SELFIES

Sembla poc discutible que la cultura dominant a occident és l’anglosacsona. En conseqüència el idioma predominant (a banda el nombre de persones que el parlen) és l’anglès. Com abans el francès, l’anglès ens aporta cada dia més paraules al nostre vocabulari. Moltes s’incorporen al nostre idioma perquè pot ser no tenen una traducció concreta. Màrketing seria un exemple. No és el cas, però, d’una paraula que diríem està fent furor: Selfies, que voldria dir “fer-se un mateix alguna cosa”. S’aplica darrerament al camp de la fotografia per explicar que ens hem fet una foto nosaltres mateixos i més concretament amb el telèfon mòbil. A l’anglès ja tenia el seu mot concret: Selfportrait. I aquí també tenim el sinònim: Autoretrat. Són les modes que tot ho canvien.

Autoretrat

L’autoretrat, en termes d’art, forma una disciplina pròpia. Al llarg dels temps molts pintors l’han practicat. Rembrant (documentats uns 90), Van Gogh (29), Frida Kahlo, , Picasso, Alberto Durero, Salvador Dalí, Leonardo da Vinci, Francisco de Goya, Edgar Degas, Miguel Angel, Claude Monet, Diego Velazquez, Matisse, Andy Wharhol, i un llarg etcètera tenen producció.

En l’art fotogràfic passa el mateix. Fotògrafs com Stanley Kubrik, Richard Avedon, Robert Mapplethorpe, Català Roca...tenen obres dedicades a ells mateixos.  

L’autoretrat, és una variant que pot resultar fins i tot divertida i de la que podem aprendre una mica més de fotografia. No hi ha una tècnica estàndard. Podem deixar volar la nostra imaginació i enginy.  L’únic necessari som nosaltres mateixos i una càmera. A continuació unes senzilles idees per començar.

Cámera a les mans

La manera més fàcil, és sostenir la càmera amb els braços amb l’objectiu mirant cap a nosaltres i un dit al disparador. Normalment serà una imatge del rostre i per tant l’objectiu que farem anar haurà de ser tipus angular (de 18 a 35) Si la màquina no te enfocament automàtic haurem de ser curosos en fixar prèviament la distancia i utilitzar una obertura de diafragma més aviat petita  per evitar sortir borrosos. Si la màquina te autofocus (avui dia quasi totes) només ens preocuparem de les condicions de llum, fons i el que és més important, quin angle expressió facial volem transmetre.

Trípode

Però podem ampliar les possibilitats utilitzant alguna ajuda. La més útil és el trípode. Ens possibilita augmentar el camp de l’escena i fer el retrat de rostre, mig cos o cos sencer, dempeus, asseguts, estirats a terra...com vulguem. Amb aquest sistema, a banda de les precaucions comentades en el paràgraf anterior,  no tenim possibilitat de prémer el disparador de la càmera, de manera que caldrà utilitzar el temporitzador (millor 10 segons per tenir temps de situar-nos) o el disparador a distància que moltes màquines ja tenen. En aquest darrer cas també convé ficar temps de demora al disparador, però no cal córrer a “posar”.

Trípode i mirall

A partir d’aquestes senzilles orientacions tècniques, podem ficar en marxa la nostra creativitat.

Un complement que ha estat molt utilitzat i que a mi m’agrada molt, són els miralls. Un mirall, multiplica l’escena. La versió més senzilla, seria fer-nos el retrat que incorpora a la mateixa màquina. Però si cerquem l’angle adequat –i un trípode o recolzament per la càmera- aquesta no sortirà.

Vidre de finestra

Una variant, són els vidres. En determinades condicions de llum, els vidres reflexen les imatges i a l’hora permeten veure l’escena de l’altre costat, de tal manera que podem aconseguir escenaris diferents, inversemblants, fins i tot surrealistes.

Ombra

Finalment, hi ha un altre tipus d’autoretrat que resulta més atípic, però que també te la seva vessant artística: Capturar l’ombra del fotògraf. En exterior molt ben il·luminats, podem fer una foto de la nostra ombra. Te importància la quantitat de llum per obtenir un bon contrast. Pot ser llum natural –el sol- o bé artificial com per exemple un lloc amb molts focus o faroles.

Així doncs, tenim moltes possibilitats per a fer fotografia quan estem sols i volem fer un retrat. Un bon aliment pel narcisista que pot ser portem a dins.

ACTIVITAT

ElCOP us proposa que ens envieu els vostres autoretrats. Amb càmera i imaginació. NO SELFIES. Podríem fer una galeria. Animeu-vos! Els podeu remetre a:  elcorreu.op@gmail.com

Rafel Baitg
(Fotografies Rafel Baitg)

Càmera RAW (3a part i última)

Com exercici final tindríeu que fer una instantània dos punts per sobre (o una mica mes)de la exposició que aconsella el fotòmetre de la càmera. El resultat seria un negatiu “cremat”, com es deia abans quan fèiem el revelat tradicional.

Com podeu veure, ens agafaria un emprenya-me’n y hauríem de repetir la instantània.

Utilitzant el Plugin “Càmera Raw”  intentarem reparar la desfeta, dons podria ser que la instantània sigui irrepetible.

Primer obrirem el negatiu i observareu el histograma que demostra la desfeta de la foto.

Escolliu la pestanya Basic i feu les correccions que teniu a la figura on podeu aprecia els controls lliscants.

Així desplaçant els controls podreu trobar el punt idoni i també podeu posar el valor numèricament si voleu afinar mes.

Foto cremada



Controls sense modificar                        Controls modificats

 

Desprès escollirem la pestanya HSL / Escala de grises

I desplaçant de la mateixa manera que hem fet, canvieu els valors de luminància.

Com podeu aprecia, el canvi es notori, aquell negatiu que de la forma tradicional era irrecuperable perquè matisos massa il·luminats quedaven desapareguts (línea de les rajoles) els hem recuperat. Això es no mes una mostra, com sempre deixo la resta per la vostra imaginació.

Per últim podem escollir entre guardar imatge, (la modificada, perquè el negatiu continua cremat)  o Obrir Imatge (i en Photoshop faríem mes retocs)

 Paciència i Bones fotos

Camera RAW (2ª Part)

Fitxes de ajust de imatge

Básico: Ajustarem el equilibri de blancs, la saturació del color i la tonalitat.

Curva de tonos: Afinar la tonalitat mitjançant  una corba paramètrica i una corba de punts.

Detalle: Enfocar imatges o eliminar el “ruido”.

HSL / escala de grises: Afinar els colors mitjançant los ajustos de “tono”, saturació i luminància.

Virado: Coloreja imatges monòcromes o crear efectes especials amb imatges en color.

Correcciones de lente: Compensar la aberració cromàtica i las vinyetes provocades per la lent de la càmera.

Calibración de la cámara: Corregir una projecció de color en las ombres i ajustar colors no neutres per compensar la diferencia entre el comportament de la càmera i el perfil RAW del vostre model de càmera.

Ajustes preestablecidos: Guardar i aplicar la configuració de la imatge com ajustos predeterminats.

Exposición: Ajusta el brillo general de la imatge amb un efecte major en els valors alts. Reduïu la exposició per enfosquir la imatge; augmenteu la exposició per donar-li brillo. Els valores s’expressen en increments equivalents a números f de obertura del diafragma. Un ajust de +1,50 es similar a ampliar la obertura 1,5 números. De la mateixa manera, un ajust de -1,50 es similar a reduir la obertura 1,5 números. (Utilitza la recuperació per reduir els valors de ressalt.)

 

Resum: Determina el Brillo

Corretges la exposició

Si mantenim la tecla (Alt) mentre belluguem el cursor es veuran el píxels retallats

Recuperación: Intenta recuperar detalls de los ressalts. RAWde càmera pot reconstruir alguns detalls de àrees en les que un o dos canals de color estan retallats en blanc.

 
Resum: Si mantenim la tecla (Alt) se visualitzaran els retalls

Luz de relleno: Intenta recuperar detalls de ombres sense donar brillo als negres. RAW de càmera pot reconstruir alguns detalls de àrees en las que un o dos canals de color estan retallats en negre.

       
Resum: Si arrastrem a la dreta se aclariran les zones mes fosques.

Negros: Especifica els nivells de entrada assignats al negre en la imatge final. Si se augmenten los negres, se amplia las àrees assignades al negre. En ocasions, aquest proses ofereix la impressió de un augment del contrast de la imatge. El canvi major se aprecia en les ombres, sent menor el canvi en los mitjos tonos i los ressalts.

També podeu pressionar la tecla (Alt) per veure el píxels retallats

Brillo: Ajusta el brillo o la foscor de la imatge de forma molt similar a la propietat “Exposición”. En lloc de retallar la imatge en los ressalts o les ombres, aquest ajust comprimeix los ressalts i amplia les ombres al bellugar el control cap a la dreta. Sovint, la millor manera de utilitzar aquest control consisteix en definir la escala tonal global definint primer la exposició, la recuperació i los negres i, posteriorment, el brillo. Els grans ajustos de brillo poden afectar al retall de ombres o ressalts, por lo que es recomana reajustar les propietats de exposició, recuperació o negres després de ajustar el brillo.

