Hermes, missatger dels déus.

De totes les divinitats del panteó grec, Hermes és sens dubte una de les més complexes i riques en matisos. Hermes és la divinitat protectora de coses tan aparentment dispars com el comerç, els robatoris, els camins, els missatgers, els somnis i les portes. En realitat, tots aquests àmbits comparteixen una característica comuna: suposen un canvi d'algun tipus. El comerç és l'intercanvi d'uns béns per altres; el robatori és un intercanvi forçós a canvi de res; un camí és la via per canviar de lloc; el missatger és l'encarregat d'intercanviar paraules entre dos individus o dues comunitats les portes són el límit entre un lloc i un altre; el somni és el canvi entre la vigília i un estat diferent. Podem deduir, per tant, que per als grecs, Hermes era el déu dels canvis de tota mena.

Per norma general, Hermes és representat com un jove bell, més gràcil que fornit, tocat amb un barret i amb un parell d'ales, bé en les seves sandàlies, bé directament en els peus, que li permeten volar. És un déu ràpid, que es mou amb facilitat entre el món de les divinitats i el dels mortals, i com a tal és el missatger dels déus, encarregat de portar les ordres de Zeus allà on el pare dels déus li ho ordenés. A més de missatger, Hermes és el déu psicopompos, l'encarregat de conduir les ànimes dels morts fins a l'entrada del regne d'Hades. L'arma característica d'Hermes és el caduceu, una vara que ha estat representada amb multitud de formes ia la qual s'atribuïa el poder de dormir a déus i mortals així com de servir perquè el seu portador pogués dirigir fins al Hades les ànimes dels morts .

Hermes va néixer com a fruit de la unió entre Zeus i Maya, una de les filles del gegantí Atles. El jove déu va néixer en una cova a la muntanya Cilene, en la salvatge Arcàdia. Als pocs dies del seu naixement, el déu va demostrar la seva precocitat escapant del seu bressol i tirant a caminar pels camps. D'aquesta manera, va arribar al lloc on el seu germà Apol·lo pasturava els seus ramats de vaques i bous. El jove Hermes va decidir robar els bous d'Apol·lo i tancar-los en una cova, de manera que el déu no pogués trobar-los. Un cop perpetrat el robatori, Hermes va tornar a la seva cova a Cilene.A l'entrada va trobar una tortuga, i en observar la forma de la seva closca concebre una idea. Va matar l'animal i, després de buidar la seva closca i tensar sobre ell una sèrie de cordes fetes amb budells de bou, va inventar la lira. Fet això, va tornar al seu bressol i es va quedar adormit.
  Quan Apol·lo va descobrir el robatori dels bous, va utilitzar els seus poders endevinatoris per esbrinar qui havia estat el culpable. Una vegada descobert que havia estat el petit Hermes, el déu Apol·lo va exigir a Zeus que es fes justícia. Mayava tractar d'exculpar al seu fill adduint que una criatura tan petita que encara dormia al seu bressol no podia haver perpetrat un robatori semblant. Zeus no es va deixar enganyar pel tendre aspecte del nen i va exigir a aquest que tornés a Apol·lo seus bous. Hermes, doblegat davant l'autoritat del seu pare, va conduir a Apol·lo fins a la cova on hi havia amagat els bous. Apol·lo, però, fascinat davant l'invent de la lira i les seves possibilitats musicals, va oferir al petit déu tot el seu bestiar a canvi de l'instrument musical, tracte al que Hermes va accedir gustós. A més dels bous, Apol·lo va regalar a Hermes el seu bastó de pastor, una vara amb la qual el jove déu va construir la seva arma predilecta i símbol per excel·lència: el caduceu.

Hi ha poques llegendes que tinguin a Hermes com a protagonista absolut, sent molt més freqüent que aquest déu realitzi el paper de personatge secundari. Normalment, Hermes actua a les ordres de Zeus, bé com a missatger, bé en algun altre paper.

Antoni Boneu (Unitat de Distribució)