirotècnia.

Les bruixes:

L’Església va perseguir les bruixes fins passat el segle XVIII. Les bruixes eren persones que tenien poders màgics, que coneixien els poders curatius de les herbes... i que tenien, molt probablement, la mateixa saviesa que un monjo o un clergue. L’Església va decidir que tota aquella gent que tenia coneixements en la confecció d’ungüents o bàlsams mal adquirits (és a dir, fora del context dels monestirs) havien de ser considerats “bruixots o bruixes”.

Aquestes bruixes havien estat considerades com a Déus o Deesses abans de l’arribada del cristianisme i probablement es tractava de les anomenades “dones d’aigua”. En general, dones d’una gran bellesa que l’Església es va encarregar de mostrar-les com a dones velles, lletges i malvades. Les bruixes tenen dos dies importants de reunió al cap de l’any:  el vint-i-quatre de juny (Sant Joan) i el trenta-u de desembre (Sant Silvestre).

Fogueres – la foguera és un element d’immolació perquè totes les coses velles són llençades al foc per a que tinguin un nou camí, una nova vida. Actualment es fan fogueres tant a les ciutats com a les àrees rurals. Hi ha la tradició de saltar per sobre les fogueres, donar-hi tombs, ballar al costat... però sempre amb el mateix significat: la persona que ho fa quedaria, segons les creences populars, guarida de malalties, trencaments d’ossos, cremades o altres mals.

Les fogueres es fan amb mobles vells, fustes, papers i cartrons que els nens i nenes recullen per les cases. Tot aquest munt d’andròmines s’acostuma a coronar amb un ninot ple de palla o roba vella. És costum que quan el foc ja crema ben fort i abans que arribi al ninot, els nens petits l’apedreguin per tal que caigui a la foguera i es consumeixi. Aquest ninot simbolitza el mal temps que acaba amb l’entrada de l’estiu però també personifica a determinades persones a qui no es vol veure mai més.

 Núm. III - Juny 2011 - Extra St. Joan