Resum: Torna la imatge mes clara o mes fosca

Consell: Utilitzeu Exposició i si fos necessari després el brillo.

Contraste: Augmenta o disminueix el contrast de la imatge, especialment los mitjos tonos. Al augmentar el contrast, las àrees de imatge mitja fosques s’enfosquiran mes y las àrees de imatge mitja clares se aclariran mes. Generalment, se utilitza la propietat “Contraste” per ajustar el contrast de los mitjos tonos després de definir los valors de Exposició, Negres i Brillo.

Resum: Augmenta o redueix sense retallar.

Claridad: Augmenta o redueix los mitjos tonos no alterant les ombres i les il·luminacions.

Consell: Aplicant un valor negatiu se suavitzen els detalls.

Intensidad:Protegeix els colors saturats i realça els menys intensos, dona mes impacte als retrats sen se espatllar  els tons de la pell.

Saturación: Augmenta o redueix la saturació general del color.

Ara ja podeu obrir una imatge am Càmera RAW i començar a desplaçar els controls per experimentar i veure com afecta al conjunt cada acció.

A la 3ª Part  explicarem mes controls per donar pas a un exemple pràctic.

Paciència i bones fotos.

Arxius RAW de càmera (1ª Part)

Aquest tipus d’arxiu seria un equivalent del negatiu de una foto. Contenen dades en escala de grisos sense processar ni comprimir, així com la informació de la presa de la foto (los metadatos). Se poden processar en qualsevol moment ajustant el equilibri de blancs, el rang tonal, el contrast, la saturació del color i l’enfocament entre altres coses. I sempre se conservaran les dades originals perquè les modificacions son emmagatzemades en un arxiu independent.
Per poder utilitzar aquest Plugin tenim que configurar la càmera per que arxivi la foto amb aquest format, i ha càmeres que tenen fins i tot la possibilitat de gravar al mateix temps el arxiu RAW i un JPEG
Cada càmera te un format específic encara que sigui RAW, per lo tant tindreu que mira si la vostra càmera es compatible amb la versió de Photoshop que tingueu, però sempre podreu anar a la web i descarregar la ultima versió del plugin perquè es una cosa que se actualitza sovint.
Una observació: no teniu que confondre el format RAW de Photoshop (format per transferència de imatges) amb el arxiu RAW de Càmera.
Una vegada que tinguem la foto definitiva, el arxiu processat el podrem arxivar com PSD, JPEG, PSB, TIFF, PNG, PBM, etc
Però os aconsello que la graveu amb format Digital Negative (DNG) que es compatible amb TIFF-EP i a la llarga es molt poblable que sempre tindrem algun programa que pugui llegir aquestos arxius RAW.

Metodologia:

1- copiar arxius RAW des de la targeta de memòria al disc dur, organitzar-los i donar-les noms manejables.
2- Obrir arxiu en RAW de càmera.
3- Ajustar Color
Inclou Equilibri de blancs, to i saturació. (tenim una opció de càlcul automàtic, però es millor les correccions personals), també podem aplicar correccions de ajustos guardats.
4-La resta de "herramientas" permetran corregí l’enfocament de la imatge, la reducció del "ruido", els defectes de la lent i el retoc de la imatge
5- (Opcional) Si volem aplicar la mateixa correcció a altres imatges podem guardar els ajustos.
6- No mes ens quedarà guardar-la en RAW o obrir-la en Photoshop per aplicar uns altres efectes.

Avui us mostraré la pantalla de treball i el exemple pràctic serà amb la 2ª-Part

Fer Un Logotip

Avui intentarem donar els passos per fer un Logotip, NO us heu de fixar en el resultat final, perquè lo importa’n es el recorregut que se ha de fer, ja que la imaginació serà la vostra i podeu fer tantes variacions com vulgueu de tots els paràmetres explicats.

Crearem un arxiu nou, canviarem el color del pinzell

Farem un degradat i crearem una capa de texte.

Deformarem  el text

Crearem un “trazado del texto” seleccionant Capa > Texto > Crear trazado en uso.

 

Amb “selección directa” modificarem el trazado al nostre estil.

 

Quan estigui acabat crearem una capa nova.


 

Eliminem el trazado en la paleta Trazados, Eliminem la capa “Texto”. Reomplim el trazo que i haurà a la capa Trazado (no confondre amb la paleta) es pot fer de moltes maneres, la mes fàcil fen  clic en el botó “Rellenar trazado” en la part inferior de la paleta Trazados.

