TARTINI va néixer a Pirano (actualment anomenada Piran a Eslovènia)m una ciutat a la península d’Istria en aquell temps de la República de Venècia. Pel que sembla els pares de Tartini volien que fos un sacerdot, i va estudiar primer a ‘escola de l’oratori de Sant Felip Neri i després, a Capo d'Istria va completar els estudies al col·legi “Dei Padri Delle Scuole”, entre altres matèries va estudiar música i violí. No va voler fer-se Franciscà i va marxar a estudiar dret a la Universitat de Pàdua, on va destacar de manera brillat. Volia continuar estudiant a París o Nàpols, però es va enamorar d’Elizabetta Premazore, una dona més gran que ell a la que donava lliçons, u que pertanyia a la família del Bisbe de Pàdua, Giorgio Cornaro. És casà en secret i aquest matrimoni va comportar la seva desgràcia, va haver de fugir cap a Roma disfressat de pelegrí, tement les represàlies de la família d’ella. La seva fuga va continuar per diversos llocs i va acabar quan va entrar en el convent dels caputxins a Assis i així va poder escapar del processament. Allà va dedicar-se entre altres coses a tornar a tocar el violi i a rebre lliçons del pare Boemo, cèlebre organista d’aquest convent, i així complementà la seva formació musical.
Un dia que tocava el violí en el cor de l’església, un cop de vent s’endugué les cortines que els resguardaven, va ser reconegut. Tartini es veia perdut la sorpresa la va tenir quan va saber que el Bisbe l’havia perdonat i volia que tornés al costat de la seva dona a Pàdua.
De retorn a Pàdua va ser sol·licitat perquè formés part d’una acadèmia que volia crear el Rei de Polònia. Sembla ser que va escolar el famós violinista, Veracini i impressionat per la seva tècnica innovadora va deixar la seva esposa a Pirano, amb el seu germà, i es retirà a Ancoca a aprofundir en l’estudi del violí.
A partir del 1714 ja havia creat una nova manera de tocar, especialment el que es coneixeria com el “TO DE TARTINI” potenciant la ressonància de la tercera nota de l’acord tot fent sentir les altres dues notes.
L’habilitat de Tartini va millorar enormement i el 1721 va ser designat a director de l’orquestra de Sant Antoni de Pàdua, una de les millor d’Itàlia, formada per un quaranta músics. El 1726, Tartini va iniciar una escola de violí que va atreure estudiants des de tota Europa.El 1732 va anar a Praga amb motiu de la coronació de l’emperador Carles VI, després estigué tres anys amb el seu amic Antonio Vandini, violoncel·lista al servei del comte Kinsky i retornar a Pàdua. Gradualment, Tartini es va anar interessant per la teoria de la música, l’harmonia i l’acústica i des de 1750 fins al final de la seva vida, va publicar diversos tractats, una obra coneguda seva ser “TRI DEL DIABLE”
S’explica que Giuseppe Tartini va compondre la seva “Tri del diable” el 1713, inspirada per un somni on va veure el maligne al peu del seu llit tocar una melodia en el seu violí, en despertar, va començar a transcriure en el seu paper pautat i malgrat la seva bellesa, pel que sembla no era res comparat amb que realment arribar a escoltar en el seu somni.
Al monestir de Sant Francesc d’Assis es va trobar un escrit de Tartini, pel que sembla seria una carta dirigida a Joseph – Jerome De La Lande (astrònom Francès) en que es podia llegir “UNA NIT, EL 1713, VAIG SOMIAR QUE HAVIA FET UN PACTE AMB EL DIABLE I ESTAVA A LES MEVES ORDRES. TOT EM SORTIA MERAVELOSAMENT BÉ, TOTS ELS MEUS DESITJOS EREN ANTICIPATS I SATISFETS AMB ESCREIX PEL MEU NOU SERVENT. VA PASSAR QUE, EN UN MOMENT DONA, LI VAIG DONAR EL MEU VIOLÍ I EL DESAFIAR A QUE TOQUÉS PER A MI ALGUNA PEÇA ROMÀNTICA, LA MEVA SORPRESA VA SER ENORME QUEN HO VAIG ESCOLTAR TOCAR, AMB GRAN BRAVURA I INTEL·LIGÈNCIA, UNA SONATA TAN SINGUAL I ROMÀNTICA COM MAI ABANS HAVIA SENTIT, TAL VA SER LA MEVA MERAVELLA, EXTASI I LETI QUE VAIG QUEDAR BOCABADAT I UNA VIOLENTA EMOCIÓ EM VA DESPERTAR, INMEDIATAMENT VAIG PENDRE EL MEU VIOLÍ DESITJANT RECORDAR ALMENYS UNA PART DEL QUE RECENTMENT HAVIA ESCOLTAT, PERÒ VA SR EN VA. LA SONATA QUE VAIG COMPONDRE LLAVORS ÉS, PER LLUNY, LA MILLOR QUE MAI HE ESCRIT I ENCARA LA DIC “LA SONATA DEL DIABLE” PERÒ RESULTAR TAN INFERIOR AL QUE HAVIA SENTIT EN EL SOMNI QUE M’HAGUÉS AGRADAT TRENCAR EL MEU VIOLÍ EN TROSSOS I ABANDONAR LA MÚSICA PER SEMPRE.....”
No és l’únic cas de melodies inspirades o dictades pel mateix diable, l’aspecte patibulari de Paganini (violinista Genovès) les seves excentricitats i l’habilitat que tenia per tocar el violí, van contribuir a estendre la llegenda que el famós compositor havia fet un pacte amb el dimoni. La música per a violi de Tartini amb la seva tècnica complexa es d’una gran bellesa i sensibilitat, i una mostra es la “sonata del diable” que mai te canses d’escoltar, es una “joia” que ens regala el Barroc i que segur que a tots i totes es agradarà
¡visca la Musica!
Paraula d'una stone
HARMONIA MUNDI – HMV907213
TARTINI THE DVIL’S- SONATA- ANDREW MANZE (SOLOVIOLIN)HYPERION CDD22061 (2CD)
GIUSEPPE TARTINI
THT DEVIL’S TRILL, AND OTHER VIOLIN SONATAS
THE LOCATELLI TIRO
ELIZABETH WALLFISCH-VIOLIN
RICHARD TUNNICLIFFE- CELLO
PAUL NICHOLSON- HARPSICHORD
EN BOTIGA HARMONIA MUNDI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada