Casar…..

Fa uns quants anys, els productes amb reemborsament portaven una lliurança  agafada al enviament, n’hi havia de tres tipus, la normal  (G1) i el ingrés al compte que tenien dos colors, una de groga i una de blanca que es deien (G1OIC).

En el moment que arribava el enviament a la unitat s’havia d’entrar, portaven un taló que es deia “Ficha de Control”, on hi havia l’import del reembors, les taxes corresponents de gir, el remitent i destinatari, aquest document s’enumerava correlativament cada mes del 1 al ….. i es feia dos diferències entre els de la unitat i els serveis rurals, que aquests començaven per exemple 1000….. també portava la data de entrada a la unitat.  L’imprès tenia una còpia, on la part de la ficha control es guardava per després “casar”.

Una vegada entregat l’enviament i cobrat l’import, es procedia a fer el gir, a la ficha control s’anotava el número de gir i data de confecció. Una vegada fet això es separava l’original de la ficha control de la lliurança  i es procedia a CASAR amb la còpia guardada.

Una feina molt i molt avorrida, on molt dels companys deien que els donava son fer aquesta feina.

                                                                                                                                            Mercè

G20

Si parlem de G20, el podríem definir com: El grup de vint anys (G-20) és un espai de reflexió i un fòrum per a la cooperació, on els països membres discuteixen temes relacionats amb el sistema financer internacional, estabilitat econòmica i el creixement. Participen els països industrialitzats i les economies emergents. aquest grup de països és crea per als voltants de 99, amb els primers integrants del G7,

Però aquesta definició no es de la que volem fer memòria, a Correos des de fa moltes dècades hem tingut i tenim impresos amb aquest nom, tots ells relacionats amb l’enviament de diners, però el G20 acompanyat del G21, va ser un dels impresos més importants contablement parlant, mes coneguts com “la sabana o llençols”, la seva funció era contabilitzar dia per dia els moviments dels girs ordinaris, urgents, ioc, fnass, etc... tant de admissió, pagament o retornats, on temps enllà els mes agosarats de la historia eren capaços de sumar sense calculadora les sumes amb columnes i quadra’n tot el sistema contable de l’oficina.

També dir, que la nostra oficina està en un grup que es diu G18 actualment, algun temps també vam ser G20, on formen part les oficines de la gerència amb mes ingressos o categoria important.

Així doncs..... es veu que aixó de la globalització, nosaltres contablement i de representació ho tenim ja fa molts anys.... casualitat o no, el G20 i el G21, va desaparèixer amb arribar l’era informàtica, on el sistema ja té totes les dades i no fa falta anar l’últim dia del mes a la tarda a l’oficina per quadrar contablement .

Com de “G” ni hi han molts un altre dia parlarem d’aquells que possiblement el nostre record sigui mes present...

Visca el “G”

M-15

Si parlem de M 15, podríem confondre’ns amb una autovia o circumval·lació de Madrid, però no ens referim a aquesta capital o les vies públiques de cotxes, ben bé al contrari; des de fa anys un dels impresos que s’han fet anar més  a Correus és l’M15.

Avui ja quasi oblidat suposem que  li queden els dies comptats. Només fem ús per a les devolucions i unitats de repartiment.

Però l ‘M15, va ser un dels documents més importants a Correus i a la nostra feina el fèiem anar com l’aigua. Podríem portar la memòria fins a les “diligències ferroviàries” on aquells intrèpids companys ambulants anotaven de una població a l’altra – de vegades no més de 10 kilòmetres de trajecte-  tots els enviaments que s’havien de lliurar anotats individualment. Parlaríem per exemple dels valors, cartes certificades urgents, el paquet postal… etc, una cosa que avui quasi tenim oblidada. Ho feien tot amb màquina d’escriure manual, amb bona lletra i entenedora pels qui ho tenien que rebre ( o quasi sempre entenedora).

Els primers M15 no eren autocopiatius així que per poder fer còpia feien anar paper de calco donant-li milers de voltes fins deixar-lo ven desgastat, ja que aquest paper era molt difícil d’aconseguir. Els blocs s’agafaven amb pinces de paper, roba o qualsevol cosa que pogués servir.

També aquests impresos acompanyaven tots els despatxos que les oficines acuradament feien d’una a l’altra, anotant i detallant amb el mateix criteri. I per últim  farem menció a les llargues llistes a les unitats rurals, on l’M15 jugava a primera divisió, anotant, tot… i tots els enviaments que s’entregaven registrats, tots i tots…. Sense excepció

Avui l’informàtica, ens dona un pas gegant i les noves tecnologies ens permeten tindre una informació quasi al moment de tots els enviaments, per la qual cosa, els nostre company M15 es jubila.

Per cert, …. També era substitut, moltes vegades, de la mancança d’altres papers….

  

M.B.