Desprès fen doble clic a la capa activarem el “estil de cap”a i podrem marcar els xecs:”sombra paralela”, “bisel y relieve”, “superposición de degradado” Cadascun de ells te paràmetres per poder personalitzar, los deixo al vostre gust.

 

Si volem podem posar un trazo marcant el xec Trazo que no te res a veure amb “crear trazo en uso” i modificar el paràmetres per incloure un ribet de color.

Practiqueu… Paciència i Bones FOTOS (FESTES)

 

 

 

Visualització d'histogrames

Sobre els histogrames
El histograma es una eina que ens facilitarà  poder fer amb mes precisió les correccions de una imatge i ara serà la introducció per al proper tema.
Un histograma il·lustra en un gràfic com estan distribuïts els píxels de la imatge mostrant la quantitat de píxels en cada nivell d’intensitat del color . L'histograma indica si la imatge conté suficients detalls en les ombres ( a la part esquerra de l'histograma ) , els mitjans tons (al centre ) i les il·luminacions ( a la part dreta ) per fer una correcció correcta .
L'histograma també ofereix una imatge ràpida de la gamma tonal , o tonalitat , de la imatge . El detall d’una imatge amb tonalitat dominant fosca es concentra en les ombres , el detall d’una imatge amb tonalitat dominant clara es concentra en les il·luminacions i el detall d’una imatge amb tonalitat mitjana es concentra en els mitjans tons . Una imatge amb una gamma tonal completa té una quantitat de píxels en totes les àrees . Identificar la gamma tonal ajuda a determinar les correccions tonals corresponents .

Mode de lectura d’un histograma

 

 

 

 

A. Fotografia sobreexposada B. Fotografia exposada correctament amb tonalitat completa C. Fotografia subexposada

La paleta Histograma ofereix moltes opcions per veure la informació tonal i de color d’una imatge . Per defecte, el histograma mostra la gamma tonal de la imatge completa . Per mostrar dades de l'histograma d’una part de la imatge , seleccioneu primer aquesta part .
Podeu veure l'histograma d’una imatge com una superposició en el quadre de diàleg Corbes si seleccioneu l’opció de histograma a Opcions de visualització de corba .

Descripció general de la paleta Histograma

❖ Seleccioneu Finestra > Histograma o feu clic a la fitxa Histograma per obrir la paleta Histograma . Per defecte , la paleta Histograma s’obre a Vista compacta sense controls ni estadístiques , però és possible ajustar la vista .

  
Paleta Histograma

A. Menú Canal   B. Menú de la paleta C.  Botón Actualizar sin almacenar en caché  D. Icono de aviso de datos almacenados en caché   E. Estadísticas

 

Ajust de la vista de la paleta Histograma
❖ Seleccioneu una vista del menú de la paleta Histograma .
Vista expandida Mostra l' histograma amb estadístiques i controls per triar el canal representat per l'histograma , veure les opcions de la paleta Histograma , actualitzar l'histograma per mostrar dades sense emmagatzemar en memòria cache i seleccionar una capa específica en un document de diverses capes .
Vista compacta Mostra un histograma sense controls ni estadístiques . L'histograma representa tota la imatge .
Vista de tots els canals Mostra histogrames individuals dels canals més de totes les opcions de la vista expandida . Els histogrames individuals no contenen canals alfa , canals de tintes planes ni màscares

Paleta Histograma amb tots els canals
visualitzats i les estadístiques

Visualització d’un canal específic en l'histograma
Si seleccioneu Vista expandida o Vista de tots els canals de la paleta Histograma , podeu triar un ajust al menú Canal.
Photoshop recorda l’ajust de canal si torna a canviar de Vista expandida o Vista de tots els canals a Vista compacta .
• Seleccioneu un canal individual per veure un histograma dels canals individuals del document , inclosos els canals de color, els canals alfa i els canals de tintes planes .
• Segons el mode de color de la imatge , seleccioneu RGB , CMYK o Compost per veure un histograma compost de tots els canals . Aquesta és la vista per defecte la primera vegada que es selecciona Vista expandida o Vista de tots els canals .
• Si la imatge és RGB o CMYK , seleccioneu Lluminositat per veure un histograma amb els valors de luminància o intensitat del canal compost .
• Si la imatge és RGB o CMYK , seleccioneu Colors per veure un histograma compost dels canals de color individuals en color .
En la vista de tots els canals , si seleccioneu una opció del menú Canal, només afecta el histograma superior de la paleta .


Visualització d'histogrames de canal en color
❖ A la paleta Histograma , feu una de les accions següents :
• A Vista de tots els canals , seleccioneu Mostrar canals en color al menú Paleta .
• A Vista expandida o Vista de tots els canals , seleccioneu un canal individual al menú Canal i , al menú Paleta , seleccioneu Mostra canals en color . En canviar a Vista compacta , el canal es segueix mostrant en color .
• A Vista expandida o Vista de tots els canals , seleccioneu Colors al menú Canal per mostrar un histograma compost dels canals en color . En canviar a Vista compacta , l'histograma compost es continua mostrant en color .

Visualització d’estadístiques de l'histograma
Per defecte , la paleta Histograma mostra estadístiques a la vista expandida i a la vista de tots els canals .
1 Seleccioneu Mostrar estadística al menú de la paleta Histograma .
2 Realitzeu una de les accions següents:
• Per veure informació sobre un valor de píxel específic , poseu el punter en l'histograma .
• Per veure informació sobre un rang de valors , arrossegament en l'histograma per ressaltar el rang.
La paleta mostra la següent informació estadística sota l'histograma :
Promig Representa el valor d’intensitat mitjà .
Dev est. ( desviació estàndard ) Representa l’amplitud de variació dels valors d’intensitat .
Mitjana Mostra el valor mitjà del rang de valors d’intensitat .
Píxels Representa la quantitat total de píxels utilitzats per calcular l'histograma .
Nivell Mostra el nivell d’intensitat de l’àrea situada sota del punter .
Quantitat Mostra la quantitat total de píxels corresponents al nivell d’intensitat que hi sota del punter .
Percentil Mostra la quantitat acumulativa de píxels en el nivell sota del punter o sota el mateix . Aquest valor s’expressa com a percentatge de tots els píxels de la imatge , des del 0% a l’extrem esquerre al 100% a l’extrem dret .
Nivell de memòria cache Mostra la memòria cache de la imatge actual utilitzada per crear l'histograma . Quan el nivell de memòria cache és superior a 1 , l'histograma es mostra amb més rapidesa perquè es deriva d’una mostra representativa de píxels de la imatge (basada en l’ampliació ) . El nivell de memòria cache de la imatge original és 1 . A cada nivell per sobre del nivell 1, es calcula la mitjana de quatre píxels adjacents per arribar a un únic valor de píxel . D’aquesta manera , cada nivell és la meitat de les dimensions (té 1/4 del nombre de píxels ) de l’inferior . Quan Photoshop necessita una aproximació ràpida , utilitza un dels nivells superiors . Feu clic al botó Actualitzar sense emmagatzemar en memòria cache per tornar a dibuixar l'histograma utilitzant els píxels de la imatge actual .

Visualització de l'histograma d’un document amb diverses capes
1 Seleccioneu Vista expandida al menú de la paleta Histograma .
2 Seleccioneu un ajust del menú Origen. ( El menú Origen no està disponible en documents d’una sola capa . )
Tota la imatge Mostra un histograma de tota la imatge , incloses totes les capes .
Capa seleccionada Mostra un histograma de la capa que es troba seleccionada a la paleta Capes .
Compost d’ajust Mostra un histograma d’una capa d’ajustament seleccionada a la paleta Capes , incloses totes les capes situades per sota de la capa d’ajustament .
Previsualització dels ajustos d'histograma
Podeu previsualitzar l’efecte sobre l'histograma de qualsevol ajust de to i color .
❖ Seleccioneu l’opció Previsualitzar dels quadres de diàleg de qualsevol comandament d’ajustament de color o to .
La paleta Histograma mostra una vista prèvia de l’efecte de l’ajust sobre l'histograma .
Previsualitzar la configuració de histograma a la paleta Histograma

 

 

 

 

 

 

 

A. Histograma original

B. Histograma ajustat

C. Ombres

D. Tons mitjans E. Il·luminacions

Actualització de la visualització de l'histograma
Quan un histograma es llegeix d’una memòria cache en lloc de l’estat actual del document , apareix la icona d’avís de dades emmagatzemades en memòria cache a la paleta Histograma . Els histogrames basats en la memòria cache de la imatge es mostren amb més rapidesa i es basen en una mostra representativa de píxels de la imatge . Podeu establir el nivell de memòria cache ( de 2 a 8) en la preferència Rendiment .
❖ Per actualitzar l'histograma de manera que mostri tots els píxels de la imatge original en el seu estat actual , realitzeu una de les següents accions :
• Feu doble clic a qualsevol punt de l'histograma .
• Feu clic a la icona d’avís de dades emmagatzemades a la memòria cache .
• Feu clic al botó Actualitzar sense emmagatzemar en memòria cache .
• Seleccioneu Actualitzar sense emmagatzemar en memòria cache al menú de la paleta Histograma